L’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy hauria estat la persona que hauria autoritzat personalment l’operació per fer caure la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb la intenció de prendre el control de suposats comptes de l’independentisme. Una cadena de correus electrònics als quals ha tingut accés RAC1 incriminen l’expresident del Govern espanyol, el CNI, el Ministeri d’Interior i, finalment, l’excomissari José Manuel Villarejo al mig de la trama.
L’operació s’hauria desenvolupat entre l’estiu del 2014 i el març del 2015. Segons aquests correus, Rajoy va pactar amb l’aleshores cap de govern d’Andorra, Antoni Martí Petit, que farien caure la BPA perquè era l’entitat on la família Pujol-Ferrusola havien guardat els fons entre el 2010 i el 2014.
A més, segons les informacions aportades per Villarejo, aquest banc seria el que tindria els fons econòmics que permetrien la independència de Catalunya. L’operació s’hauria fet amb la complicitat dels Estats Units, segons aquests correus.
La policia patriòtica mantenia que la BPA amagava milions d’euros de l’independentisme i, segons els documents publicats per RAC1, el mateix Rajoy va ser qui va ordenar tirar endavant l’operació després d’acordar-ho amb el seu homòleg andorrà en tres trobades prèvies: dues a Espanya, l’agost i el setembre del 2014, i una altra a Andorra la Vella, el gener del 2015, just tres mesos abans de la intervenció del banc.
Per fer-ho, es va acordar que les maniobres per fer caure la BPA i la seva filial espanyola no les lideraria el ministeri de l’Interior, sinó el CNI. Poc abans de la intervenció, el 10 de març del 2015, un dels espies del CNI enviava un correu electrònic secret a Villarejo en què es deia que se segueixen ordres del ‘PG’, que serien les inicials amb la que es fa referència al de president del Govern espanyol, concretament a Rajoy en els escrits interns del CNI. En un altre fragment del correu, l’agent del CNI fins i tot explica com s’ho faran per carregar-se l’entitat i aconseguir la informació de tots els clients.
En l’operació també hi entra en joc els Estats Units. La idea era advertir el secretari del tresor nord-americà que la BPA es dedicava a blanquejar diners de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d’oligarques russos. L’objectiu era que l’Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units, el FINCEN, emetés una alerta en contra del banc. Finalment, el 10 de març del 2015 el FINCEN envia l’alerta i els governs espanyol i andorrà ja tenen el pretext per intervenir-lo, la qual cosa va fer dies després.
Per la seva part, Joan Pau Miquel, ex CEO de BPA, com Higini Cierco, principal accionista del banc, van mostrar la seva convicció de què tant Rajoy com d’altres membres del Govern espanyol estaven al corrent de tota l’operativa. Miquel, que va passar 22 mesos en presó preventiva a Andorra, va recordar que en aquests moments mantenen una reclamació de 700 milions d’euros a l’Estat espanyol, i d’uns 500 milions a l’estat andorrà. Així mateix, Miquel també va afegir que presentaran noves accions al Tribunal Suprem ampliant la seva denúncia a Mariano Rajoy.
Per Cierco, a part de Rajoy, està convençut que també estaven al cas la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o el ministre Luis de Guindo, a més de Jorge Fernández Díaz.
