Montferrer i Castellbó (12.421 euros), Puigcerdà (14.724 ) i la Seu d’Urgell (15.080), són els municipis amb menys renda per càpita de l’Alt Pirineu i Aran el 2002. Per contra, Bossòst (18.316), Alp (18.301), Sort (18.213), Tremp (17.462), Bellver de Cerdanya (17.923), Vielha e Mijaran (17.777), Oliana (17.124) i la Pobla de Segur (16.676) van ser els que en van tenir més, segons les darreres dades publicades per l’Idescat, aquest dimecres.
La mitjana de Catalunya es va situar en els 19.140 euros per càpita. El rànquing català el va liderar Sant Just Desvern (30.352 euros) i la Seu d’Urgell es troba al lloc 418è i Puigcerdà al 428è.
Per comarques, l’Alt Urgell es troba en el grup de cua
L’increment de la renda del 2022 va afectar totes les comarques. El creixement més significatiu va ser el de l’Aran (un 8,2% més respecte a l’any anterior). El segueixen un grup de 12 comarques amb increments de renda entre el 3 i el 4%, entre les quals hi ha el Barcelonès i el Baix Llobregat, totes dues amb les rendes per habitant més altes de Catalunya (21.297 euros i 19.933 euros, respectivament). Els increments més moderats se situen a l’Alt Penedès, el Priorat, l’Alt Camp i el Berguedà, amb augments de la renda inferiors a l’1%.
Variacions al marge, la resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana, i n’hi ha cinc amb una renda un 20% inferior a aquesta mitjana: el Montsià (14.415 euros), l’Alt Urgell (14.757 euros), l’Alt Empordà (14.954 euros) i la Terra Alta (14.969 euros).
Creixen els salaris i l’excedent empresarial familiar
L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2022 s’explica segons Idescat tant pel creixement elevat de la remuneració d’assalariats (8,3%) com el de l’excedent brut d’explotació (benefici empresarial familiar, un 3,9% més), mentre que les prestacions socials han disminuït un 2,8%.
La remuneració d’assalariats representa el 60,5% dels principals recursos de les famílies i és el principal component de renda a totes les comarques.
I si bé els ingressos procedents del marge de l’explotació de negocis familiars representen a Catalunya el 19,3% dels principals recursos familiars, hi ha comarques on el percentatge és força superior: la Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (31,2%), seguida del Pallars Sobirà (28,8%).
I de tots els municipis, la Vall de Boí (41,1%) és l’indret on aquest component de la renda té major pes respecte dels principals recursos.
1 comentari a “Tres són els municipis més pobres de l’Alt Pirineu i Aran, i una comarca en el grup de cua de Catalunya”
només ens mou l.amor al territori,els diners fa anys que an desaparegut,tots els negocis petits no deixen i a sobre estem envoltats de fauna que acaben d,arruïnar el territori.