La història d’Andorra, passada i recent, encara presenta molts clarobscurs que s’han de substanciar, per tal que els ciutadans del Principat puguin tenir un coneixement precís del país on viuen, sense censures ni tabús, com és normal en totes les societats democràtiques. L’enorme terrabastall que està produint l’emissió del documental “L’estafa d’Andorra”, sobre les claus ocultes del procés d’intervenció de la BPA, l’any 2015, és un exemple d’aquesta insana omertà que, malauradament, regna sobre molts episodis transcendentals de la vida política i econòmica del Principat.

Una altra de les zones d’ombra, només parcialment exhumada, és el determinant paper que va jugar Andorra durant la II Guerra Mundial. Com a via de pas dels fugitius –en la seva majoria, jueus- que intentaven escapar de l’horror del nazisme, però també com a centre d’operacions financeres dels jerarques del III Reich.


REVISTA SEGRESTADA

De les cadenes d’evasió a través d’Andorra organitzades per la Resistència antifeixista, però també del lucratiu negoci que es va muntar i del trist episodi d’alguns fugitius que van ser assassinats pels seus passadors per tal de robar-los les joies i els diners que portaven ja hi ha força bibliografia disponible. Començant pels reportatges que va publicar l’any 1977 el periodista i escriptor Eliseo Bayo a la revista Repórter, que van destapar l’existència de víctimes d’aquests repugnants assassinats a les muntanyes d’Andorra. En el seu moment, la reacció de les autoritats andorranes va ser… segrestar els exemplars de la revista Repórter que van arribar als quioscos del país!

Amb posterioritat, aquest espinós tema ha estat investigat i tractat en diversos llibres: “Guies, fugitius i espies. Camins de pas per Andorra durant la Segona Guerra Mundial”, de Claude Benet; “El Andorrano” (Joaquín Abad), “El marqués y la esvástica” (Rosa Sala i Plàcid Garcia-Planas), “Andorra, entre el torb i la Gestapo” (Francesc Viadiu), “Los senderos de la libertad” (Eduardo Pons Prades), “Las montañas de la libertad” (Josep Calvet), “Les cols de l’espoir” (Francis Aguila), “Jo, un nen de la guerra” (Jose Bazán), “La guerra secreta del Pirineu” (Daniel Arasa)…


ELS CADÀVERS DE FONTARGENT

El meticulós i ponderat periodista Daniel Arasa fa una descripció en el seu llibre d’aquest tèrbol negoci que va tenir per escenari el Principat durant la Segona Guerra Mundial: “A Andorra hi va haver molta gent, andorrana i de fora, que de manera directa o indirecta van col·laborar amb les cadenes d’evasió. La immensa majoria no es van caracteritzar per l’altruisme. És cert que l’humanitarisme tampoc va abundar en molts altres llocs, però el cas andorrà és el més extrem de mercantilisme en els passos pirinencs. Tret d’honroses excepcions, a Andorra l’ideal només tenia un nom: or. Algunes de les grans fortunes d’Andorra tenen el seu origen en el pas de gent pel Pirineu. En determinats casos, els diners es van fer amb la sang dels fugitius, als quals es va espoliar, abandonar a la muntanya o fins i tot matar, a fi de robar-los. Alguns van ser entregats als alemanys per cobrar la recompensa”.

L’assassinat de fugitius del nazisme –en la seva majoria, jueus- a les muntanyes d’Andorra no és cap “llegenda negra”, com afirmen els periodistes Vicent Partal (Vilaweb) i Ricard Poy (El Poble Andorrà). Haurien de llegir més i informar-se millor, abans de dir segons què.

Aquesta atrocitat ha estat investigada en els últims anys i s’ha aconseguit documentar una quinzena de víctimes. Però encara manca una tasca exhaustiva per conèixer l’abast real de la massacre perpetrada per alguns individus sense escrúpols. L’any 2012 es van trobar les restes òssies de dos adults assassinats d’un tret al cap a Fontargent (Arieja) que, presumiblement, eren uns jueus polonesos –pare i fill- de cognom Schwabb. Són les últimes víctimes localitzades fins ara. Quantes més en queden enterrades en aquestes contrades pirinenques? 


UN DOCUMENT EXCEPCIONAL

Però hi ha un altre aspecte de la història d’Andorra durant la II Guerra Mundial que, fins ara, no ha estat abordat ni aprofundit per ningú. És la utilització del Principat –que, oficialment, era un país neutral- com a base operativa del III Reich i de la dictadura franquista per a  fer-hi importants i discretes transaccions financeres i comercials. Algunes de les famílies més importants de l’Andorra d’avui van aconseguir acumular durant aquest tràgic període una enorme fortuna gràcies als negocis bruts que van fer amb el nazisme i amb el seu aliat a Espanya, el règim franquista.

En aquest sentit, LA VALIRA ha aconseguit un document excepcional, que reproduïm en aquesta informació. Es tracta de l’informe, qualificat de “secret”, que consta en els arxius de l’Oficina de Serveis Estratègics (OSS) de Washington sobre Manuel Cerqueda i Escaler, primer director i posterior president del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra (actualment, Andbank, després de la seva fusió l’any 2001 amb la Banca Reig).


EL BANQUER DELS NAZIS

En aquest informe dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units, que està arxivat en la carpeta  dels documents 1551-1600 de l’Special Funds Division, es descriuen els vincles i els profitosos negocis de Manuel Cerqueda amb els dirigents nazis durant la II Guerra Mundial. També s’explica com el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra feia de “pont” entre el III Reich i el règim franquista.

Una transcripció d’aquest important document figura en el llibre “The factual list of nazis protected by Spain”, de l’historiador Eliah Meyer. Però LA VALIRA ha anat a la font original i ha aconseguit una còpia de la fitxa que els serveis d’intel·ligència nord-americans van fer sobre les activitats de Manuel Cerqueda i Escaler. Reproduïm, a continuació, la còpia de l’original d’aquest document, obtinguda als arxius de l’OSS de Washington:

 Aquest és el seu contingut:

Subject has for some time been known for his pro-German and pro-Falangist activities. He  was the eldest of a large family in Seo de Urgel in Spain. Following his father’s death he  became the sole support of this family. In 1936 subject lost his wealth and his home and 120 properties were taken over by his creditors. Among these properties which he owned was the  then inactive Banca Agricola y Commercial de Andorra and one-half interest in the Hotel  de Andorra.

Reliable information, dated 13 June 1945, indicates that today subject is considered to be  one of the richest men in Andorra and referred to as one of the most wealthy men on the  Spanish side of the Pyrenees. He is considered to be the biggest gold holder in that region  and his fortune is considered to be in the hundreds of millions.

It is known that during the German occupation of France he handled the exchanges for many  wolfram and wool shipments brought by the Germans into Spain through Andorra. He  became the cashier for all of the larger chains of agents operating in southern France. It is  further reported that he received and effected the exchange of all the gold shares and  currency that the SD, Gestapo, and Abwehr officials took out of France during its  occupation by Germany and after its liberation.

The majority of the personnel who worked for the Germans are known to have carried on  their financial transactions ttirough the Banca Agricola y Commercial de Andorra. Since  there is no international control of entry of stock and money to Andorra and since we have  information that anyone is able to open an account for anyone else, irrespective of where he  lives, and since the Banca Agricola y Commercial de Andorra is the only bank in Andorra,  the scope of subject’s activities is unlimited.  


“UNA FORTUNA DE CENTENARS DE MILIONS”

I la seva traducció al català:

El subjecte és conegut de fa temps per les seves activitats pro-alemanyes i pro-falangistes. Era el fill gran d’una llarga família de la Seu d’Urgell, a Espanya. Després de la mort del seu pare va esdevenir l’únic suport de la seva família. El 1936 va perdre la seva fortuna i la seva casa i 120 propietats van ser confiscades pels seus creditors. Entre aquestes propietats hi havia el llavors inactiu Banc Agrícol i Comercial d’Andorra i la meitat de la propietat d’un hotel d’Andorra.

Una informació fiable, de data 13 de juny del 1945, indica que avui es considera que el subjecte és un dels homes més rics d’Andorra i es coneix com un dels homes més rics del costat espanyol del Pirineu. Es considera que és el major titular d’or d’aquesta regió i es considera que la seva fortuna és de centenars de milions.

Se sap que durant l’ocupació alemanya de França va gestionar els canvis per a molts enviaments de wolframi i llana portats pels alemanys a Espanya a través d’Andorra. Es va convertir en el caixer de totes les grans cadenes d’agents que operaven al sud de França. A més, s’ha informat que va rebre i va efectuar l’intercanvi de totes les accions i divises d’or que els funcionaris de la SD, la Gestapo i l’Abwehr van treure de França durant la seva ocupació d’Alemanya i després del seu alliberament.

Es coneix que la majoria del personal que va treballar pels alemanys va realitzar les seves transaccions financeres amb la Banca Agrícola i Comercial d’Andorra. Atès que no hi ha cap control internacional de l’entrada de valors i diners a Andorra i que tenim informació que qualsevol persona pot obrir un compte per a qualsevol altra persona, independentment d’on visqui, i que la Banca Agrícola i Comercial d’Andorra és l’únic banc a Andorra, l’abast de les activitats d’aquest subjecte és il·limitat”.


EL PRIMER ALCALDE FRANQUISTA DE BARCELONA

Per valorar correctament aquest document, de gran transcendència històrica i financera, és necessari contextualitzar algunes informacions que conté:

*El Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, el primer del Principat, va ser fundat l’any 1930 com a instrument financer per pagar les obres d’electrificació del país per part de la companyia FHASA, promoguda i liderada per l’empresari barceloní Miquel Mateu. Aquest empresari va veure recompensada la seva lleialtat i activa col·laboració amb el règim franquista amb la seva designació, l’any 1939, com a primer alcalde de Barcelona després de la Guerra Civil.

*Manuel Cerqueda i Escaler era l’home de màxima confiança de Miquel Mateu a la Seu d’Urgell i Andorra. Per això va ser nomenat director gerent del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra. L’any 1947, va esdevenir el principal accionista del banc i president de l’entitat. El va succeir en el càrrec el seu fill Manuel Cerqueda Donadeu, que l’any 2001 va acordar la fusió del banc amb Banca Reig, creant Andbank, del qual ostenta la presidència.


EL TERROR NAZI

*Durant els anys de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial, el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra era l’única entitat bancària que existia al Principat. Aquest monopoli va afavorir que Manuel Cerqueda acumulés una gran quantitat d’or, que en aquella època era la divisa internacional per excel·lència. Aquest or procedia tant dels refugiats espanyols, com dels fugitius del nazisme, del negoci dels passadors o de la rapinya dels mateixos nazis durant l’ocupació de França.

*Manuel Cerqueda i Escaler, segons l’informe de l’OSS, era de conviccions feixistes i un filonazi. Això el va convertir, segons especifica el document, en el banquer de confiança de la Sicherheitsdienst (SD), el servei d’intel·ligència de les SS; de la Gestapo, la policia secreta del III Reich; i de l’Abhewr, el servei d’informació de l’estat major alemany: les organitzacions més sinistres, terrorífiques i criminals del règim nazi. A través seu, també es finançaven les xarxes de delators que col·laboraven amb els alemanys durant l’ocupació del sud de França.


EL NEGOCI DEL WOLFRAMI

*L’informe també assenyala que a través del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra es van pagar les exportacions clandestines de wolframi des d’Espanya a Alemanya. El wolframi era un mineral d’una importància estratègica vital pel III Reich per a la producció d’armament de guerra. Els aliats van exercir una gran pressió diplomàtica sobre el general Franco per aturar, de totes totes, aquestes exportacions, però el document de l’OSS revela que els pagaments es van fer des del banc d’Andorra per eludir els controls.


UN CARRER A ESCALDES-ENGORDANY

El Principat encara té una enorme feina a fer per mirar-se en el mirall de la història i reconèixer i assumir, sense pors ni embuts, els errors i els punts foscos del seu passat, pretèrit  i recent. Per dur i dolorós que pugui resultar, és aquesta la millor manera d’encarar el futur i deixar un país net i honest a les noves generacions d’andorrans.

Sense anar més lluny, Manuel Cerqueda i Escaler, el banquer dels nazis, té un important carrer dedicat a la parròquia d’Escaldes-Engordany, justament on hi ha la seu central de l’Andbank. El seu nom també està associat al premi de novel·la curta més important del Principat, dotat pel banc que va fundar, que s’atorga cada any en la Nit Literària Andorrana.