En un moviment que voreja la desesperació, l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió (Junts), ha protagonitzat un cessament polèmic que, lluny de consolidar el seu ja trontollant govern, l’ha enfonsat encara més en el fang de la crítica pública.
La decisió de retirar les seves funcions als regidors Nerea Espada i Celso Llombart, tots dos de Futur per Puigcerdà, només uns dies abans de la imminent moció de censura, revela una gestió marcada per la represàlia i la incapacitat d’afrontar la dissidència política amb maduresa democràtica.
Venjança versus governabilitat
El cessament d’Espada i Llombart es produeix en el pitjor moment possible per a Gassió, amb la moció de censura planant com una sentència. És difícil no interpretar aquesta acció com un mer acte de venjança política, un intent fútil de castigar els qui s’han atrevit a desafiar el seu lideratge.
La mesura, que no impedeix als regidors votar en la moció, subratlla la seva naturalesa purament simbòlica i reactiva, deixant al descobert un govern més preocupat per la disciplina interna que per l’estabilitat del municipi.
La reacció dels veïns a les xarxes socials, amb dures crítiques al cessament, és un clar reflex del sentiment popular.
Dues vares de mesurar
La contundència de Gassió contrasta dramàticament amb la seva passivitat en altres episodis. Resulta incomprensible que l’alcalde juntaire no actués amb la mateixa determinació quan el seu soci de govern, Francesc Armengol, va ser sancionat per irregularitats que van comportar la multa més copiosa imposada a l’ajuntament.
Aleshores, la inacció va ser la resposta; ara, davant l’amenaça directa a la seva continuïtat, s’opta pel cessament fulminant. Aquestes dues vares de mesura no només és una mostra d’incoherència, sinó que evidencia una gestió que prioritza els interessos personals per sobre de la responsabilitat pública.
Autoritarisme disfressat de gesticulació
La retirada de competències als regidors que han signat la moció de censura planteja seriosos interrogants sobre el compromís democràtic de l’actual alcalde. Lluny de ser una mostra de fortalesa institucional, la mesura es percep com un intent desesperat d’aferrar-se al poder, castigant els qui han decidit trencar amb una gestió marcada per l’incompliment de pactes i la manca de resultats tangibles.
Aquesta acció no fa més que reforçar la imatge d’un govern que ha prioritzat la confrontació sobre el diàleg i l’opacitat sobre la transparència.
El final anunciat d’una etapa esgotada
El cessament d‘Espada i Llombart no és només una reacció tardana i simbòlica; és la confirmació de l’esgotament d’un model de govern que ha demostrat ser incapaç d’oferir estabilitat i progrés a Puigcerdà.
La moció de censura que s’acosta es perfila, més que mai, com una oportunitat crucial per tancar una etapa caracteritzada per la confrontació i la paràlisi institucional. És el moment d’obrir un nou cicle basat en el diàleg, la transparència i la responsabilitat política, perquè Puigcerdà pugui, per fi, mirar cap al futur amb esperança i no amb la frustració que emana dels últims cops de cua d’aquesta administració.
