Un centenar de persones s’han manifestat aquest dissabte a la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell sota el lema ‘Contra la seva violència, organitzem l’autodefensa’, convocades per Dones Feministes de l’Alt Urgell.
La marxa és una de les activitats organitzades durant el cap de setmana amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que es commemora el 25 de novembre.
El col·lectiu feminista també ha posat en marxa una campanya sota el títol ‘Violència masclista també és’, en què volen exposar totes les situacions quotidianes que també consideren com a violentes, més enllà de les agressions físiques o sexuals.
Tanmateix han elaborat un Manifest sota el títol ‘25N-Contra la seva violència organitzem l’autodefensa!’ que reproduïm a continuació.
El 25 de novembre, dia internacional contra les violències masclistes, és una data assenyalada al calendari de totes. Cada dia fem front a violències quotidianes pel sol fet de ser dones, lesbianes, trans, bisexuals i persones dissidents. Per aquest motiu el dia 25 de novembre ens organitzem i aprofitem tots els altaveus per denunciar les agressions patides, ja que juntes som més fortes.
Aquest 25N ha de servir per començar una cursa de fons cap a la vaga general feminista del pròxim 8 de març. Per reactivar l’autoorganització popular que van gestar a la nostra comarca, per retrobar les nostres xarxes solidàries i combatives i per continuar avançant en aquesta guerra contra el patriarcat.
La violència masclista té culpables amb noms i cognoms i còmplices que ho legitimen. Des d’una justícia patriarcal que ignora la necessària visió de gènere. Una educació i sanitat on manquen actituds feministes que treballin per la igualtat entre homes i dones i gèneres dissidents. Un “gobierno feminista” que s’ho mira, passiu, sense que res canviï, així com tots els estats on la ultradreta avança en detriment dels drets de totes les persones que no formen part de l’hegemònic gènere masculí, cis i hetero.
Avui més que mai les dones, lesbianes, trans, bis i altres dissidències i en concret, les treballadores, patim les violències tant institucionals com personals en una societat que es proclama igualitària i es descobreix com a repressiva.
Fins a l’octubre d’aquest any, a Catalunya, hi ha 9762 víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella, 2590 víctimes per violència masclista en l’àmbit familiar, 1519 víctimes de violència masclista en l’àmbit social i/o comunitari, 12 víctimes de mutilació genital femenina, 9 víctimes de matrimoni forçat. I 6 dones que ja no hi són, que han sigut assassinades. Ens falten 6 dones que ja no poden lluitar, més de 10000 víctimes que tenen por, més totes aquelles que viuen amb el silenci.
No ens falten motius, i ens sobren víctimes i assassinades. No podem evitar denunciar totes les víctimes reconegudes a Catalunya i totes aquelles persones que opten pel silenci, un silenci que és una peça clau del patriarcat. Durant segles ens han fet sentir culpables i avergonyides per ser violentades i hem callat. Ho hem fet per por, per no exposar-nos, per no anar a la foguera, per no ser culpabilitzades i fins i tot com a forma de supervivència. Ja n’hi ha prou!
Per a totes elles i per a totes nosaltres que comencem a ficar paraules a les diferents violències de gènere instaurades al nostre voltant, decidim no callar. Decidim no callar i organitzar-nos per denunciar, fent de la protesta propostes i prenent el feminisme per canviar-ho tot i no pararem fins a assolir-ho, ens hi va la dignitat i fins i tot la vida.
