La Fiscalia de Lleida demana una pena de quatre anys de presó i una multa de 4.320 euros per al sacerdot J.E.A.P., de 61 anys, a qui acusa d’un delicte continuat d’estafa -o, de manera subsidiària, d’apropiació indeguda- per haver sostret 21.700 euros dels comptes d’un usuari ja difunt de la residència municipal Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur entre el 2021 i el 2023.
Segons avança el diari Segre, el Jutjat de Tremp ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici oral contra el capellà, que havia estat rector de la parròquia del municipi i que actualment exerceix en diverses localitats del Pla d’Urgell i la Noguera, en la diòcesi que dirigeix el bisbe Josep-Lluís Serrano Pentinat, que també és copríncep d’Andorra.
La investigació es va iniciar fa dos anys, quan la residència va alertar els Mossos d’Esquadra que als comptes de l’usuari afectat hi faltaven quantitats importants de diners, fins al punt que havien arribat a quedar en números vermells. Arran d’aquests fets, el Bisbat d’Urgell va apartar el sacerdot de les seves funcions.
La Fiscalia sosté que l’acusat “es va aprofitar de la relació de confiança amb la víctima per la seva condició de rector”. L’acusació particular, presentada per l’hereva del denunciant, eleva la quantitat presumptament sostreta fins als 26.400 euros, repartits en 50 reintegraments d’entre 100 i 4.500 euros. També reclama una multa de 7.200 euros i que el Bisbat d’Urgell sigui considerat responsable civil subsidiari.
2 comentaris a “Primer ensurt pel bisbe Serrano: La Fiscalia acusa un capellà d’haver sostret 21.700 euros a un ancià de la Pobla de Segur”
Con la iglesia hemos topao, Sancho……
A la Pobla un rector valent
prenia diners… a un sant client.
Amb cinquanta trets de caixer diví,
El calers contava i ell deia “Amén, sí”.
La Fiscalia ja li té la fitxa:
quatre anys de presó,
Aquesta és la petició.
I el Bisbat, fent veure que no en sap res,
Plora al cel tot dient: “Senyor, què més?”
Però l’hereva diu: “Poca broma,
que torni els euros o que pagui Roma!”
I així el capellà, entre culpa i sermó,
va confondre el perdó… amb l’apropiació.