El programa Sense ficció que va emetre aquest dimarts TV3 va oferir un primer llistat de patrimoni ‘adquirit’ per l’església catalana. A hores d’ara, només els bisbats de Vic i Barcelona han fet públic el nom dels immobles que han posat al seu nom, mentre que diòcesis com la d’Urgell els segueixen mantenint en secret.
La investigació periodística duta a terme per la televisió pública catalana ha permès conèixer que el bisbat d’Urgell hauria immatriculat (inscrit per primera vegada una propietat al registre) un mínim de disset temples i ermites durant els últims anys aprofitant una modificació de la llei Hipotecària. Un canvi que ha suscitat polèmica per la seva opacitat i en tractar-se de béns de domini públic o situats en espais privats.
Aquest primer catàleg conegut està encapçalat per disset immobles. Dotze es troben al municipi de Montferrer i Castellbò, quatre a la Val d’Aran i un al Pallars Jussà. Pel seu possible interès es publica el llistat.
Montferrer i Castellbò:
Església de Sant Martí d’Albert
Església de Santa Creu de Castellbò
Església de Sant Andreu de Castellbò
Església de Sant Vicenç de Canturri
Església de Sant Fruitós de Guils del Cantó
Església de Sant Joan d’Avellanet
Església de Sant Pere de Cassovall
Església de Sant Romà de Pallerols
Església de Santa Coloma de Vilamitjana
Església de Sant Vicenç de Montferrer
Església de Sant Pere de Bellestar
Església de Sant Esteve d’Aravell
Pallars Jussà
Església de Santa Maria i casa rectoral de Llimiana
Val d’Aran
Ermita de Sant Joan d’Arròs e Vila
Capella de la Mare de Déu de Lurdes
Capella de la Pietat
Església de Sant Miquel
Cal recordar que el Copríncep d’Andorra i arquebisbe, Joan-Enric Vives, es va referir fa tot just una setmana al respecte en el seu Full dominical -sense donar cap detall sobre el nombre de patrimoni que s’ha inscrit- assegurant que “no hem pres res a ningú” desmentint que s’hagin apropiat “d’alguns béns que no eren nostres”. En aquest sentit, es congratula d’haver esmenat “algun possible error” i, alhora, considera injusta “la sospita permanent amb remor d’anticlericalisme sobre el qual l’Església ha fet al llarg de la història: hem defensat i cuidat responsablement del patrimoni, les esglésies i els béns de tots els cristians”.
Esperant el llistat del govern espanyol
Tot i l’anunci, a petició de les plataformes en defensa del patrimoni, el govern espanyol a hores d’ara no ha fet públic el llistat de les immatriculacions de béns a tot l’estat Espanyol inscrits als registres corresponents.
Una llei franquista del 1944, responia a l’estat nacional catòlic vigent, i donava el privilegi en l’article 206 d’immatricular béns per a l’Església. El reglament desplegat el 1947 donava als bisbes la potestat d’actuar com a notaris. La llei no permetia immatricular edificis de culte tot i que hi ha casos en què es va fer.
Amb la Constitució espanyola del 78, que definia l’Estat com aconfessional, les lleis preconstitucionals van seguir vigents. Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (UE) aquestes lleis també contravenien les comunitàries. El 1998, Aznar va estendre les immatriculacions als edificis de culte. Fins al 2014, any en què es va derogar aquesta llei, l’Església va tenir de marge un any per afegir al registre més béns, gràcies al fet que el govern del PP va retardar un any la seva publicació al BOE.
Un patrimoni destinat al culte que aplega esglésies, ermites o capelles i altres com rectories, cementiris i també terrenys i finques rústiques i horts.
Algunes formacions polítiques i entitats com ara el sindicat agrari i ramader Unió de Pagesos han denunciat que aquestes immatriculacions s’hagin fet de forma il·legal i clandestina, només amb un informe avalat pel bisbe, en contra de la Constitució i de les lleis europees, deixant en total indefensió els particulars i ajuntaments.