El debat sobre la seguretat a la Cerdanya ha posat en evidència una profunda contradicció política i operativa. Mentre l’Ajuntament de Puigcerdà insisteix que la inseguretat és només una “sensació fictícia”, la majoria dels municipis de la comarca —inclòs el Consell Comarcal, també governat per Junts— reclama reforços urgents de la Guàrdia Civil per afrontar problemes que van més enllà de l’estrictament urbà.
A Catalunya, la seguretat ciutadana i l’atenció a incidències nocturnes recauen en els Mossos d’Esquadra, cos autonòmic que assumeix la majoria de les funcions policials al territori, des de la investigació criminal fins a la prevenció de delictes i el manteniment de l’ordre públic. La Guàrdia Civil, per la seva banda, manté competències molt específiques: control d’armes i explosius, vigilància de fronteres i duanes, i, especialment, protecció mediambiental i actuació en espais rurals i de muntanya.
El discurs de Puigcerdà: una visió urbana i limitada
L’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió (Junts), ha reiterat que la capital comarcal és una “vila segura”, minimitzant la preocupació veïnal i centrant el debat en dades urbanes. Tanmateix, aquesta visió no contempla la realitat dels nuclis agregats del municipi, on la presència policial és molt menor i la vigilància de l’entorn natural —competència de la Guàrdia Civil— resulta clau.
A més, la mateixa operativitat de la Policia Local de Puigcerdà presenta desafiaments significatius. La plantilla funciona amb un 40% menys del personal mínim recomanat, cosa que explica la inexistència de torns nocturns des del 2022 (tot i que des d’anys enrere aquest servei només es cobreix per complet en temporada d’estiu). A això se suma el problema de les baixes cròniques, amb entre 2 i 4 agents sempre en incapacitat mèdica, deixant una força operativa de tot just 8-10 efectius per a cobrir les 24 hores del dia, els set dies de la setmana.
La paradoxa política i policial: Junts demana i nega alhora
La contradicció és clara: mentre des del consistori de Puigcerdà es resta importància a la inseguretat i s’ignora la necessitat de la Guàrdia Civil, el Consell Comarcal de la Cerdanya, també sota lideratge de Junts, ha demanat formalment al Ministeri de l’Interior més efectius d’aquest cos. La petició respon a la urgència de reforçar el SEPRONA i garantir la protecció de muntanyes, boscos i àrees rurals, on els Mossos no arriben amb la mateixa eficàcia ni competències.
Aquesta paradoxa s’accentua en considerar que, segons dades comarcals del 2024, el 87% de les ocupacions es registren a Puigcerdà, coincidint amb el considerable estoc d’habitatges buits a la localitat (un 23% del parc immobiliari). Si bé els robatoris sense violència, principalment furts oportunistes, predominen, és alarmant l’increment del 62% el 2024 respecte a l’any anterior, segons la Memòria de la Fiscalia de Girona. Aquestes dades contrasten amb la narrativa oficial d’una “sensació fictícia”, revelant una realitat delictiva en augment.
Seguretat rural i mediambiental: la gran oblidada
La bretxa entre el discurs urbà i la realitat comarcal s’accentua en qüestions mediambientals i de protecció del territori. Els alcaldes de la comarca adverteixen que la inseguretat als pobles petits i zones de muntanya és tangible: robatoris, actes vandàlics i danys a l’entorn natural queden moltes vegades fora del radar de l’Ajuntament de Puigcerdà, però són el dia a dia a la resta de la Cerdanya.
Una comarca, dues realitats
La Cerdanya no és només Puigcerdà. La seguretat tampoc. Mentre la capital presumeix de tranquil·litat i prioritza la imatge urbana, fins i tot amb una policia local sota mínims i dades creixents de delinqüència, la resta del territori exigeix recursos i coordinació per afrontar els reptes d’una comarca diversa, on la protecció de l’entorn natural i la seguretat rural depenen d’una Guàrdia Civil la presència de la qual, lluny de ser anecdòtica, és imprescindible.
