Quatre portes de fusta, que podrien procedir de l’edifici de la Pedrera, dissenyat per Antoni Gaudí a principis del segle passat a Barcelona, s’han posat en venda a la plataforma Wallapop per un valor de 10.000 euros, 2.500 per porta. Un home anomenat Francisco, de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), és el venedor de les portes que, en l’app de compravenda d’objectes de segona mà, les descriu com a objectes antics procedents de la Pedrera. L’artista català, Luis Guellburt, ha declarat que són autèntiques, “construïdes en temps de Gaudí, per les motllures i per com estan realitzades”.
Per contra, des de la Fundació Catalunya La Pedrera, que gestiona l’immoble, posen en dubte la seva autenticitat. Però l’artista, convençut de la seva originalitat, ha assenyalat que “ningú no es posarà ara a tallar una porta que li costaria fer-la uns 5.000 euros i després pintar-les perquè semblin velles i en acabat vendre-les a Wallapop per 2.500 euros, perdria diners. Dels mobles se n’han fet còpies, però de les portes, mai”. És conegut el fet que les portes, pintades de color ocre, presenten, habitualment, un mal estat de conservació.
Pel que fa a l’estat de les portes que ven l’home de la Seu, tres d’elles mantenen el marc original de guix, decorat amb formes ondulants d’inspiració vegetal i els claus que les fixarien a la paret, fet que indica que van ser retirades durant una reforma, segons el rotatiu espanyol. Concretament, tres de les portes són massisses, decorades amb quarterons i en dues d’elles es conserven els poms ergonòmics, com els que va dissenyar Gaudí. A més, en una s’hi aprecia el número 12. Però la quarta porta no és massissa, ja que la seva part superior és de cristall translúcid, encara que “es veu que és modern”.
Per a l’edifici que Gaudí va construir per a Roser Segimon i el seu segon espòs, Pere Milà, l’arquitecte volia que totes les portes fossin de roure, però Segimon s’hi va negar pel seu elevat preu. Finalment, les portes van ser de fusta de pi a excepció de les del seu pis. No obstant això, quan Segimon va vendre el cèntric edifici barceloní a la immobiliària Provença, l’any 1946, es van reformar alguns dels habitatges per treure’n un rèdit econòmic més gran. Més tard, l’any 1986, Caixa Catalunya va comprar l’immoble i també va reformar els pisos que anaven quedant buits.
