Search
Close this search box.

Un periodista denuncia la censura i la manipulació a la premsa andorrana

El periodista Enric Revuelta, que treballa a la redacció del Diari d’Andorra, ha escrit un valent article d’opinió en les pàgines d’aquest mitjà de comunicació, on denuncia les dificultats que experimenten els professionals de la informació a l’hora de desenvolupar la seva feina. A partir d’algunes situacions personals viscudes des que treballa a Andorra, Enric Revuelta fa un sever diagnòstic de la situació de la llibertat de premsa al Principat i de les pressions sovintejades que pateixen els periodistes.

Enric Revuelta és un experimentat periodista català que, abans de fitxar pel Diari d’Andorra, ha exercit tasques periodístiques al diari Ara i a la Xarxa. També ha treballat a la delegació de la Generalitat a França i Suïssa.

Per l’interès d’aquest testimoni, reproduïm el text redactat per Enric Revuelta:

“Treballar com a periodista a Andorra no és fàcil. Malgrat que considero que encara em falta trepitjar molt terreny, endinsar-se com a comunicador a les contrades i als forts pendents del Principat demana en moltes ocasions un bon estat de forma per aguantar el tipus. Jo, que em considero un aficionat empedreït del ciclisme, em pregunto si a vegades –i amb tot el respecte– se’m fa més dur haver de lidiar amb un port de primera categoria o amb segons quines fonts amb la pell molt fina.

Fa un any i mig que treballo al país i ja les primeres setmanes vaig notar que seria complicat treballar amb llibertat de moviment. En altres indrets on he tingut l’oportunitat de redactar, no m’havia trobat amb determinades situacions que aquí m’han generat perplexitat. Tampoc vull defugir de la responsabilitat que tenim els periodistes a l’hora de tractar les informacions amb responsabilitat i rigor, i excusar-nos quan hem comès un error, però la nostra feina, que té un gran ressò perquè ens devem a la gent que ens llegeix o ens escolta, podríem fer-la amb més facilitat si entre tots ens hi posem.

Fins fa poc, no m’havia trobat en situacions que per a mi han estat inversemblants, com ara que un responsable se’t posi pel mig quan a un ministre li vols preguntar un tema que saps que no és de la seva competència, però que en aquell moment creus és oportú preguntar-li. En altres indrets, el representant et respon, acostuma a llançar pilotes fora, i ja està. O que vagis a una roda de premsa en què et limiten a només quatre el nombre de preguntes, o que assisteixis a una presentació en què et diguin que “això és el que has d’escriure al text”. Tampoc havia rebut trucades del cap de premsa d’un partit preguntant-me per quin motiu havia decidit enfocar el tema d’una manera i no d’una altra, ni que una font em demanés, minuts abans de començar una entrevista, que prèviament l’hi hauria d’enviar perquè la pogués revisar abans de la publicació.

És evident que les informacions no deixen ningú indiferent i que s’ha de saber encaixar les crítiques en sentit constructiu, però si volem una opinió pública forta, un debat profund i no caure en l’autocensura, cal madurar l’esperit comunicatiu”.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies