El fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, no té massa bona vista. El 5 de maig passat, en plena pandèmia de la covid-19, va encapçalar la signatura d’un manifest de l’Asociación Iberoamericana de Ministerios Públicos (AIAMP) en suport de la fiscal general del Paraguai, Sandra Quiñónez (foto), molt qüestionada en aquest país sud-americà per la seva manca d’independència i per la seva complicitat política amb el Govern del Partido Colorado, presidit per Mario Abdo.

Sandra Quiñónez va ser nomenada fiscal general l’any 2018, a les acaballes del mandat de l’anterior president del Paraguai, Horacio Cartes, també del Partido Colorado. En aquests dos anys que porta en el càrrec, la fiscal general ha protagonitzat nombroses topades amb l’oposició, encapçalada per la coalició Alianza Ganar, que l’acusa de parcialitat descarada en l’exercici de les seves funcions. Tant a l’hora de tapar els escàndols del partit governant, com de perseguir els opositors i crítics del Partido Colorado, amb especial intensitat contra els líders de les comunitats camperoles.

El 27 de maig passat, la Cambra de Diputats del Paraguai va rebutjar la iniciativa de l’Alianza Ganar de fer un “judici polític” a la fiscal general, per les nombroses irregularitats i escàndols en la seva gestió. El Partido Colorado, que en el passat va donar suport a la llarga i sanguinària dictadura del general Alfredo Stroessner (1954-89), va fer valer la seva actual majoria parlamentària per bloquejar aquest “judici polític”.

El líder de l’oposició, Efraín Alegre, de la coalició Alianza Ganar, ha acusat públicament Sandra Quiñónez de ser “la fiscal de la màfia”. En declaracions als mitjans d’aquest país ha dit: “Crec que mai la nostra democràcia ha estat tan malament. Tenim un país amb problemes constants, però avui el més greu és que el país està segrestat per la màfia. Avui en dia és la màfia o la pàtria” i el paper de la controvertida fiscal general és, en aquest sentit, cabdal.

EL CAS DE MARC CALVET

En els últims dies, s’ha produït a Andorra un episodi que exemplifica, novament, la doble vara de mesurar que hi ha a la Batllia. Mentre milers de sumaris s’acumulen i es podreixen en les oficines judicials del país, davant l’exasperació de molts dels demandants, o bé es dicten mesures cautelars de presó per delictes petits que després s’eternitzen, hi ha andorrans “de primera” que tenen dret a una justícia exprés i benevolent.

Així ha estat en el cas de Marc Calvet, excònsol menor d’Escaldes-Engordany i destacat militant del partit governant, Demòcrates per Andorra. Arquitecte de professió, com Toni Martí, l’excònsol menor gaudeix de la protecció i la tutela de l’excap de govern.

El dissabte passat, 20 de juny, Marc Calvet va ser detingut per la policia, juntament amb una altra persona, per falsificació de receptes mèdiques amb l’objectiu d’aconseguir medicaments psicotròpics, als quals és addicte. Amb una celeritat insòlita –veient com funciona habitualment la Batllia- l’endemà diumenge ja se l’havia jutjat i ja era al carrer, amb una lleu condemna de sis mesos de presó, posposada sine die amb la condició que se sotmetés a un tractament clínic contra la seva addicció als psicotròpics i no tornés a delinquir.

En aquelles hores de dissabte i diumenge, els telèfons van “treure fum” per salvar Marc Calvet d’anar a la presó. El seu nom no va sortir publicat en cap mitjà de comunicació d’Andorra relacionat amb aquest fet delictiu i el fiscal general, Alfons Alberca, tan contundent i expeditiu a l’hora d’enviar gent per la mínima  a la Comella, es va comportar com un “pare compassiu” amb Marc Calvet. Què hauria passat  si l’acusat d’aquest cas de falsificació massiva de receptes mèdiques hagués estat un “no ningú” o un enemic de DA? Cal no oblidar que el fiscal general va ser nomenat i deu al càrrec a Toni Martí.