Entre els molts dossiers calents que s’ha trobat Salvador Illa -heretats de la deficient gestió dels governs processistes de la Generalitat- hi ha el del sistema de producció i distribució d’electricitat a Catalunya. Aquest és un sector estratègic, fonamental pel funcionament de qualsevol país, que aquí, per raons històriques, explota la companyia Endesa, gairebé en règim de monopoli. Recordem que Endesa és actualment una filial del grup Enel, controlat pel govern italià, presidit per Giorgia Meloni.
És una trista i alarmant evidència que a Catalunya, només el 15% de l’energia elèctrica es produeix amb fonts renovables (hidroelèctrica, eòlica, solar, biomassa…). L’any passat, al conjunt d’Espanya, aquest percentatge va assolir el 50%, en línia amb els objectius de descarbonització fixats per la UE en l’horitzó del 2030. Aquí no hem fet els deures i, com a societat europea desenvolupada, estem fent el ridícul.
Les tres centrals nuclears que tenim a Ascó i Vandellòs, copropietat d’Endesa, ens proveeixen el 59% de l’electricitat i això condiciona i frena l’expansió de les energies alternatives. Però la indústria de fissió atòmica té uns riscos potencials gravíssims -com vam poder comprovar amb l’incendi, l’any 1989, de la central de Vandellòs I, que va estar a punt de fer desaparèixer Catalunya del mapa- i les nostres plantes atòmiques també tenen una data pròxima de caducitat (2030-31).
En l’actualitat, només tenim 3.718 Mw instal·lats d’energies renovables, que encapçalen l’eòlica (7,4% de la producció elèctrica), seguida de la hidroelèctrica (5,6%) i la solar (1,1%). A més, els 826 aerogeneradors existents es concentren en molt poques comarques, com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp i l’Anoia. El greuge territorial és clamorós: de manera sorprenent i sospitosa, les comarques de Girona no contribueixen amb la producció d’energia verda i es queixen cada cop que es planteja un projecte, com és el cas del camp eòlic marí Tramuntana, previst a la zona del golf de Roses, 24 kilòmetres mar endins.
Contrasta l’exasperant lentitud en la tramitació de noves implantacions eòliques i solars a Catalunya amb l’embranzida que, amb el suport decidit de llurs governs autonòmics, tenen a comunitats com l’Aragó, Navarra, Castella-la Manxa, Andalusia o Extremadura, que han esdevingut punteres en les energies verdes. El principal motiu per oposar-se a aquestes instal·lacions és el seu impacte paisatgístic. Però val a dir que es tracta d’estructures fàcilment desmuntables, en la hipòtesi, cada cop més plausible, que apareguin i es consolidin en un futur no gaire llunyà nous avenços científics i tecnològics que ens proporcionin energia abundant i barata. Mentrestant, no podem dormir a la palla. Cal accelerar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics, promoure els digestors de biomassa, utilitzar la gran riquesa hidrotèrmica que desaprofitem totalment per produir electricitat… multiplicant la potència de les energies verdes per quatre, fins a assolir els 16.000 Mw, per complir amb la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament l’any 2017 i les directrius de la UE. El president Salvador Illa s’ha de posar les piles.
Però, a la vegada que ens posem al dia en el desplegament del nostre potencial per aprofitar els recursos energètics renovables, cal vigilar molt de prop el quasi monopoli Endesa. Segons tots els indicis, el recent incendi forestal que ha afectat el parc natural del Montsant, a la comarca del Priorat, va tenir el seu origen en una línia elèctrica d’Endesa mal protegida. Afortunadament, els bombers el van poder extingir amb gran eficàcia. En la memòria tenim el paorós incendi forestal de l’any 1998, que va devastar 26.500 hectàrees del Bages i del Berguedà, provocat també per una instal·lació d’Endesa en mal estat.
Aquesta companyia ha declarat uns beneficis de 800 milions d’euros en el primer semestre del 2024, però, a la vegada, en aquest mateix període ha reduït les seves inversions en un 16%, fins als 924 milions. A banda de les centrals de producció d’electricitat, Endesa també és titular de les xarxes de mitjana i baixa tensió que, per norma general, té molt abandonades o en mal estat de conservació.
Segons ha denunciat la CUP, la manca de manteniment de la línia entre la Vilella Baixa i Cabacés va ser l’espurna que va desfermar l’incendi del Priorat de la setmana passada. En aquest sentit, la plataforma anticapitalista ha presentat una bateria de preguntes al Parlament, a través de la diputada Laia Estrada, interessant-se per tots els incendis que han provocat les línies elèctriques en mal estat en els últims anys i quines sancions ha imposat la Generalitat per aquestes greus mancances.
Però hi ha un altre escàndol latent que afecta Endesa i que fins ara no s’ha aconseguit desencallar, tot i que ERC i la CUP hi han batallat de valent: les centrals hidroelèctriques que l’empresa explota i que tenen la seva concessió vençuda. Bona part d’aquestes instal·lacions procedeixen de la històrica companyia la Canadenca, protagonista de la primera electrificació de Catalunya, durant les dues primeres dècades del segle XX.
La llei espanyola d’Aigües del 2001 estableix que les concessions tenen una vigència màxima de 75 anys i que, un cop vençudes, cal retornar-les a l’administració, en aquest cas la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Segons un informe de l’Observatori de la Sostenibilitat (OS), el 24% de la producció elèctrica d’origen hidràulic a Catalunya ja depassa aquest límit concessional i, per tant, hauria d’estar actualment sota gestió pública.
Però la CHE va amb peus de plom i no s’atreveix a fer complir allò que disposa la llei d’Aigües. La gran beneficiària d’aquesta incomprensible i dolosa irresponsabilitat política i administrativa és l’empresa Endesa, que explota 54 centrals hidroelèctriques (petites i grans) a Catalunya, la gran majoria al Pirineu.
Com a mínim, en els nostres rius i llacs hi ha 10 centrals hidroelèctriques que ja tenen vençuda la concessió. Són les de Cabdella (en funcionament des del 1914), Serós (1914), Sossís (1914), Talarn (1916), Camarasa (1920), Pobla (1920), Molinos (1921), Sant Llorenç de Montgai (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935), la majoria explotades per Endesa. No cal dir que, amb les pluges dels últims mesos, els beneficis il·legítims que n’obtenen els italians són enormes.
El govern de Pere Aragonès va crear una empresa elèctrica pública, L’Energètica, que, entre altres funcions, té la recuperació de les concessions hidroelèctriques caducades. El president Salvador Illa ha decidit mantenir-la i nomenar un nou president, Santi Martínez, un destacat promotor de les energies renovables. Té una gran tasca al davant, amb l’avantatge que la CHE depèn orgànicament del govern de Pedro Sánchez.
