Arriba l’hora de la veritat i sobre el paper no hi ha color. Els 140 milions d’euros d’inversió que ha anunciat l’oferta capitanejada pel grup malaisi Genting International per construir el nou casino que ha tret a concurs el govern d’Andorra són imbatibles. En contrast amb les ofertes dels altres vuit operadors que s’hi han presentat, és, amb diferència, la millor.
Només l’aliança del grup català Cirsa amb el francès Groupe Tranchant i l’inversor andorrà Christian Perez li fa ombra: aquest projecte, que preveu la construcció d’un edifici emblemàtic que dissenyaria l’arquitecte Norman Foster, requeriria una inversió d’uns 120 milions d’euros. La resta d’ofertes contemplen unes inversions que no depassen els 20 milions d’euros.
400 LLOCS DE FEINA
En principi, el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), l’organisme depenent del ministre de Finances, Jordi Cinca, que ha d’atorgar la llicència tindria fàcil prendre una decisió. L’oferta que ha presentat l’empresa liderada per Genting International –que, si es confirma, representaria la inversió privada més important que s’ha fet mai a Andorra- és, objectivament, la més ambiciosa i la més potent.
Un edifici nou de 20 plantes al Clot d’Emprivat, al costat de Caldea. La promesa de crear 400 llocs de treball un cop el casino i els equipaments adjacents (mercat gastronòmic, spa…) entrin en funcionament. L’anunci que la xarxa internacional de Genting portarà 200.000 nous clients d’alt poder adquisitiu a Andorra. Uns ingressos fiscals mínims de 10 milions d’euros a les arques del govern… “rien ne va plus”!
RETICÈNCIES FRANCESES
Però el CRAJ encara no ha fet públic el veredicte del guanyador del concurs del casino, que es preveia per aquest mes de juny. I és que en el projecte de Genting no tot són flors i violes.
D’un cantó, a les autoritats franceses els fa molt mala espina que un operador que té el seu quarter general a Malàisia instal·li un gran complex de joc al mig dels Pirineus. Recordem que la llei que va permetre la creació del primer casino a Andorra només la va signar el copríncep francès, ja que el bisbe Joan-Enric Vives s’hi va negar per qüestions de “moral catòlica”. Entre les condicions implícites que han precedit a l’autorització de fer el casino hi ha que sigui un grup francès de joc qui s’encarregui de la seva explotació, per tenir un control estricte d’aquesta activitat i evitar que puguin passar “coses rares”.
De fet, cinc de les nou empreses que s’han presentat al concurs convocat pel CRAJ per l’obtenció de la llicència del casino compten amb la participació d’interessos francesos: Barrière (que s’ha associat amb els empresaris andorrans Àlex Armengol, Guillem Areny i Jin Casal), l’esmentat Groupe Tranchant (amb CIRSA i Christian Perez), Partouche (amb el grup Cierco i Patrick Perez), Raineau i PVG Group. En aquest sentit, les pressions franceses perquè sigui una empresa d’aquest país qui exploti el futur casino d’Andorra són molt fortes i determinants.
LA CONNEXIÓ MEXICANA
D’altra banda, l’explosiva oferta presentada per Genting té un punt feble. Si bé el grup malaisi del multimilionari Lim Kok Thay controla i garanteix la inversió, compta amb un soci local que desperta suspicàcies: Marc Giebels van Bekestein, vicepresident del family office Alkimia Capital SLU, amb seu a Andorra la Vella.
Aquest grup d’inversió va ser fundat per la parella David Betbesé i Georgia Pont, tots dos molt coneguts en els ambients de la jet-set andorrana. David Betbesé ha fet tota la seva carrera professional al Crèdit Andorrà, on va ser director de la divisió de banca privada internacional. Això l’ha portat a viatjar per mig món i a relacionar-se amb grans fortunes, especialment de la zona de Panamà i Mèxic.
Precisament, com a president d’Alkimia Capital hi apareix un mexicà, José Abraham Garfias, que forma part de l’staff executiu del conglomerat empresarial de Ricardo Salinas Pliego. Aquest multimilionari mexicà té, entre altres inversions, la cadena de televisió Azteca TV. En el sumari del cas Pujol que instrueix el jutge José de la Mata, de l’Audiència Nacional, consta que Jordi Pujol Ferrusola havia estat relacionat amb Ricardo Salinas Pliego.
TONI MARTÍ TÉ MAL DE PANXA
Marc Giebels van Bekestein, vicepresident d’Alkimia Capital, és un rodamón de les altes finances que havia treballat per Goldman Sachs i Merrill Lynch. Instal·lat a Andorra, ha prestat els seus serveis a Andbank i a Crèdit Andorrà. De fet, Marc Giebels van Bekestein és qui dona la cara com a representant del projecte de Genting. Segons explica, la participació del grup malaisi en el casino d’Andorra ha estat gràcies a les gestions de mediació que ha fet amb la filial a Londres d’aquest imperi asiàtic del joc i del turisme.
En l’oferta presentada a Andorra, la filial de Genting al Regne Unit té el 70% de les accions, el 29% el comparteixen Marc Giebels van Bekestein i els seus amics Mark Vlassopoulos i David Gray i l’1% es reserva per a oferta pública.
La presència d’un multimilionari malaisi i del soci d’un magnat mexicà en l’explotació del futur casino d’Andorra provoca angúnia. El govern de Toni Martí està entre l’espasa i la paret. Si fa cas a les pressions que li arriben de França, ha de descartar aquesta oferta. Però, d’altra banda, Genting podria endegar, amb tota la raó del món, un contundent procés judicial contra el govern andorrà en el cas que la llicència se l’emporti una empresa que presenta una oferta quantitativament i qualitativa inferior.
Es rumoreja que, davant d’aquesta difícil tessitura, el CRAJ podria optar per declarar el concurs desert. Però l’escàndol seria aleshores encara més sonat, ja que les empreses que s’hi han presentat i han gastat temps i diners ho considerarien una monumental presa de pèl. Veurem.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac.
