El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va donar “suport a la llibertat d’expressió i de premsa, que és un pilar fonamental de la democràcia” en un acte a favor del referèndum que es va celebrar aquest dijous a Tarragona. Amb aquestes paraules contradiu a l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, integrant de la seva mateixa formació política, el PDeCAT, antiga Convergència.
L’any passat el també diputat pel Parlament de Catalunya i la regidora de Serveis Socials de la capital alturgellenca, Anna Vives, van presentar una querella -encara oberta- contra el diari EL TRIANGLE, per presumptes delictes d’injúries per criticar alguns aspectes de la seva gestió municipal, que tots dos interpreten com atacs personals. En aquest cas, els dos polítics es defensen sota el paraigua dels drets que els atorga com a funcionaris públics la Constitució espanyola. Un text que suposadament és paper mullat pels càrrecs públics que no accepten una altra legalitat que no emani de la cambra legislativa catalana, entre ells, Batalla que, justament amb altres alcaldes compromesos amb l’1-O, han estat citats la setmana vinent a comparèixer davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L’alcalde de la capital alturgellenca juntament amb els casos dels seus homònims com Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú), Albert Batet (Valls) i Marc Solsona (Mollerussa) estan aforats perquè alhora són diputats al Parlament de Catalunya.
Un aforat és una persona que, per exercir un càrrec públic o per la seva professió, gaudeix del dret, en cas de ser imputat per un delicte, de ser jutjat per un tribunal diferent del que correspondria a un ciutadà normal.
Hi ha versions diferents sobre si l’aforament atorga certs privilegis o no. Segons els crítics aquesta figura sí que suposa un privilegi, ja que aquests càrrecs no són jutjats pels mateixos tribunals que un ciutadà comú. Per contra, els que ho defensen recorden que els aforats, en ser jutjats directament per un tribunal superior, perden el dret que tenen tots els ciutadans a recórrer davant un tribunal superior en cas que el veredicte del jutjat de primera instància li hagi estat desfavorable.
