Ripoll, un dels municipis amb més pèrdues d’aigua de la xarxa per fuites, mentre la Seu no fa els deures demanats

Gairebé la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats.

Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger també supera el 50% i Ripoll és la segona capital de comarca amb més desaprofitament hídric.

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. De moment, 12 encara no ho han fet, segons la mateixa font, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), La Seu (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Aran).

101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.

Aquests balanços hídrics s’han de fer cada dos anys i s’han calculat a partir d’una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb “una metodologia pionera” que garanteix “la qualitat de les dades”. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa.

Pèrdues també per errors en comptadors o punxar l’aigua

Els balanços hídrics s’han calculat a partir d’una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb “una metodologia pionera” que garanteix “la qualitat de les dades”. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà “avaluar l’efectivitat de les millores implementades”.

A banda de les fuites, els informes també recullen un altre supòsit de pèrdua d’aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar, que s’inclouen agregats a la mateixa categoria. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%) o bé Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%).

Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.