Un estudi transfronterer, integrat per científics catalans, d’Andorra i França, ha constatat que la presència de plàstics a rius del Pirineu és “generalitzat” alhora que també ha arribat a indrets remots, com llacs d’alta muntanya, on no hi ha activitat turística. Han agafat mostres de diferents punts del territori a les capçaleres de rius i, en el cas de Catalunya, han detectat que el punt amb més presència de microplàstics d’aquest cas d’estudi és a Setcases, just després de la depuradora. Una de les coautores, Helena Guasch, explica que cal un canvi de model de turisme, sense residus d’un sol ús, i redimensionar depuradores en espais on hi ha més afluència de visitants.
“El que més ens ha sorprès ha estat trobar que la contaminació de plàstics és tan generalitzada, de manera que les zones més remotes no n’estan exemptes ni tampoc els Pirineus”, explica Guasch, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB). El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys, comptava amb fons europeus i ja ha finalitzat.
Entre les conclusions, es diu que “l’activitat turística és la principal responsable de l’acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu”. La pitjor part se l’emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d’esquí. Una altra dada que recull l’estudi és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 microplàstics per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació per plàstics: l’ocasionada per activitats turístiques i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica.
Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen microplàstics. “Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes”, detalla. Aquest fet ja s’ha constatat en altres estudis i aquí s’ha corroborat de nou.
