Isabella Vargas és vicepresidenta de DiversAnd, l’única associació LGTBIQ+ d’Andorra. Aquest dissabte, l’entitat organitza juntament amb Stop Violències una formació feminista per a l’acompanyament en processos d’avortament, la qual durà a terme l’associació catalana Mika Sororidad. L’esdeveniment, pel qual cal inscripció prèvia, tindrà lloc de 16 h a 19 h al centre cultural La Llacuna.
Per què DiversAnd ha decidit sumar-se a aquesta formació?
A DiversAnd estem treballant des del 2020 amb tota la comunitat LGTBIQ+, però parem més atenció als col·lectius més vulnerables i, actualment, aquest és el col·lectiu trans i altres com el de les persones intersexuals. Ara mateix estem negociant amb el Govern perquè hi hagi una cobertura sanitària de processos de reafirmació de gènere, de manera que la nostra feina té molt a veure amb l’autonomia corporal i el dret a la pròpia identificació o identitat. I òbviament, l’autonomia corporal té molt a veure amb el delicte de l’avortament.
Com ha sorgit aquesta aliança amb el col·lectiu feminista?
Des de fa temps ja volíem tenir una vinculació clara amb el feminisme, perquè també tenim clar que hi ha molta controvèrsia i es creen enfrontaments sense sentit entre el col·lectiu LGTBIQ+ i el feminista. Volem deixar clar que DiversAnd és una associació LGTBIQ+ i feminista, i que les lluites no es poden emprendre per separat, sinó d’una manera interseccional, i amb això no només ens referim a qüestions de gènere, sinó també a qüestions de classe, de racialitat, etc. Aliar-nos també ens pot ajudar a frenar un discurs trànsfob que vol apropiar-se de les esferes feministes.
Per què considereu important fer aquesta formació a Andorra?
A Andorra l’avortament està penalitzat, llavors això el que vol dir és que és menys accessible. Tenim la sort, per dir-ho d’alguna manera, que és un país petit i que a les nostres fronteres es pot accedir per diverses vies a l’avortament, però això significa que no tenim un seguiment, no hi ha una atenció sanitària que s’asseguri que passis el procés de manera correcta, de la manera més còmoda possible per tu i pel teu cos. L’avortament està penalitzat, però sabem que a centres públics es dona informació sobre a quins centres de Catalunya pots accedir a aquesta intervenció. Això, però, posa una barrera que normalment és de classe, i també ho és per a les persones que són temporeres que no poden sortir del país pel seu permís de treball, entre altres. Això es materialitza amb el fet que les persones que són més vulnerables són les que menys accés tenen a aquests recursos.
En què consistirà la formació?
Aquesta formació, al contrari del que alguns mitjans diuen, no és per incentivar l’avortament, perquè això és una cosa que passa, ja està, sinó que és com un curs de primers auxilis. La gent no diu, per exemple, que per parlar de primers auxilis estàs incentivant que la gent tingui una aturada cardíaca. Davant d’una realitat que passa cal una resposta, i amb aquesta formació de Mika Sororidad es vol donar resposta a les persones que es puguin veure en aquesta situació. Alguns mitjans ens han qüestionat si això podia ser legal o no, però la informació és lliure, és accessible, i nosaltres el que fem és canalitzar-la.
Com afecta concretament el col·lectiu LGTBIQ+ la penalització de l’avortament?
Ser del col·lectiu és un inconvenient afegit perquè, si ja és difícil per a una dona cisgènere anar a un centre o demanar aquests medicaments a la farmàcia, imagina’t si tens una expressió de gènere masculina. Llavors poden començar a fer preguntes molt incòmodes. Aquí al país les pastilles del dia després no es venien a homes, en general, i havies de ser major d’edat per poder comprar-la. Llavors, si ets un home trans, amb una aparença masculina, i et trobes que has de comprar aquesta pastilla, li has de demanar a alguna amiga que vagi per tu, perquè si vas tu et trobes en una situació incòmoda en la qual has de sortir de l’armari i no tothom vol fer-ho, i menys amb una persona estranya. Al final, com més situacions d’opressió o de discriminació et trobes, més difícil serà poder suportar tot això. És important donar veu i visibilitzar que no totes les persones que practiquen avortaments són dones. Òbviament, això és una qüestió principal de la lluita feminista i lligada a la dona, però hem de ser conscients de la diversitat en la qual vivim.
Quina situació tenen a Andorra les persones del col·lectiu LGTBIQ+?
Espanya és una de les pioneres i dels països que estan més avançats en qüestió de drets LGTBIQ+ al món. A Andorra és més difícil, perquè existeix com a nació democràtica des del 1993, any de la primera Constitució, i això vol dir que, en qüestió de drets i legislació, sobretot social, el país està endarrerit. Sí que és veritat que s’intenta anar avançant, però Andorra té dos coprínceps i un d’aquests és un bisbe, i això vol dir que la cultura catòlica, que existeix a Espanya, aquí a Andorra està més arrelada. És una qüestió cultural, de valors cristians, i la culpa per “no ser normal” està molt present. En tema legislació, tenim reconeixement legal de gènere. Les persones majors d’edat poden canviar el sexe registral i el seu nom, i les menors d’edat poden canviar el seu nom. És un avanç increïble, però és un tràmit que no és barat (mínim uns 100 euros per poder canviar el teu nom) i et porta uns sis mesos tenir la nova documentació. En lleis encara hem de treballar molt.
Us heu topat amb l’Església a l’hora de demanar avenços pel col·lectiu LGTBIQ+, com ha passat amb l’avortament?
Sí que ens hi hem topat, però no directament. Hi ha una por per part de polítics o de l’administració pública a promoure certs esdeveniments o lleis que nosaltres volem promoure, però sí que és veritat que la llei que va permetre el canvi de nom es va aprovar sense la signatura del bisbe, només amb la d’Emmanuel Macron. Jo no entenc per què amb l’avortament no es podria fer el mateix.
Ver esta publicación en Instagram
