El cap de Govern, Toni Martí, hauria pogut cometre un presumpte delicte de tràfic d’influències per haver adjudicat directament, sense concurs públic,”els treballs del manteniment hardware i software de tot el maquinari del Departament de Sistemes d’Informació” de l’administració andorrana, per a tot l’any 2018.

L’acord de l’executiu del 24 de gener passat va adjudicar per 110.646,59 euros un contracte a favor d’una empresa de la qual l’administrador únic és el seu germà, Ot Martí, ‘Societat de programació i anàlisis informàtiques’ (SPAI) amb seu a Escaldes-Engordany.

Ot Martí és alhora soci des del 1991, el qual ostenta, a hores d’ara, segons figura en el registre de societats, 990 de les mil accions en què està dividit el capital social de què avui és una societat limitada. La desena de títols restants estan en mans de l’esposa de Toni Martí des del 2000.

A banda d’incomplir la llei de la contractació pública, del 9 de novembre de 2000, per adjudicar directament els esmentats treballs (en superar els límits econòmics establerts i fixats en 12.021 euros) el president de l’executiu andorrà podria haver comès un suposat delicte de tràfic d’influències beneficiant als seus familiars més propers.

La modificació del Codi penal, a través de la llei 15/2017, del 13 de juliol, va incloure com a delicte el tràfic d’influències, la corrupció i altres relatius a la fiscalitat, finançament il·legal dels partits polítics o la defraudació a la Caixa Andorra de la Seguretat Social (CASS). Uns canvis que es van introduir per acomplir les recomanacions del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa del 2011, per una banda, i per endurir les penes en casos d’amenaces de mort reiterades o amb armes, de l’altra.

Des del 2015 l’aprovada el passat 24 de gener és la quarta adjudicació, sempre directa i fins i tot en els tres casos precedents de forma urgent, que es fa a l’empresa d’Ot Martí. Les anteriors concessions es van acordar el 22 d’abril del 2015, el 24 de febrer del 2016 i el 9 de març del 2016 per un muntant de 247.355,94 euros.

Curiosament, la contractació sempre l’ha signat Martí malgrat que en les tres ocasions precedents el contractant era el ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, el titular del qual era, aleshores, Jordi Alcobé.