El mateix dia que la Batllia admetia, finalment, a tràmit la querella criminal dels antics accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) contra l’excap de Govern, Toni Martí, i els màxims responsables de la confiscació d’aquesta entitat bancària, l’any 2015, el Tribunal de Corts ha celebrat la vista oral d’un judici que està connectat amb aquest “affaire”: la causa contra quatre ciutadans espanyols acusats de blanquejar diners procedents del narcotràfic en el banc Crèdit Andorrà.
Segons les investigacions realitzades, els quatre acusats formaven part d’una organització criminal de Galícia dedicada al tràfic de cocaïna. Els quantiosos beneficis d’aquesta activitat il·legal els amagaven en tres comptes oberts a Crèdit Andorrà, emparant-se en l’existència del secret bancari i en la màniga ampla que, anys enrere, caracteritzava el sector financer del Principat.
ESCANDALOSA DEMORA JUDICIAL
Els fets ara jutjats van passar l’any 2001, quan les autoritats andorranes van ordenar el bloqueig dels tres comptes de Crèdit Andorrà. Des del 1998, els acusats van fer nombrosos ingressos en divises (pessetes, francs i dòlars) en aquesta entitat bancària. La instrucció judicial del cas s’ha demorat durant gairebé 20 anys (!) i en la vista oral celebrada al Tribunal de Corts els quatre processats no s’hi han presentat.
Precisament, la llarguíssima instrucció sumarial que ha precedit la celebració del judici al Tribunal de Corts ha estat un dels arguments dels advocats defensors per demanar l’absolució dels seus representats. Aquest cas és una nova mostra de les gravíssimes anomalies i insuficiències estructurals que corquen el funcionament del sistema judicial a Andorra i que provoquen el seu desprestigi, dins i fora delpaís.
LA DOCTRINA ALBERCA
Durant el judici, la Fiscalia ha demanat penes de presó i multes per un import d’1,7 milions d’euros pels quatre implicats: en concret, quatre anys de presó i 600.000 euros de multa per dos dels acusats; tres anys de presó i 300.000 euros de multa per un altre dels imputats; i tres anys de presó i 200.000 euros de multa per a l’últim.
En aplicació de la doctrina que el fiscal Alfons Alberca (foto) pretén imposar als 24 exdirectius i exempleats de la BPA que estan actualment imputats, la Fiscalia, en el cas dels narcotraficants gallecs, també hauria d’haver actuat contra els gestors i els directius de Crèdit Andorrà que van avalar i aprovar l’obertura d’aquests tres comptes. Però en la instrucció judicial no se’n fa esment en cap moment i el banc que dirigeix Xavier Cornella no ha estat imputat ni amonestat per acollir diners negres procedents del tràfic de grans partides de cocaïna.
DOBLE VARA DE MESURAR
El greuge és encara més gruixut perquè en el macrosumari de la BPA no hi ha cap episodi vinculat amb el narcotràfic. Ni Gao Ping, ni Andrei Petrov ni els veneçolans de PDVSA –els tres casos que constitueixen el nucli de la causa- es dedicaven a moure diners de la droga. I en l’escala de delictes que contempla del Codi Penal, el tràfic d’estupefaents a l’engròs és molt més greu que cap de les acusacions que fa la Fiscalia contra els imputats de la BPA.
El judici dels quatre narcotraficants gallecs posa en evidència que la Fiscalia que dirigeix Alfons Alberca té una doble vara de mesurar. El banc que va acceptar blanquejar els diners de la cocaïna, Crèdit Andorrà, ha quedat completament al marge de la instrucció sumarial. En canvi, en el cas de la BPA, els seus directius han estat acusats de connivència delictiva amb les activitats suposadament il·legals d’alguns dels seus clients.
INSEGURETAT JURÍDICA
Aquesta actitud contradictòria de la Fiscalia –“complaent” amb Crèdit Andorrà, “implacable” amb la BPA- és contrària als principis de l’Estat de dret que consagra la Constitució andorrana del 1993. Amb un ministeri públic que fa “justícia a la carta” és impossible que Andorra pugui ser mai una democràcia homologada, ja que crea una gran inseguretat jurídica, tant als nacionals com als estrangers.
LA “CASTA DELS INTOCABLES”
El judici del Tribunal de Corts també ha servit per posar a prova l’estat de salut de la llibertat d’expressió i d’informació al Principat. En les notícies que s’han publicat sobre la vista oral celebrada contra aquests quatre narcotraficants s’ha silenciat en tot moment el nom de l’entitat financera implicada: Crèdit Andorrà.
En alguns aspectes, Andorra encara té tics ancestrals, com és l’existència d’una “casta d’intocables” que sempre queda fora del focus mediàtic. És indubtable que Crèdit Andorrà forma part d’aquesta elit protegida per l’“omertà” imposada que pateixen i accepten resignadament els propietaris i directors dels mitjans de comunicació del Principat.
