El darrer president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut públicament davant els mitjans per primer cop aquest dimarts des que el destituís el president espanyol, Mariano Rajoy, per presentar les quatre línies d’actuació d’ell i els seus consellers del seu govern, el qual ha presentat com “el govern legítim de Catalunya”. Puigdemont ha negat el fet d’haver-se desplaçat a Brussel·les per demanar asil polític. Ha dit que hi ha anat “per actuar amb llibertat i seguretat”. “No escaparem de l’acció de la justícia”, ha assegurat, però s’ha mostrat disposat a no tornar a Catalunya fins que no li garanteixin un tracte just als tribunals.
El “govern legítim”
En la roda de premsa acollida pel Press Club Brussels Europeamb 23 minuts de retard, ha exposat en català, castellà, anglès i francès el “pla de treball” d’aquest “govern legítim” sobre “quatre àmbits prioritaris”. D’una banda, ha dit que part del seu govern és a Brussel·les, capital de la Unió Europea, per explicar el “problema català” i denunciar “la politització” i la “falta d’imparcialitat” de la justícia espanyola, i “fer evident” davant del món “el dèficit democràtic” d’Espanya. D’altra banda, ha explicat que una altra part del seu govern, inclosos l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva, segueix exercint des de Catalunya la seva feina sense abandonar el govern.
Les eleccions
La tercera línia, segons ha indicat, inclou accions contra la posada en pràctica del “desmuntatge” institucional per la via de l’article 155 de la Constitució. En aquest sentit, ha exhortat els sindicats, entitats i funcionaris en defensa de les institucions catalanes. En quart lloc s’ha referit a les eleccions del 21 de desembre, que ha dit que entomen “com un repte democràtic” i que troba que el govern espanyol ha volgut convertir en “un plebiscit sobre el 155”.
Sobre la cita electoral, ha interpel·lat el govern de Rajoy, demanant-li una posició oficial sobre si respectarà els resultatsen cas que les forces independentistes obtinguin una majoria dels suports. Per la seva part, ha assegurat que lluitaran “amb la màxima creativitat” per impedir els efectes del 155 i “mantenir fort i viu el govern legítim de Catalunya”.
Prudència i funcionaris
Puigdemont ha relatat que el seu govern va optar divendres per prioritzar la prudència, la moderació i evitar la violència com a reacció davant “una sèrie de dades” -ha dit- referents a “una ofensiva altament agressiva sense precedents” per part de l’Estat “contra els funcionaris i el poble”, que s’ha acabat substanciant en la querella presentada pel Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza.
Així mateix, ha destacat que el seu govern podria haver obligat els seus funcionaris afins a desobeir el govern espanyol i lliurar un pols “per l’hegemonia”, però que s’ha estat de fer-ho per no obligar-los a prendre partit i evitar-los problemes. Ha argumentat que si aquesta decisió alenteix “el desplegament de la República”, “és un preu raonable”.
A l’èmfasi en la violència que atribueix a l’Estat, la denúncia de manca de garanties judicials i l’al·lusió a la seva seguretat personal, ha sumat referències noves en el seu discurs com la “impunitat de l’extrema dreta” i l’al·lusió als fills i la família dels seus consellers.
Novament, ha exhortat les institucions comunitàries a implicar-se tot adduint que el cas català “és la causa dels valors” sobre els quals aquestes es fonamenten. En companyia de Dolors Bassa, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsatí, ha demanat al poble de Catalunya “que es prepari per a un camí llarg”.
