El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell celebrat aquest dijous ha estat marcat en la seva recta final per la manca d’autocrítica per part de la seva presidenta, Josefina Lladós (Junts) davant un prec en el qual el regidor del PSC, Toni Mas, ha denunciat públicament “la deriva institucional i política que viu la comarca alturgellenca”.
En la seva intervenció Mas ha afirmat que “el problema no és voler la independència. El problema és utilitzar les institucions per premiar als afins i castigar als que pensen diferent. Això és el que ha passat al Consell Comarcal i a molts ajuntaments: s’han convertit en plataformes ideològiques, no en eines de servei públic”. Tot plegat, ha afegit té conseqüències que es tradueixen en “tractes desiguals, patrimoni abandonar, urbanisme arbitrari i una ciutadania que cada vegada confia menys en les seves pròpies institucions”.
A més, s’ha referit al procés independentista, que més enllà de les seves raons històriques, “s’ha convertit en una barrera. Una barrera al progrés econòmic, a la convivència i a la diversitat d’opinió”. Un fil ideològic que s’ha mantingut viu fins avui, “condicionant decisions que haurien de ser estrictament municipals, no partidistes”.
El també edil per l’Ajuntament de Peramola ha explicat també que “necessitem una regeneració institucional profunda. Necessitem que el Consell Comarcal i els ajuntaments tornin a ser el que han de ser: espais al servei de tota la ciutadania, no d’un partit (Junts), no d’una ideologia, no d’un cercle d’interessos”. Al respecte, ha acusat l’equip de govern neoconvergent de la corporació comunal “d’estar dominat per l’endogàmia, l’opacitat i la manca de pluralitat”.
Mas ha posat com a exemple que quan en un mateix poble, uns veïns poden instal·lar plaques solars sense problema i d’altres han de superar un calvari administratiu,” és evident que aquí no es tracta d’eficiència ni de criteris tècnics. Es tracta de qui ets i a qui coneixes” i, per tant, ha apuntat que “això no és acceptable, no és democràcia local i no és governar per a tothom”.
Tanmateix, ha parlat de fets concrets com ara, els conflictes per l’aigua que no s’han volgut resoldre a Argestues i Beren; els projectes bloquejats per traves urbanístiques injustificades a Querforadat; les pràctiques d’abús de dret que frenen qualsevol iniciativa a Fígols i Cabó o a Organyà amb activitats com el parapent —amb gran potencial econòmic— entorpides sistemàticament.
Finalment, el conseller comarcal socialista ha reclamat “transparència, igualtat de tracte i eficiència; institucions que no penalitzin la dissidència, sinó que la respectin i una comarca on es pugui viure, emprendre i créixer, sigui quin sigui el teu pensament polític” amb un ferm lideratge i amb la necessitat de “legalitat, justícia i visió de futur” amb un debat seriós sobre el paper de les institucions locals a l’Alt Urgell, exigint, alhora, “responsabilitats”, ja que els “municipis no són feus, i la ciutadania no és súbdita”.
Lladós es defensa amb atacs personals
Lladós, lluny d’assumir qualsevol autocrítica a la seva gestió, ha atacat durament al regidor del PSC, al que ha acusat de dir “autèntiques barbaritats“, tot assegurant que “segur no són opinions compartides per la resta de membres del grup socialista”. Amb tot, en una intervenció posterior, el president del grup del PSC ha assenyalat que “compartim la major part del prec presentat pel nostre company”.
L’alcaldessa de Ribera d’Urgellet no ha obtingut resposta a la demanda per tal que els grups d’ERC i la CUP poguessin dir la seva, la qual cosa ha fet enfadar més a Lladós, recriminant a Mas que s’escudi en el fet que la retransmissió dels plens restin enregistrats i tota la ciutadania hi pugui tenir accés.
