Són faves comptades. La Llei d’Aigües de l’any 2001 va fixar el límit de vigència de les concessions hidroelèctriques en 75 anys. Això vol dir que, situats a l’any 2022, totes les concessions anteriors a l’any 1947 ja han vençut i han de revertir automàticament a l’Estat.
L’aplicació d’aquesta llei té un fortíssim impacte a Catalunya i, en especial, a les comarques del Pirineu, on l’empresa Endesa continua aprofitant impunement la producció elèctrica dels embassaments i dels llacs d’alta muntanya, encara que en molts casos la seva concessió estigui ja vençuda. Per la seva gran importància en un sector tan estratègic com és el de l’energia, aquest és un escàndol de primera magnitud.
800 MW DE POTÈNCIA
Segons les dades consultades per LA VALIRA, hi ha deu centrals hidroelèctriques a Catalunya que ja tenen vençuda la concessió. Són les de Cabdella (en funcionament des del 1914), Serós (1914), Sossís (1914), Talarn (1916), Camarasa (1920), Pobla (1920), Molinos (1921), Sant Llorenç de Montgai (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935). Totes elles formen part de la primera etapa de l’electrificació de Catalunya, feta per l’empresa La Canadenca, que va comportar la destrucció de les valls de la Noguera Pallaresa per fer funcionar les fàbriques de la conurbació de Barcelona.
Aquestes deu centrals sumen una potència de 800 Mw i vuit d’elles són propietat d’Endesa. És a dir, més de la meitat de la producció hidroelèctrica d’Endesa a Catalunya prové d’unes instal·lacions que, segons la Llei d’Aigües, tenen la concessió administrativa caducada, en alguns casos des de fa més de 20 anys!
LA CHE ES POSA LES PILES
Al Pirineu, la CUP ha estat la força capdavantera en denunciar aquesta increïble situació. Amb tota mena d’argúcies legals, giragonses jurídiques i activitats de lobby, Endesa ha anat trampejant aquesta flagrant il·legalitat, que li permet perpetrar, cada any, el robatori de milions de kilowatts.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, és l’organisme responsable de l’autorització i gestió de les concessions hidroelèctriques. En els últims anys, i a causa de les creixents pressions polítiques, socials i ecologistes, la CHE s’ha començat a posar les piles i ha endegat el procés per procedir a recuperar algunes de les concessions que ja estan vençudes.
LA “BATALLA” DE SABURÓ
Ara, s’ha aconseguit una victòria -encara que petita, molt significativa-, en els llacs que explota Endesa, des de fa més de 100 anys, a la zona del parc nacional d’Aigüestortes per alimentar el gran complex hidroelèctric d’Estany Gento-Sallente. La secció de Preses de la CHE, segons informa el periodista Eduardo Bayona, del diari Público, ha obligat Endesa a deixar d’explotar i renaturalitzar l’estany de Saburó.
Aquest estany, situat a 2.500 metres d’altitud, és un dels 20 llacs que Endesa té regulats i interconnectats en aquesta zona del Pirineu per a obtenir energia elèctrica. Però, des de fa més de 30 anys, la vàlvula que connecta els estanys de Saburó i Mar està espatllada, i això fa que el primer estigui pràcticament buit, ja que tota l’aigua s’escola.
EMPRESA ENERGÈTICA PÚBLICA
Aquesta greu anomalia ecològica i paisatgística va ser denunciada l’any 2019 pel regidor de la CUP de la Vall Fosca, Josep Plasència, el capdavanter en la lluita per la recuperació de les concessions hidroelèctriques caducades al Pirineu, i aprovada pel plenari municipal. Ara, segons informa el diari Público, la CHE ha obligat Endesa a presentar un projecte de restauració de Saburó, cosa que vol dir el desmuntatge de la presa, el segellat de la vàlvula espatllada, l’eliminació de la canonada de connexió i la recollida de totes les deixalles de les obres.
La de l’estany de Saburó és una victòria simbòlica contra el “monstre” d’Endesa, però sempre hi ha un primer pas. Recordem que una de les prioritats que figuren en el pla del govern de la Generalitat, que presideix Pere Aragonès, és la creació d’una empresa energètica pública. La recuperació de les concessions hidroelèctriques que hi ha caducades al Pirineu donaria un gran “muscle” a aquest ambiciós projecte de país.
