Aquest dijous, durant la sessió del Consell General, el cap de govern, Toni Martí, no ha pogut dissimular la seva preocupació per l’aprovació, per part de les militàncies respectives, dels acords que s’albiren en les llistes territorials entre Liberals d’Andorra (L’A) i el Partit Socialdemòcrata (PS).
El cap de govern presumeix de ser un dels millors estrategs polítics del país i ningú com ell sap ordir la trama de clientelisme necessària perquè el seu “comptador de vots” particular doni els resultats esperats a les urnes. Fins ahir a la nit sempre havia estat ell qui determinava com volia els diferents escenaris polítics. De fet, el tempo polític el marcava al seu gust, però ara ja no controla la situació. D’aquí que, quan els números no projecten els resultats esperats, no ha dubtat a obrir la “bossa dels premis” per “comprar” resultats allà on calgui.
Ahir a la nit, un acord entre les dues formacions històriques del país, L’A i PS, amb una clara voluntat d’evitar una hipotètica majoria absoluta de Demòcrates d’Andorra (DA) als propers comicis, capgirava els plans de Toni Martí. Un acord protagonitzat pels nuclis durs de les dues formacions amb el suport massiu de les militàncies respectives que els situa amb moltes opcions de trencar la majoria que DA pensava tenir assegurada fàcilment.
Un Toni Martí en hores baixes que, un cop més, no pot complir la seva promesa d’anunciar qui serà el seu successor, que va dir que estaria nomenat “a molt tardar, aquesta primavera”. Ja ha arribat l’estiu i a DA els deures es continuen sense fer. La mala maror i el nerviosisme són del tot evidents ara que diversos consellers generals adscrits a les circumscripcions parroquials cauen de les previsions que els demòcrates ja donaven per assegurades.
El malestar a DA ve motivat pel gir dels esdeveniments que tant L’A com PS estan provocant en la precampanya. L’acord aprovat ahir per L’A i PS obliga Toni Martí a buscar el suport de Josep Pintat i els militants d’Unió Laurediana (UL), malgrat que moltes de les decisions que DA ha pres els darrers anys no són del gust dels militants lauredians, que entenen que DA no pot continuar governant.
Malgrat aquest sentiment, Josep Pintat està convençut que un cop cridi a files, els militants d’UL acceptaran fer de crossa de DA. Dins de les files de DA això provoca uns mals de panxa significatius, ja que mentre que critiquen obertament el pacte, als seus ulls antinatura, de les forces de l’oposició, deixen en evidència allò que tothom sospitava però que no tothom veia: DA capitalitza les forces més conservadores i recalcitrants presents al Consell.
Els problemes dels Demòcrates no acaben aquí. Aquesta aliança amb la dreta més conservadora també trontolla en el si de Ciutadans Compromesos (CC). Càndid Naudi, capitost massanenc, és el màxim valedor perquè el seu fill Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, encapçali una llista nacional a les pròximes eleccions, ja que se sent legitimat a fer-ho. Des de la seva òptica tradicional, el seu llinatge així ho avala i la falta d’esma del president del grup mixt, Josep Pintat, li dona ales, ja que no se n’ha amagat de fer crítiques a la inoperància i manca de lideratge del “capo” d’UL a nivell nacional.
Mentrestant, la jugada dels liberals i socialdemòcrates demostra deixar enrere les maneres tradicionals de fer política a Andorra i explicita el canvi que totes dues formacions han experiementat els darrers anys, fruit de la regeneració política.
