Pensava que ja no em quedava gaire capacitat de sorprendre’m però he de reconèixer que el particular sentit de servei públic d’algun alt càrrec polític, i d’algun mitjà addicte al règim, encara ho aconsegueixen.
No em puc creure que algú trobi normal que es pugui acomiadar a un treballador amb un simple “a partir d’ara mateix ja pots abandonar el teu lloc de treball”. I tot sense donar-li un preavís o sense obrir un expedient disciplinari. Apa. Ja està. Ara et vull, ara no et vull. I aquí no passa res. Tu, treballador, no tens dret a ser tractat com a una persona sinó com a una “res”, no tens dret a disposar d’un temps de preavís o bé dret a ser indemnitzat.
I que quan el treballador intenta defensar els seus drets constitucionals i acudeix als tribunals, si aquests li donen la raó, resulta que gairebé ets un mal nascut i que els tribunals “són com una ruleta”. I ja, per acabar-ho d’adobar que la “jurisprudència és perillosa”.
En realitat era tan senzill com acomiadar-lo respectant el preavís. Ningú li ha dit a la Cònsol Major d’Andorra la Vella que sí o que sí havia de continuar contractant a aquells treballadors.
I, per a mi el que és més greu, a on s’ha vist que una institució pública com un Comú vulgui acudir al Tribunal Constitucional en empara, un recurs constitucional destinat a la vulneració de drets fonamentals de les persones. Quin dret fonamental al·legarà que se li ha vulnerat a l’Administració Pública enfront d’un ciutadà? O és que l’Administració pública per definició no té potestats per sobre de l’administrat? I tot això en detriment del dret que assisteix a un ciutadà a la defensa dels seus interessos econòmics i socials com a treballador? I un mitjà afí al poder instaurat perquè sigui creïble cal que no faci el ridícul.
Quanta ignorància es desprèn de les manifestacions dels uns i dels altres. Per favor, no ens insultin. Per favor, respectin l’Estat de dret i la separació de poders. Per favor, respectin les empreses del sector privat que han de ser molt curoses en matèria de personal.
Facin-nos el favor que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i que quan un s’equivoca en la forma d’acomiadar a algú, per molt advocada que sigui, que assumeixi i respecti les decisions judicials. I sobretot, no ho vulgui carregar a altres pretèrits perquè l’únic que fa és demostrar-nos a tots que els hi té por.
