Diu la Wikipedia que un “minairó” és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc, i que forma part de la gran família dels follets. Segons sembla, la llegenda diu que quan l’amo els fa sortir, si no els hi “mana feina”, poden arribar a ser perillosos.
A Peramola tenim una versió d’aquest follet que li plauen les malifetes nocturnes: punxar rodes, deixar ocells morts a la bústia, robar pedres dels termenals, obrir tancats per deixar escapar cavalls i bèsties, portar els rucs a l’ajuntament -en una clara metàfora poètica-, crivellar el cotxe de l’exalcalde o deixar fems davant de la porta de casa del dissident polític.
L’emprenyament dels minairons peramolins ara sembla que ve per l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, reforçat amb el Tractat de Lisboa, amb la consideració dels animals de granja com a éssers sensibles. Així, entén que els animals són capaços de sentir plaer i dolor i que, en atenció a aquesta característica, no poden ser tractats com a mers objectes.
En l’àmbit del dret, les reformes successives del Codi Penal han comportat també un progressiu reconeixement del benestar, la integritat i la vida dels animals com a béns jurídics a protegir, davant de les conductes que la societat considera, per la seva gravetat i crueltat, mereixedores de retret penal. Així mateix, la modificació del Codi Civil, de la Llei Hipotecària i de la Llei d’Enjudiciament Civil, estableixen el principi que la naturalesa dels animals i la naturalesa de les coses o béns són elements diferents i reconeixen que són éssers vius dotats de sensibilitat, de manera que els drets i les competències sobre aquests s’han d’exercir d’acord amb el benestar i la protecció dels animals.
Caldrà formar degudament els agents instructors, ja que els que ara hi ha a l’Alt Urgell sembla que tenen certes dificultats en discernir la diferència entre un pal i un bastó. A més, sembla també que han rebut ordres d’arribar al municipi amb les llums blaves en funcionament, i així els “minairons”, de creativitat ara limitada, poden tornar al canut i aquest a la canutera. I és que ja se sap que “quan el canut entra a la canutera, l’ordi corre per l’era…”.
