Puigcerdà paralitzada per un empresari local: el recurs d'”Adán” congela la construcció de 390 habitatges socials

L’ombra d’un empresari local cerdà plana sobre el bloqueig del sector SUD-39, rebutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) però amb efectes persistents. En concret, el TSJC ha desestimat el recurs d'”Adán” contra el pla urbanístic del Camí de la Pedregosa de Puigcerdà, però la seva acció legal manté paralitzats 390 habitatges protegits, sumant a desenes de famílies de la Cerdanya en uns llimbs de l’habitatge.

El TSJC va rebutjar els arguments de “desviació de poder” i “arbitrarietat” en la modificació del sector SUD-39, considerant-los “mancats de fonament jurídic sòlid”. No obstant això, la paralització de les obres -iniciada després de la presentació del recurs- persisteix, agreujant l’emergència habitacional en una comarca, la Cerdanya, on el preu de l’habitatge supera en un 35% la mitjana catalana.

La incògnita d’Adán: veí o estrateg

Després de la sentència, la pregunta que recorre els passadissos de l’Ajuntament i els carrers empedrats del municipi és clara: qui s’amaga darrere d’aquest nom.

Les veus al consistori apunten amb cautela a un perfil vinculat a l’entramat empresarial local. Fonts consultades -que demanen anonimat- recorden que aquest nom “va sonar amb insistència” durant la darrera campanya municipal, associat a figures la influència de les quals en el desenvolupament urbanístic de Puigcerdà ja va generar debats públics.

Tot i que no existeixen acusacions formals, l’opacitat alimenta la sospita d’una maniobra per alterar els terminis de projectes rivals o futures licitacions.

Famílies als llimbs

Entre els afectats hi ha uns setanta nuclis familiars amb expedients de protecció oficial aprovats. “La meva filla ja no pregunta quan tindrem la seva habitació”, confessa la Marta Vilallonga, una de les inscrites al registre municipal.

La protesta ciutadana del mes passat -amb mig centenar de persones davant de l’ajuntament- reflecteix el malestar davant d’un bloqueig que molts atribueixen a “jocs de poder aliens a les necessitats reals”.

El consistori evita pronunciar-se sobre la identitat d’Adán, però el seu silenci contrasta amb les declaracions públiques de la plataforma Cerdanya Sense Especulació: “darrere d’aquest nom hi ha interessos que fan olor de terra requalificada“.

Mentrestant, les grues immòbils del SUD-39 s’han convertit en un símbol incòmode per a un municipi on el 60% dels joves no pot accedir a un habitatge.

Escac al desenvolupament o estratègia calculada?

El cas revela les fissures d’un sistema on un sol recurs -fins i tot desestimat- pot endarrerir projectes clau durant anys. Experts consultats subratllen que la legislació urbanística catalana permet aquestes “interrupcions tàctiques“, utilitzades sovint per actors amb recursos per alterar calendaris d’obres.

La pregunta ara és si l’ajuntament accelerarà els tràmits per reactivar les obres o si l'”ombra d’Adán” continuarà projectant-se sobre el futur de Puigcerdà.

Mentrestant, les famílies afectades miren el cel de la Cerdanya -tan diàfan a la primavera- sense veure un horitzó proper on aixoplugar-se. Tot i que la sentència específica del cas no apareix als resultats disponibles, el TSJC ha mostrat recentment rigor en casos d’apel·lacions infundades, com va demostrar en el cas Alves (STSJ Cat 109/2025).