Andbank ha jugat amb foc… i finalment s’ha acabat cremant. L’entitat dels Reig i dels Cerqueda va ser, durant anys, el banc de capçalera de les activitats il·legals del bufet panameny Mossack Fonseca, que és en l’epicentre del cas dels Papers de Panamà, l’escàndol més gran d’evasió fiscal descobert fins ara al món.

Un dels clients del despatx Mossack Fonseca i de la filial d’Andbank al Panamà, l’empresari alemany Harald Joachim Von der Goltz, s’acaba de declarar “culpable” fa unes hores dels delictes d’evasió fiscal i de blanqueig de diners davant el tribunal del Districte Sud de Nova York que instrueix el seu cas. La Fiscalia nord-americana ha aconseguit que, a canvi d’una reducció de la pena, aquest empresari reconegui la seva culpabilitat abans de la celebració del judici, anunciat pel pròxim dia 9 de març.

CÀSTIG EMBLEMÀTIC

Aquesta declaració de Harald Joachim Von der Goltz es considera una victòria molt important per a la Fiscalia dels Estats Units, ja que estableix un precedent per tots els ciutadans nord-americans que amaguen diners en paradisos fiscals i, de manera específica, al Panamà. El cas d’aquest empresari alemany resident a Miami també és emblemàtic perquè és el primer que es deriva judicialment de la publicació periodística dels Papers de Panamà per l’ICIJ.

A més de Harald Joachim Von der Goltz, en aquest sumari hi ha imputats dos antics executius del despatx Mossack Fonseca –Ramsés Owens i Dirk Bauer- i el comptable nord-americà Richard Gaffey. Aquest últim també està negociant amb la Fiscalia i valora declarar-se “culpable” abans del judici, a canvi d’intentar aconseguir una reducció de la pena.

ANDBANK COL·LABORA PLENAMENT

Tot i que el frau del qual se’ls acusa és de “només” uns 50 milions de dòlars, el departament nord-americà de Justícia ha convertit el procés contra Harald Joachim Von der Goltz i els seus tres còmplices en un escarment contra els “espavilats” que s’aprofiten dels muntatges societaris en paradisos fiscals per estalviar-se el pagament d’impostos als Estats Units. Per això, la Fiscalia demana, d’entrada, fortes penes que sumen més de 70 anys de presó pels principals encausats.

Segons va destapar els Papers de Panamà, Emjo Investments Ltd., una de les societats instrumentals muntades per Mossack Fonseca que van ser utilitzades per aquest empresari alemany per defraudar al fisc dels Estats Units, operava a través d’un compte de l’Andbank. En el sumari d’aquest procediment judicial que s’instrueix en el tribunal del Districte Sud de Nova York consta que Andbank va facilitar tota la documentació bancària que se li va requerir per demostrar l’existència d’aquest frau.

LIQUIDACIÓ DE LA FILIAL DEL PANAMÀ

 Com ja ha explicat LA VALIRA, l’entitat andorrana Andbank, a través de la filial que tenia a Panamà –que va ser liquidada el mes d’abril de l’any passat- va ser, durant anys, un dels bancs de màxima confiança del bufet Mossack Fonseca per ordir les seves martingales en paradisos fiscals i, per això, surt reiteradament referenciada en els Papers de Panamà publicats per l’ICIJ. A més, hi ha constància documental de l’estreta relació que mantenia Juan Malillo, director executiu d’Andbank Panamà, amb Ramsés Owens, l’alt directiu de Mossack Fonseca que està imputat en el cas de Harald Joachim Von der Goltz.

La instrucció menada pel jutjat del Districte Sud de Nova York s’adreça només contra els implicats directament en aquest frau, sigui com a autors o col·laboradors necessaris, però deixa a banda els bancs que, com l’Andbank, van acceptar-los com a clients i a través dels quals es va organitzar tota l’operativa defraudatòria. Contrasta aquest enfocament de la Fiscalia nord-americana en el cas de Harald Joachim Von der Goltz-Mossack Fonseca amb la implacable actuació de la Fiscalia andorrana que dirigeix Alfons Alberca amb la BPA, on ha “empaperat” un munt d’exdirectius i extreballadors per fets molt semblants als de l’Andbank.

EL CAS DE JORDI CINCA

Els Papers de Panamà van ser destapats, l’any 2016, pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) i publicats en els principals mitjans de comunicació d’arreu del món. En el cas d’Andorra, va sortir retratat l’aleshores ministre de Finances (2011-19) i actual conseller de la CASS, Jordi Cinca, que havia estat titular d’una societat –anomenada Marietta Holdings Ltd.- en aquest país centreamericà quan es dedicava al negoci del tràfic d’or i de “diamants de sang” a l’Àfrica.

Si Jordi Cinca fos ciutadà dels Estats Units, molt possiblement estaria encausat –i, tal vegada, empresonat- per aquests fets, com li ha passat a l’empresari Harald Joachim Von der Goltz i als seus col·laboradors. Però Jordi Cinca és andorrà i això, en determinats casos, és un “passaport” per a la impunitat. Amb l’excusa que quan va obrir el compte al Panamà l’evasió fiscal no era delicte a Andorra, Jordi Cinca va continuar exercint, com si res, la seva tasca com a ministre de Finances del govern de Toni Martí. I no només això: ha estat “premiat” per l’actual cap de govern, Xavier Espot, com un dels responsables de tutelar el sistema de la Seguretat Social i el fons de les pensions, la “joia de la corona” del Principat.

Per descomptat, el fiscal general, Alfons Alberca –a diferència dels seus col·legues dels Estats Units- tampoc no ha mogut mai un dit en relació amb el compte de Jordi Cinca descobert al Panamà ni amb la seva implicació en l’escàndol dels “diamants de sang”, un dels episodis més cruels i terrorífics de la història de la humanitat. El seu promotor, l’expresident de Libèria, Charles Taylor –protector de les activitats empresarials de Jordi Cinca-, va ser condemnat l’any 2012 a 50 anys de presó per la Cort Penal Internacional de La Haia per crims de guerra i de lesa humanitat.