Tota comunitat professional hauria de tractar de mantenir determinats nivells d’exigència, de competència i de qualitat en el treball. Per això, s’hauria de controlar i supervisar l’exercici adequat de les tasques pròpies de cada professió, però també s’hauria d’exigir respecte a l’hora de fer consideracions morals sobre aspectes complexos de la vida professional i de les conductes que cal seguir. D’això tracta un codi ètic o codi deontològic.
El Codi de conducta dels agents de l’Administració pública recollit en la legislació actual deixa en evidència mancances o pautes poc definides, i es presenta sovint desfasat. Per aquesta raó, la mateixa direcció de Bombers d’Andorra, en el primer moment que la premsa es va fer ressò de l’episodi de la masturbació del bomber acusat d’agressió sexual mentre estava de guàrdia a la caserna de Santa Coloma −vídeo compartit via WhatsApp pel mateix acusat−, va al·legar que aquest tipus “d’incidents” no es preveuen en el Codi de conducta.
Per consegüent, és difícil incoar un expedient sancionador. Fins al punt que tot va quedar en uns quants aplaudiments per part dels companys i es va defugir la responsabilitat de sancions dient que aquest tema és competència de la justícia. La Seu de la Justícia no és pas l’organisme que ha de sancionar les conductes dels funcionaris públics que no respecten un codi d’ètica!
Si al seu dia el Sr. Xavier Espot, quan ocupava el càrrec de ministre amb competències en matèria d’Interior, va subratllar la necessitat d’elaborar un codi deontològic tant dels agents de policia com dels penitenciaris, no s’entén aquesta diferència de criteri amb els integrants del Cos de Bombers. Tanmateix, convé remarcar que molts agents de policia tenen dificultats per aplicar aquest codi deontològic. Només cal veure el nombre de casos que estan a la Batllia i tenen com a protagonistes agents de policia; la mateixa premsa nacional sovint en parla.
Per exemple, recentment un exalumne em va enviar un article que explicava que hi havia un sector de la Policia que estava ben molest per l’acumulació de decisions del ministeri públic que, lluny de posar-se al costat dels agents, actuava en contra dels uniformats. Sembla que quan hi ha un policia implicat en algun afer poc clar la fiscalia evidencia “un excés de zel” per anar en contra del funcionari. Seré sincera: el Ministeri Fiscal d’Andorra no m’és simpàtic, ara bé, que alguns policies critiquin “l’excés de zel” de l’òrgan jurisdiccional en qüestió quan està fent la feina que li pertoca és surrealista! És tenir la teulada de palla!
Malauradament, sovint el Ministeri Fiscal ja “protegeix” els funcionaris públics, com els agents de policia, els bombers. etc. És força evident aquest corporativisme i altres pràctiques poc “ètiques” i gens equitatives en els diversos casos que a vegades la premsa nacional gosa tractar…
O també es pot llegir l’informe fet pel GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció): a tall d’informació, concretament, el 31 de desembre del 2020 el Principat només havia aplicat plenament 3 de les 13 recomanacions emeses pel GRECO en relació amb la prevenció de la corrupció dels parlamentaris, dels batlles i dels fiscals.
A més, freqüentment ens trobem amb querelles criminals per presumpte abús de càrrec públic, per presumpte delicte de revelació de secrets per part d’autoritats o funcionaris, informació que afecta la intimitat d’una persona, o per presumpte delicte de prevaricació que té com a querellats agents de policia. Un exemple són les dues querelles presentades contra agents de policia a la Batllia que deriven de la querella per agressió sexual en què hi ha implicat un bomber d’Andorra.
Una tipologia de delictes que deixa en evidència aquest corporativisme, amiguisme i lobbisme que a vegades sembla motivar actituds i decisions dels funcionaris uniformats o dels funcionaris que pertanyen a l’organigrama del poder judicial andorrà. Parlo de lobbisme perquè també comencem a constatar com alguns col·lectius, arran de les relacions personals que tenen amb consellers del Consell General, i probablement amb alguna promesa de benefici de caràcter personal o privat, per a ells o per a tercers, intenten influir en diverses decisions per tal d’afavorir els seus interessos.
La Llei de funció pública del 15 de desembre del 2000 va definir llavors els principis informadors del règim de la funció pública, exigibles en tot comportament de l’Administració i del seu personal, i que són l’eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l’equitat.
Ara bé, tal com s’ha dit, vist el nombre de casos oberts a la Seu de la Justícia podem afirmar que aquesta llei no s’està respectant, desafortunadament en detriment dels drets dels altres ciutadans que no són pas funcionaris públics, que són, a grosso modo, el 96% de la població total d’Andorra. I això, malgrat el fet que el funcionari públic hauria de ser sensible a aquest punt atès que només es pot justificar el seu rol i el seu sou perquè és servidor de la comunitat.
Els interessos públics haurien de ser servits amb total objectivitat, neutralitat i imparcialitat, i a vegades ens trobem amb “comportaments gregaris” per part d’alguns col·lectius amb l’ànim de desqualificar i perjudicar altres ciutadans. Aquest comportament és més representatiu del comportament d’animals en ramats que no pas d’una conducta humana.
Com a exemple, he de denunciar avui de manera pública (tenint en compte que es va procedir a denunciar aquests fets davant del director de la Policia, el Sr. Moreno, com també del Ministeri d’Afers Socials, i altres institucions) que hi ha uns quants agents, tant de la Policia com del Cos de Bombers d’Andorra, que persisteixen a assenyalar una ciutadana que va denunciar una agressió sexual i a riure-se’n de manera exagerada Inventant-se historietes que posen en evidència les seves de frustracions sexuals. Fins i tot, sovint, quan duen els uniformes!
Qualsevol persona té dret a creure’s el que vol el que li interessa o el que la seva maduresa intel·lectual li permet. Malgrat això, és intolerable que agents públics acabin per tractar ciutadans de manera irrespectuosa, influenciats en l’exercici de les seves funcions per persones particulars o altres agents públics, posant en evidència actituds immadures i misògines.
En qualsevol cas, cal preguntar-se fins a quin punt aquest tipus de comportaments, que esdevenen agressius, hostils i vexatoris envers una ciutadana per part d’aquests assetjadors que pretenen treballar per al benestar i la protecció de la ciutadania, contribueixen a normalitzar actituds misògines a la societat. Tenint en compte que les direccions d’aquests cossos al país no actuen mai amb sancions dissuasives, com es fa en d’altres països! Hi ha un beneplàcit misogin. Això sí, a expenses dels altres ciutadans.
Per posar un exemple, a Catalunya es va anunciar de manera pública que els Mossos d’Esquadra van suspendre de sou i feina dues agents d’una comissaria del Maresme per riure’s d’una menor que assegurava haver estat violada en una discoteca de Blanes i qüestionar la seva denúncia. Segons va confirmar l’ACN, el cos les va suspendre després que la divisió d’afers interns analitzés la queixa formal que la noia va presentar en una altra comissaria.
El cas es remunta a mitjans de juny del 2019, quan la menor va acudir a la policia per denunciar quedos nois l’havien agredit sexualment dos dies abans. Segons la víctima, les agents que la van atendre la van menysprear amb frases com: “Si vas borratxa, passen aquestes coses” o “si ets capaç de perrear has de ser capaç de defensar-te”. Quan un agent públic no és capaç d’actuar sense prejudicis ni de manera imparcial esdevé una amenaça per a qualsevol ciutadà.
Finalment, si no sou capaços de mirar-vos amb autocrítica davant del mirall, asseieu-vos i reflexioneu sobre un codi deontològic, serà molt més profitós de cara a la ciutadania dedicar el temps de guàrdia a fer-vos masturbacions intel·lectuals o morals. Avui en dia, si llegim els comentaris dels ciutadans quan hi ha alguna notícia que tracta sobre els cossos especials o els funcionaris del departament de justícia, és força significatiu constatar que el ciutadà ja no confia en la integritat, la imparcialitat i l’eficàcia dels serveis públics. I és aquest 96% de la població el qui està pagant els vostres sous.
