El papa Lleó XIV va ser elegit pel conclave de cardenals el 8 de maig passat. I només 23 dies després ja ha executat la renúncia presentada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, i la seva substitució amb efectes immediats pel fins ara bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano.
El nou copríncep d’Andorra té dues característiques determinants que marcaran el seu mandat: d’un cantó, la seva edat, 48 anys; de l’altre, la seva anterior ocupació com a membre del poderós servei diplomàtic del Vaticà, que dirigeixen el cardenal Pietro Parolin i el seu segon, el veneçolà Edgar Peña.
El poder del lobby gai
Des de fa anys, Andorra és una patata calenta per a la Santa Seu. Polèmica de l’avortament a banda, la progressiva secularització de la societat andorrana xoca, cada cop més, amb els rígids principis morals que regeixen l’Església catòlica.
Andorra s’ha convertit en un refugi fiscal d’empresaris i professionals que evadeixen impostos en els seus països; tolera el negoci de prostitució d’Onlyfans, que Suècia acaba de prohibir; fonamenta la seva prosperitat en l’explotació de molts immigrants, que viuen en condicions ominoses a causa de l’esbojarrada especulació immobiliària; només la minoria amb nacionalitat andorrana gaudeix de drets polítics per escollir els seus representants al Consell General i als comuns; ha aprovat la instal·lació d’un casino de joc per “diversificar” l’economia; les desigualtats socials són feridores, amb una elit prepotent que fa una exhibició impúdica de la seva riquesa; els tres bancs –Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc– són un poder fàctic que controla la classe política governant, la justícia i la gran majoria dels mitjans de comunicació; el lobby gai ha acumulat un gran poder i és el promotor de la màniga ampla que existeix amb la legalització d’infants que són producte de ventres de lloguer.
La “missió especial” del nou copríncep
Aquest és el desolador panorama que es troba el nou bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, molt imbuït pels nous aires que bufen a l’Església catòlica amb la profunda empremta humanista deixada pel papa Francesc i que Lleó XIV té previst continuar. És evident que Josep-Lluís Serrano no pensa jubilar-se als 75 anys sent bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra i que ha estat enviat pel Vaticà als Pirineus amb una “missió especial” que executarà, i que després marxarà.
Quina és aquesta “missió especial”? La segregació del bisbat d’Urgell, amb la creació d’una nova diòcesi específicament andorrana? La renúncia del Vaticà a la figura del copríncep episcopal, que està expressament reconeguda en el Concordat vigent des del 2008?
La despenalització de l’avortament, a la nevera
Ningú no sap exactament quin és el contingut del “pla secret” ordit pel Vaticà. Això causa un gran neguit i incertesa entre els poders fàctics andorrans, que han viscut la mar de bé amb la deixadesa de l’anterior copríncep, Joan-Enric Vives, més interessat pels negocis del bisbat que per l’evangelització de la població que tenia a càrrec seu.
En aquest context, el procés per a la despenalització de l’avortament -objectiu polític prioritari de Xavier Espot per acontentar els grups feministes- ben segur que restarà tancat a la nevera durant molt de temps. El papa Lleó XIV, profundament antiavortista, no té gens d’interés a transigir i, en relació amb el “dossier Andorra”, hi ha carpetes més importants i més urgents sobre la taula.
