Coincidint aquest divendres amb l’ordenació de dos nous preveres a la diòcesi d’Urgell, un colombià i un filipí, el Copríncep i arquebisbe, Joan-Enric Vives, ha dedicat la seva carta pastoral setmanal justament a les persones que han decidit dedicar-se a la vida sacerdotal.
En aquest sentit, explica, recollint les paraules del papa Francesc que “els sacerdots han de viure amb el poble, a prop seu, al servei dels qui els necessiten, vinculats amb la germana pobresa. Sempre oberts i vivint la misericòrdia, el servei, la paternitat envers tothom, amb esperit diocesà i estimació per tots, especialment els pobres, sense tancaments”, tot i que el mateix Vives no sigui justament un bon exemple.
En un altre moment de l’escrit, el mandatari eclesiàstic defensa la figura del capellà en uns moments “hostils envers el celibat” i on es viu “un cert decaïment i dificultats diverses” potser per “la pandèmia i l’ambient secularitzat”.
Vives també fa seves les paraules del pontífex romà quan es refereix al celibat com una altra manera d’estimar a través “d’una íntima fraternitat sacerdotal que uneix sacramentalment els preveres entre si… fomentant noves formes de fraternitat, per no viure ni estar sols. Amistat i fraternitat entre les generacions i viscudes des de la caritat pastoral, que es conjuga amb el celibat viscut madurament, i sols per amor”.
1 comentari a “Un altre mal exemple del Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives”
On està el “mal exemple?” Jo només veig la coherència de defensar el que diu l’Església. Jo com a cristià em sento representat per les seves paraules.