Pere Aragonès va tenir l’ocurrència d’encarregar la interpretació dels Segadors al duo format per la cantant Magali Sare i el contrabaixista Manel Fortià. La sorpresa va saltar quan la cantant va dir “segadores” enlloc de “segadors” i “enemigues” enlloc “d’enemics” durant la seva interpretació.
Abans de res, crec que cal tenir en compte que era una cerimònia (malgrat que semblava un plató de televisió a l’aire lliure en un espai tan emblemàtic com el Pati dels Tarongers) i no un concert, on els artistes tenen tota la llibertat de versionar el que volen. La llei 1/1993 de la Generalitat de Catalunya especifica la música i la lletra de l’himne nacional de Catalunya. La primera cosa que ha fet el nou president català ha estat desobeir una llei catalana!
Em pregunto que diria l’independentisme si aquesta versió “feminista” hagués estat feta durant la presa de possessió d’una persona que no fos independentista (del PSC o dels Comuns, per exemple). Estic convençut que el primer que haguessin demanat és la dimissió immediata per menystenir l’himne català amb una manifestació a la plaça Sant Jaume convocada per l’ANC amb Elisenda Paluzie i Òmnium amb Marcel Mauri on cridarien segadors, segadors!, reivindicant la lletra de l’himne.
Però, ai las, com que ha estat un president independentista qui ho ha encarregat, s’ha fet arribar pels propagandistes independentistes que era una modernitat on s’afavoria la inclusió. Malgrat tot, el sindicat estudiantil independentista FNEC ho ha criticat, així com l’escriptor Quim Monzó, qui no pot ser qualificat d’espanyolista ni de refractari a modernitzar les coses.
Potser la Generalitat seria feminista, sense canviar la lletra de l’himne, si hi hagués una presidenta feminista, ja que tampoc assegura que una dona hagi de ser feminista pel sols fet de ser una dona. Trobaríem uns quants exemples dins de la política.
Clar que potser la versió tindria alguna cosa a veure amb el discurs del president Aragonès, quan va iniciar el seu mandat dient que aposta per “una Catalunya justa, pròspera, verda, feminista i plenament lliure”. Les dues últimes ja van sorgir amb el cant dels Segadors, doncs va ser feminista i lliure, sense seguir les pautes de la llei catalana. Pere Aragonès ja té la seva primera desobediència, encara que aquesta s’assembli més a una entremaliadura.
