El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, planta cara al govern central i convoca unilateralment la Junta de Seguretat de Catalunya pel pròxim 3 de juliol, tan si hi pensa anar el ministre de l’Interior com si no. De fet, el ministre Juan Ignacio Zoido ja ha anunciat que no pensa assistir a la reunió. Zoido havia declarat que no es convoca la Junta de Seguretat de Catalunya per l’actual situació política, en la que la Generalitat vol celebrar un referèndum l’1 d’octubre, cosa que a parer del ministre impedeix crear “un clima d’entesa i de confiança”.
Puigdemont ha fet l’anunci de la convocatòria de la junta, aquest dimarts, en una reunió amb empresaris catalans als qui va dir que feia seva la “responsabilitat de convocar aquesta reunió davant la negativa unilateral de l’Estat“. De fet, el president de la Generalitat té la potestat de convocar la junta, tot i que des de fa vuit anys cap president català l’havia convocat. Aquest ens reuneix els màxims responsables del Ministeri de l’Interior i del departament d’Interior, per fixar la coordinació entre els diferents cossos policials.
Generalitat i Estat han obert una guerra de gestos en el centre de la qual hi ha els Mossos d’Esquadra i les competències d’aquests en temes de seguretat ciutadana. L’executiu català ha denunciat reiteradament la negativa del Govern central de donar llum verda a la convocatòria de 500 places de Mossos d’Esquadra, rebaixant aquest número a 50 efectius.
També els darrers dies s’ha fet públic l’acord entre el govern de l’Estat i el govern basc en la Junta de Seguretat d’Euskadi, celebrada recentment, perquè la Ertzaintza pugui participar en el sistema d’informació de l’Europol, un extrem que no se li permet a la policia catalana.
El govern català considera que en una situació d’alerta màxima per terrorisme gihadista –nivell quatre sobre cinc- com el que es viu ara, hi ha motius més que suficients per convocar la Junta de Seguretat de Catalunya. El conseller d’Interior, Jordi Jané, s’ha reunit aquest dimarts amb els grups del Parlament de Catalunya per tractar aquest tema, i ha rebut el suport de l’oposició parlamentària. El portaveu del grup de Ciutadans a la cambra catalana, Fernando de Páramo, ha exigit que es convoqui la junta amb caràcter “d’urgència” i ha qualificat d'”irresponsabilitat” la posició del Govern central.
Ciutadans, el PDeCAT, ERC, En Comú Podem i el PSC han registrat diferents propostes al Congrés dels Diputats en les que demanen la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya. Si finalment a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya no hi assisteix el ministre de l’Interior, ni els responsables de les forces de seguretat estatals que hi ha a Catalunya, Policia Nacional o Guàrdia Civil, la reunió quedarà deslluïda i, de fet, serà poc efectiva.
L’executiu català busca amb la reunió posar sobre la taula el deute de 264 milions d’euros pendents d’abonar per l’increment de la plantilla dels Mossos pel seu desplegament entre els anys 2010 i 2013. La Generalitat també vol posar sobre la taula les velles reivindicacions de la policia catalana perquè pugui participar del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i ser membres permanents de la Taula d’Avaluació de l’alerta antiterrorista.
Es dóna la paradoxa que el passat 20 d’octubre el Partit Popular de Catalunya va presentar una moció al Parlament amb la qual reclamava la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya així com la incorporació de 500 mossos més.
