Site icon La Valira

Socialisme i feminisme, el mateix combat

En l’ideal irrenunciable per a la construcció d’una humanitat més justa i igualitària, el respecte als drets de les dones és una lluita fonamental. Hi ha religions que les oprimeixen i reprimeixen. Hi ha països, d’arrels profundament masclistes, on se les menysté i se les subjuga.

També en el món occidental, on més s’ha avançat en el reconeixement de les reivindicacions feministes, continua havent-hi forats negres. La vigència de la prostitució –lligada a màfies de proxenetes– és una xacra que cal combatre amb fermesa i sense circumloquis. El macroprostíbul Paradise de La Jonquera és la pitjor carta de presentació que té Catalunya i caldria tancar-lo per sempre, com es va fer amb el Riviera de Castelldefels.

També la bretxa salarial que existeix entre homes i dones en el món laboral és una vulneració dels principis del sindicalisme i dels drets humans. Segons les dades del 2023, les dones guanyen, de mitjana, uns 4.800 euros menys a l’any que els homes (25.591 euros vs. 30.372 euros). Això significa un diferencial del 15,7%.

L’esquerra sempre ha estat, històricament, molt receptiva i còmplice als plantejaments del moviment feminista. No podem aspirar a fer un món nou sense que la població femenina, la meitat de la humanitat, no tingui garantida una vida segura, digna, empoderada i en igualtat de drets amb els homes.

Per això, és especialment greu el Me Too que s’ha desfermat aquests últims dies al PSOE, a causa del comportament masclista i inapropiat d’alguns dels seus dirigents.

Paco Salazar, exassessor de la Moncloa, ha estat assenyalat per les seves provocacions sexistes i ha estat apartat del partit. Javier Izquierdo, membre de l’executiva federal, ha dimitit per presumptes actes inapropiats contra dones. El president de la Diputació de Lugo, José Tomé, també ha estat forçat a plegar per comportaments masclistes. Com el vicesecretari de València del PSPV, Toni González, acusat per dues dones. Més: l’alcalde socialista de Belalcázar (Còrdova) ha presentat la dimissió per enviar missatges denigrants a una treballadora municipal, i el president del PSOE de Torremolinos ha estat denunciat per una militant per assetjament sexual.

Això, per no parlar de l’actitud completament degenerada de l’exministre i exsecretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos i del seu company de malifetes Koldo García, finalment a la presó. El seu còctel de corrupció, prostitució i diner negre és vomitiu.

Per fer avançar el món, el socialisme i el feminisme es necessiten i són indestriables. Això ho tenia molt clar la bona amiga Anna Balletbò, malauradament traspassada el passat 24 d’octubre, que va defensar sempre amb vehemència i coratge aquesta convicció.

L’esquerra, per triomfar, ha de ser coherent i exemplar. Per recuperar la credibilitat perduda davant l’opinió pública, ha de ser implacable amb tots els militants i càrrecs electes que assetgin, vexin, ultratgin o abusin sexualment de les dones. No calen jutges ni advocats. Fora, sense excuses ni dilacions.

 

Exit mobile version