En els pròxims dies es presentaran les primeres demandes als jutjats dels clients del Banc Popular andorrans i d’altres indrets de les comarques pirinenques que han perdut pràcticament el 100% de les accions després de la fallida de l’entitat bancària i la seva immediata absorció pel Banc Santander, a canvi d’un simbòlic euro. El valor de les seves accions, que l’any 2007 va superar el pic dels 35 euros, va caure fins al fatídic 0 el passat 7 de juny.
L’Associació per a la defensa dels afectats per Entitats Financeres (Apdef), representada a les comarques lleidatanes pel despatx d’advocats Cudós Consultores, ha explicat a LA VALIRA a través del seu portaveu, el lletrat Antoni Cudós, que la majoria dels accionistes són petits estalviadors. Es calcula que la xifra mitjana d’inversió se situaria en aquest territori entre els 30.000 i 40.000 euros.
Especialment dramàtica és la situació dels 27.892 nous accionistes d’un total de més de 300.000 que van ser captats per la xarxa comercial del banc arran de l’ampliació de capital de l’any passat i dels més de 20.000 titulars d’accions que les van comprar a crèdit i que no només s’han quedat sense res, sinó que, a més, han de fer front a l’amortització del préstec concedit pel mateix Banc Popular. Cudós considera que es va produir “una comercialització defectuosa del producte perquè els clients van ser enganyats perquè no van ser informats de la situació real de l’entitat”, ja que la condició per a la concessió de crèdits era adquirir si o si les seves accions.
Entre les víctimes també es troben els treballadors de la mateixa entitat que van subscriure, de bon grat o per força, accions del banc. Les brutals pressions de la direcció del Banc Popular als seus treballadors per cobrir les ampliacions de capital van fer que familiars i amics dels empleats es trobin, actualment, entrampats.
El Banc Popular era el braç financer de l’Opus Dei, la institució ultracatòlica fundada l’any 1928 per Josemaría Escrivá de Balaguer. L’any 1944, un grup d’empresaris catalans, encapçalat per Fèlix Millet -el pare de l’espoliador del Palau de la Música- va comprar aquest banc fundat el 1926. Els interessos de l’Opus Dei al Banc Popular es canalitzaven a través de la Sindicatura d’Accionistes, que controlava el 9,6% de l’entitat, i de la societat instrumental Unión Europea de Inversiones, amb un 3%. A més, gestionava important recursos de l’Església espanyola i d’alguns ordes religiosos (escolapis, maristes, salesianes…) quantificats en 5.400 milions d’euros.
