L’esperat anunci del retorn dels 629 milions d’euros d’actius de renda variable dels clients de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), que es trobaven bloquejats a Suïssa des de fa més de quatre anys, ha despertat l’interès dels “taurons” financers del Principat per fer-se amb aquest botí. Si l’Andbank està estudiant la possible adquisició del banc –operació desvetllada dies enrere pel diari L’Altaveu– , en les últimes hores ha transcendit que Crèdit Andorrà també està interessat en aquesta compra i ha encetat gestions per quedar-se l’entitat andorrana propietat del fons voltor nord-americà JC Flowers.
Bé, “propietat” és un dir. Cal recordar que el Govern andorrà encara no ha fet calaix amb la venda de l’extinta BPA i que, a hores d’ara, només ha ingressat poc més de 3 milions d’euros dels 29 milions inicialment pactats amb JC Flowers quan es va quedar Vall Banc (la part considerada “sana” de la BPA).
FALLEN TOTS ELS CONTROLS INTERNS I EXTERNS
Una autèntica ganga per aquest fons voltor, que presideix el financer novaiorquès James Cristopher Flowers, si traduïm en xifres la cartera de clients aconseguida (prop de 27.000) i uns dipòsits de 3.500 milions. Ara, amb el retorn de Suïssa dels 629 milions tan esperats per tots aquells particulars i empresaris enxampats per la confiscació de la BPA ordenada pel govern de Toni Martí, JC Flowers ja prepara el segon acte: la tocata i fuga amb la venda de Vall Banc.
Però pels periples que han portat Vall Banc a autodefinir-se com l’entitat “més transparent del món” -després dels milions que han costat a l’erari públic els centenars d’hores de l’auditoria de PwC-, una ombra allargada té atemorits els representants de JC Flowers a Andorra.
L’holandès Rick Langelaan (foto), el cervell d’una trama que, a hores d’ara, hauria pispat prop de 16 milions a un grup d’inversors andorrans per un negoci de taps de vidre, posa en escac el sistema de compliance del banc i de retruc, els controls de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).
UN CRÈDIT INCOMPRENSIBLE
De complexió gruixuda i amb un ritme de vida digne d’un multimilionari extravagant, Rick Langelaan va aconseguir, incomprensiblement, que Vall Banc -l’entitat “més transparent” i que es vanta del seu estricte departament de compliance– li atorgués, a títol personal, un crèdit de 3,8 milions d’euros garantit per unes accions que havien estat embargades per la justícia luxemburguesa.
El 29 de març del 2018, 7.000 accions de la societat luxemburguesa International Quiding –que promou el fantàstic projecte dels taps de vidre- van acabar en mans de Vall Banc, però aquestes mateixes accions havien estat embargades prèviament a instàncies d’un creditor de Rick Langelaan.
I la cirereta del pastís? Vall Banc li concedeix un préstec personal a Rick Langelaan per un import total de gairebé 4 milions d’euros, garantit per aquestes accions, que ja no eren seves!
QUÈ FA L’AFA?
Una due diligence vergonyosa per part de l’entitat andorrana del fons JC Flowers i que tampoc va ser detectada, estranyament, pels controls periòdics de l’AFA, tot i constar clarament en el Registre Mercantil d’Empreses de Luxemburg com a “béns embargats” les 7.000 accions transmeses il·legalment, a favor de Vall Banc, des d’una altra societat andorrana, Verema Can Diumenge SAU, de la qual l’administrador únic és el mateix Rick Langelaan.
Si Vall Banc hagués dut a terme la mínima investigació i comprovació que regula la llei bancària, hauria constatat clarament que les accions estaven embargades a favor del creditor de Rick Langelaan. Aleshores, per quin motiu es van posar a nom de Vall Banc? I per què Vall Banc va avançar prop de 4 milions d’euros contra aquestes accions, quan en tot cas aquest préstec hagués hagut d’anar a amortitzar una part del deute que l’holandès té amb la part demandant que l’ha embargat?
EL DESPATX BADIA
El despatx andorrà Badia Advocats és l’encarregat de defensar l’AREB en el marc de la resolució de la BPA. Un encàrrec per adjudicació directa i urgent de més de 3 milions d’euros que, en el seu moment, va generar molta polèmica.
Doncs resulta que l’espavilat holandès de complexió gruixuda, el mateix que ha estafat a un grup de famílies i d’inversors andorrans -i que sembla ser que no disposa ni dels 90.000 euros i escaig que li reclama un despatx d’arquitectes, amb sentència ferma-, com pot permetre’s contractar els serveis professionals d’un bufet caríssim com Badia Advocats, representants legals de l’AREB… i també de Jocs SA, l’empresa que va guanyar el polèmic concurs del casino d’Andorra?
Abans que l’holandès toqui el dos, la justícia andorrana hauria de treure l’aigua clara de tot aquest escàndol, que esquitxa greument la credibilitat de la plaça financera andorrana. De fet, ja fa dies que a Rick Langelaan ja no se’l veu passejar impunement pel Principat amb els seus impressionants cotxassos d’altíssima gamma i amb les matrícules al seu nom.
