Sos Pirineus destapa la podridura urbanística a la Cerdanya: El Pirineu agonitza mentre la corrupció campa arreu

La Cerdanya s’ha convertit en l’epicentre d’un crit d’alerta contra la corrupció urbanística que, segons la plataforma Sos Pirineus, està condemnant el Pirineu a “agonitzar” i convertir-se en un “parc temàtic i un geriàtric”.

En un acte celebrat aquest dissabte a Bellver de Cerdanya carregat de denúncies i amb la presència de figures com Joan Manel Serra (regidor de Puigcerdà), Daniel Cornellà (diputat de la CUP) i Marius Mata (representant de Comuns), Sos Pirineus ha posat al descobert una trama de presumptes irregularitats, amenaçades i la “impunitat” amb què operen certs actors polítics i econòmics de la comarca.

L’acte, titulat “Prou Corrupció a la Cerdanya“, ha servit per fer una radiografia d’una realitat “portermilista i extractiva, basada exclusivament en la construcció, els esdeveniments a gran escala i el turisme”. La plataforma, nascuda el 2019, ha denunciat que el seu treball d’investigació i denúncia d’agressions urbanístiques i mediambientals ha comportat amenaces i intents de dissolució. “Hi ha molta por, la gent no s’atreveix a parlar”, ha lamentat un dels portaveus, subratllant la gravetat de la situació. Un caldo de cultiu per a la corrupció.

Ajuntaments petits, poder concentrat i molts interessos

La Cerdanya, amb el seu alt valor paisatgístic i una intensa pressió turística i immobiliària, es presenta com un terreny adobat per a la corrupció. Sospirineus assenyala la combinació explosiva d’ajuntaments petits amb una gran concentració de poder, poc personal tècnic i decisions urbanístiques amb un poder “total”, sovint sense una oposició política efectiva ni mecanismes de fiscalització interns. Aquesta manca de control obre la porta a la “requalificació especulativa a canvi de possibles favors, promeses o diners”.

La dependència quasi exclusiva del turisme com a “monocultiu econòmic” porta molts municipis endeutats a veure la construcció com l’única “boia de salvació”, afavorint t projectes urbanístics intensius amb “dubtosa viabilitat” i poca transparència. A més, la influència transfronterera d’Andorra i França, països amb una història de “comerç, contraban i moviment de capitals”, ha facilitat la prosperitat de negocis gràcies a “ambigüitats fiscals o judicials”.

Casos que fan olor de socarrim: Del cas de la Molina al “cobert agrícola” de Bellver

La presentació ha detallat diversos casos que exemplifiquen aquesta dinàmica. S’ha recordat la situació a la Molina, on vuit contenciosos i una querella criminal contra tres persones (un alcalde i un regidor d’urbanisme ja morts, i un particular) per l’abocament de 80.000 m³ de terres sense permís, van veure com set dels contenciosos van ser guanyats, però la querella es va diluir amb la mort dels acusats.

Aquest episodi va ser el catalitzador de la creació de Sos Pirineus. Un dels focus principals de la denúncia ha estat la presumpta construcció il·legal del xalet de Joan Porta a Bellver de Cerdanya, regidor de l’Ajuntament i fill de l’aleshores alcalde, Xavier Porta. Sospirineus ha denunciat que una “petita construcció minera” es va convertir en un xalet amb finestrals i una superfície que “triplicava o quadruplicava” l’original, sense llicència.

Malgrat la intervenció del Servei de Protecció de la Legalitat Urbanística i l’obertura d’un expedient per part de l’Ajuntament, la Junta de Govern va acabar atorgant una llicència per a un “cobert agrícola” amb una “rapidesa inusitada”, legalitzant les obres executades.

La plataforma ha destacat que la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu (Aquab) no ha acceptat el xalet en el catàleg de masies i cases rurals, i que el Departament d’Agricultura ha emès un informe desfavorable al projecte per “manca d’adequació de l’edificació projectada a la tipologia de masia agrícola”. A més, el síndic de greuges ha apuntat que a Porta se li va retirar la subvenció com a jove agricultor per no complir els requisits, ja que “no es veien gaires naps” on teòricament havia de conrear.

Sos Pirineus ha exigit a l’actual Ajuntament de Bellver que retiri el recurs presentat contra la decisió del Departament de Territori de no incloure la construcció en el catàleg de masies.

El cas del xalet amb piscina del germà del president del Consell de la Cerdanya

Un altre cas destacat és la construcció, també en sòl no urbanitzable, d’un xalet amb piscina i ampliació de xalet presumptament il·legals de Xavier Chia, germà de l’alcalde de Bolvir i president del Consell Comarcal, Isidre Chia (Junts). En el moment de les presumptes irregularitats, el terreny era propietat dels dos germans, i l’Ajuntament de Fontanals, encarregat d’atorgar les llicències, era dirigit pel seu pare, Ramon Chia.

Un permís d’obra sol·licitat per a “arranjaments” en una teulada es va convertir en un xalet de grans dimensions, augmentant la superfície original d’un cobert agrícola de 133 m² a 180 m². Aquesta construcció es troba en una zona amb un grau de protecció ecològica o paisatgística.

Per la seva part, Ecologistes en Acció ha subratllat la necessitat de combatre la corrupció, que ha definit amb sinònims com “perversió, embrutiment, en podriment i imperfecció”, fent una crida a la mobilització.

Recordant casos històrics des de Grècia clàssica fins a l’actualitat amb exemples com Ruiz Mateos, la família Pujol o el cas Ávalos, també ha qüestionat per què els qui tenen el poder “ho fan”, atribuint-ho a l’ego i la creença en la impunitat. La plataforma ha insistit en la necessitat d’una “reacció” ciutadana davant una situació en què “el Pirineu està agonitzant”.

Sos Pirineus ha fet una crida a la participació ciutadana en la lluita contra la corrupció, tant de manera directa, col·laborant amb l’associació, com indirecta, amb ajuda econòmica per fer front a les despeses jurídiques. “El pitjor que podem fer és mantenir o deixar que les accions corruptes quedin amb l’absoluta impunitat”, ha conclòs Sos Pirineus.

La batalla contra la podridura urbanística a la Cerdanya tot just comença.