El parc d’habitatges ha crescut més d’un 40% a l’Alt Pirineu i Aran des de l’any 2000, situant aquest àmbit territorial com el primer de Catalunya amb el percentatge d’increment més elevat. Destaca el fet que més de la meitat dels 72.955 habitatges que hi havia el 2021, un 57,23%, corresponen a segones residències, segons dades del cens de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Una xifra que contrasta amb la de dues dècades abans, quan el percentatge d’habitatges familiars no principals era del 41,06%.
Per comarques, el pes de les segones residències suposa un 64,35% a la Val d’Aran, un 63,26% a la Cerdanya, un 62,22% al Pallars Sobirà, un 60,59% a l’Alta Ribagorça, un 52,77% al Pallars Jussà i un 42,32% a l’Alt Urgell.
La xifra d’habitatges familiars no principals s’ha gairebé duplicat en vint anys a l’Alt Pirineu i Aran, passant dels 21.309 de l’any 2001 als 41.753 al 2021. Mentrestant, els que són d’ús habitual han crescut prop d’un 30%, dels 24.014 del 2001 als 31.202 de l’any 2021. Alguns dels municipis on el pes de les segones residències és més elevat són Naut Aran (Val d’Aran), on el 83,38% (3.969) són habitatges no principals; Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb un 76,39%; i la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb un 74,76%. Totes tres localitats tenen en comú que es troben a tocar d’alguna estació d’esquí: Baqueira Beret a la Val d’Aran i el nord del Pallars Sobirà i Boí Taüll a l’Alta Ribagorça.
El programa Arrelament
Des del Departament de Territori de la Generalitat s’ha posat en marxa el programa Arrelament, que té com a objectiu la fixació de població, l’equitat territorial i la igualtat d’oportunitats en diversos sistemes urbans que han perdut població en aquest quart de segle. Així, en primer lloc, es fa un estudi de diagnòstic per, posteriorment, executar les actuacions que se’n derivin. Actualment, a la comarca de l’Alt Urgell s’està fent un inventari d’habitatges buits als sistemes urbans d’Organyà i Oliana.
Pel que fa al Pla 50.000 impulsat pel Govern de Salvador Illa, en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran s’han presentat 24 solars amb un potencial per construir 630 habitatges. Els promotors que ho facin comptaran amb ajuts en forma de crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF) i subvencions a l’explotació, per tal de garantir que amb lloguers assequibles es pot recuperar la inversió a mitjà i llarg termini. Finalment, s’ha anunciat que, pròximament, s’obrirà una convocatòria d’ajuts per afavorir l’habitatge als municipis rurals, amb un reconeixement de l’especificitat dels nuclis d’alta muntanya.
Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran
Per tal d’abordar aquests reptes, el 2020 es va crear un grup de treball amb tècnics dels consells comarcals i de l’Aran, el qual es va ampliar posteriorment amb altres agents vinculats a les polítiques d’habitatge. Amb tots ells es va constituir, a finals de l’any 2022, la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, amb l’objectiu de treballar de forma coordinada. La secretària tècnica d’aquest organisme, Sílvia Rodríguez, explica que s’ha donat assessorament jurídic a diversos ajuntaments per ajudar-los a adaptar-se a les noves normatives i regulacions, com ara, les dels habitatges d’ús turístic.
La Taula es va impulsar des de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que va elaborar un estudi de la percepció dels ens locals sobre l’accés a l’habitatge. Aquest va concloure que, pel 90% dels municipis que hi van participar, aquest era “un dels problemes importants i prioritaris” que calia afrontar i, a més, que calia establir “línies de treball adaptades a la realitat de la muntanya”.
