La hipòcrita posició del govern d’Andorra respecte a l’avortament després que la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlich Mingorance, hagi admès aquest dimecres que la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) es fa càrrec de les despeses derivades de la pràctica dels avortaments fora del Principat.
Mingorance ho va explicar durant la seva intervenció a la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (Cedaw) que s’està celebrant a la seu de l’ONU a Ginebra, després d’unes paraules molt dures de l’algeriana del comitè de les Nacions Unides, Louiza Chalal. Aquesta experta va assegurar que no totes les dones tenen la possibilitat d’interrompre voluntàriament l’embaràs, ja que no totes “disposen entre 600 i 1.000 euros” per poder-ho fer. També, va afegir que, en aquests casos, algunes “han de recórrer a mètodes poc segurs posant en perill la seva vida”, a més d’arriscar-se a “acabar a la presó”.
Mingorance va respondre que “no es tracta d’un problema econòmic” sinó d’una situació vinculada a l’actual règim de coprincipat parlamentari i, alhora va negar l’existència d’avortaments clandestins al país i que “s’hagi provocat un avortament fora de l’àmbit hospitalari”.
Chalal va retreure a Andorra la manca de dades sobre el nombre de dones que avorten a l’estranger, tret de les facilitades a Catalunya pel departament de Salut de la Generalitat quan es realitzen en hospitals públics o concertats.
Per altra banda, la representant andorrana va assegurar desconèixer quina és la despesa econòmica que suposa per a la CASS les intervencions voluntàries dels embarassos, ja que en les factures només figura “atenció ginecològica a l’estranger”.
Mentrestant el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, guarda silenci sense voler donar-se per al·ludit davant aquesta realitat escudant-se amb l’amenaça de crear una crisi institucional, renunciant al seu càrrec, si finalment el Principat aprova l’avortament.
