Un dels expropietaris de Banca Privada d’Andorra, Higini Cierco ha interposat aquest dilluns una querella criminal davant la Batllia contra l’excap de govern, Toni Martí, i altres exresponsables ministerials i de l’INAF i de l’AREB per presumpta prevaricació en l’afer del BPA.
A banda de Martí, el querellant demana que es practiquin les “diligències interessades i totes quantes altres s’estimin convenients contra els querellats”: Gilbert Saboya, exministre d’Afers Exteriors, Jordi Cinca, exministre de Finances i Maria Cosan, exdirectora general de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) així com contra l’expresident del Consell d’Administració de l’Agència Estatal de Reestructuració d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa i l’actual director general de l’entitat, Òscar Gelabert.
Tanmateix se sol·licita iniciar les actuacions judicials que es considerin adients contra “qualsevol altra persona que pugui ser responsable penalment dels fets denunciats ja sigui en concepte de coautor, inductor, cooperador necessari o encobridor, i seguir el procediment pels seus tràmits”.
L’escrit presentat davant la Batllia, acompanyat de nombrosa documentació, posa en relleu “les nombroses decisions arbitràries i omissions malintencionades” que s’haurien donat abans i durant l’existència dels efectes de la nota de l’FinCEN, i que van tenir una repercussió “devastadora per BPA”, i també destaca els acords i resolucions adoptades
posteriorment i de forma “manifestament injusta” per continuar perjudicant i acusant
tant als antics propietaris de BPA com molts dels seus empleats i clients.
Motius de la presumpta intervenció en els fets dels querellats
En l’escrit enviat a la Justícia, s’assenyala a l’excap de Govern, Toni Martí, com el principal responsable que el FinCEN ((Financial Crimes Enforcement Network) acabés emetent la nota del 10 de març de 2015, de la qual estava informat sis dies abans. Al polític escaldenc s’acusa de “donar informació esbiaixada, falsa o incompleta i, en tot cas, no es va donar la informació exculpatòria per BPA de la que tenien perfecte coneixement les autoritats andorranes”.
Tanmateix s’explica en la querella que un cop anunciada la nota del FinCEN, el mateix dia Martí va instar a la Fiscalia a emprendre actuacions judicials contra BPA i els seus directius, adoptant “un seguit de resolucions totalment injustes i arbitràries”. A més, es critica a l’aleshores president de l’executiu andorrà per “no reaccionar” en ser informat de “les coaccions de part de funcionaris espanyols sofertes per dirigents de BPA per a obtenir informació de la família Pujol”.
Higini Cierco també assegura que el cap de Govern “va mirar cap a un altre costat” sabent que els casos exposats en la nota del FinCEN “ja estaven judicialitzats en mans de la Batllia i algun fins i tot resolt des de més de dos anys abans de la nota i que eren tots coneguts per les autoritats supervisores andorranes”.
Finalment acusa Martí de ser “el primer responsable de portar a l’aprovació del Consell General (en dubtosos terminis que caldrà esclarir) la Llei 8/2015, de 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, creadora de l’AREB”.
Altres querellats del govern Martí
La querella també implica a l’exministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya per no va donar trasllat de la nota enviada al Govern pel Consolat dels Estats Units a Barcelona l’agost de 2014, “ni al supervisor ni a les entitats bancàries”.
S’apunta també que Saboya no va donar compte al FinCEN que els casos exposats a la nota del 10 de març de 2015 “ja estaven judicialitzats a Andorra i eren coneguts per les autoritats supervisores andorranes, en quant havien estat denunciats directament per la mateixa BPA”
Per altra banda, se sol·licita que l’actuació judicial es faci extensiva al que fos en el moment dels fets titular ministerial de l’àrea de Finances, Jordi Cinca com a responsable en primera instància a proposta seva dels nomenaments dels alts càrrecs de l’INAF (avui AFA) i de l’AREB.
Al mateix temps es considera que Cinca va fer una “deixadesa de funcions i omissió total de les seves obligacions en defensa del sistema financer andorrà, no solament no va formular al·legacions demanades pel FinCEN, sinó que ni tan sols va facilitar la informació rellevant que estava en el seu poder i que explicava els fets” que es denunciaven en la nota de les autoritats estatunidenques.
INAF i AREB
L’escrit també acusa l’exdirectora general de l’INAF, Maria Cosan, “d’ometre les seves obligacions en deixar d’actuar i/o proposar o impulsar, les mesures necessàries en relació a les deficiències derivades de la manca de regulació en determinats aspectes de la prevenció de blanqueig de capitals en el sector financer”.
Cosan va ser la persona que el dia de la intervenció de BPA, el 10 de març de 2015, va ordenar retenir a les dependències de l’INAF a vàries persones de l’entitat durant més de 7 hores a l’espera de què es fes pública la nota del FinCEN, “per tal d’impedir qualsevol acció i ocultar la situació fins a la sortida de la nota”. Uns fets que fan sospitar al querellant que Cosan “tenia coneixement anticipat de la publicació de la mateixa”.
Cosan va ser la redactora de l’informe de l’INAF, de data 24 d’abril de 2015, en què es qualifica BPA com a entitat inviable d’acord amb l’article 10 de la Llei 8/2015 tot i que Cierco creu que “fou redactat a partir de suposicions i especulacions com ara sobre la mateixa liquiditat del banc”.
De l’aleshores president del Consell d’Administració de l’AREB, Albert Hinojosa (que va decidir l’obertura del procés de resolució de BPA) s’afirma que “oblida que buscar les millors pràctiques internacionals que diu voler aplicar als clients de BPA per prevenir el blanqueig de capitals no eren incloses en la legislació andorrana”.
També es creu que la valoració del BPA, aprovada pel consell d’administració el 22 de maig de 2015, es va realitzar “seguint uns criteris de valoració absolutament injustos i irreals”. Sota la presidència d’Hinojosa es va produir la venda dels actius de BPA al fons de titularitat privada JC FLOWERS per un valor “molt per sota del preu real. En concret, per una xifra 57.200.000 euros inferior a la del seu valor nominal”.
Finalment s’acusa a Oscar Gelabert, actual director general de l’AREB, de “formular la maliciosa i interessada demanda del 20 de juny passat contra la família Cierco i Joan Pau Miquel i només subsidiàriament contra els restants administradors”.
Una demanda d’acció de responsabilitat contra els accionistes principals de l’entitat abans de la seva intervenció, en la qual l’AREB els reclama 479 milions d’euros, en base un informe elaborat per la firma Tracis que establia en 482.800.000 euros el valor del banc en el moment de la seva intervenció. D’aquests, en la demanda s’hi resten 3.800.000 euros recuperats pel que fins a la data ha pagat JC Flowers per l’adquisició de Vall Banc.
