Search
Close this search box.

Possessió infernal

La gran esperança blanca del catolicisme més conservador, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va dimitir el 23 d’agost adduint motius estrictament personals. De seguida, alguns màrtirs de la pàtria catalana, com Josep Rull, van llançar les seves veus exclamant-se, no sense certa alegria, del naixement d’un nou represaliat de la causa independentista. No en va Novell va defensar la independència en més d’una ocasió des del seu púlpit. De la mateixa manera que demanava tractament psicològic de xoc per als homosexuals i condemnava l’ús del preservatiu per representar una barrera a la creació de la vida.

Res més lluny de la realitat. Novell havia cedit a les temptacions de la carn, s’havia enamorat d’una psicòloga 14 anys més jove, divorciada i escriptora de novel·les eròtiques amb un rerefons satànic. Davant d’això, va optar per penjar els hàbits, i per un silenci que avui li retreuen els seus feligresos, entre els quals una Sor Lucia Caram que opina sobre l’actitud de l’exbisbe amb la mateixa alegria i encert amb què parlava de la permanència de Messi a can Barça. Mentrestant, Novell era lluny de Solsona. S’havia instal·lat a viure el seu amor a Manresa, on busca feina com a enginyer agrònom. Tota una vida dient a les parelles com havien de viure, per deixar-ho tot just quan adquiria les aptituds precises per fer-ho amb coneixement de causa.

Tothom té dret a fer el que vulgui amb la seva vida. Però Catalunya és diferent i, per molt que ens dolgui, no deixa de ser un poble una mica gran on qualsevol persona se sent obligada a interessar-se per la vida de l’altra, si pot ser per sucar-hi pa, i a la història de Novell no li falta suc. Preguntant, preguntant, els propers al ja exbisbe es van adonar que va començar a canviar ja fa anys, el 2015, tot just assumir el ministeri com a exorcista titular de la seva diòcesi en no considerar-se cap dels possibles candidats com a idoni. El prelat es va endinsar en l’estudi de la demonologia i es va trobar amb l’experta en satanisme Sílvia Caballol, que anava exercint una influència cada cop més gran sobre ell, tant que alguns sacerdots propers el van advertir que estava sent sotmès a una acció satànica per part de la psicòloga que avui ocupa el seu cor.

Alguns feligresos no s’estan d’acusar Novell de supèrbia per no haver incardinat exorcista a algun altre sacerdot i assumir ell el càrrec directament. Diuen que un bisbe és un premi molt llaminer per al maligne, i algú que coneixent poc el tema demoníac es posa a tractar de tu a tu amb el diable sense saber com protegir-se d’una forma adequada s’exposa a greus perills de manera innecessària.

La conclusió és que monsenyor Novell no ha abandonat el bisbat, ni deixarà pròximament el sacerdoci per amor, ni tampoc pel pecat de la carn, sinó que ens trobem davant d’un cas claríssim d’infestació. Un cas gravíssim, ja que aquest gran amant dels exorcismes ha acabat posseït.

Des del bisbat de Solsona s’assenyala directament la seva amant com a responsable dels fets. Al cap i a la fi, les dones han portat el pecat al món des dels temps d’Eva, i una divorciada amb dos fills, que ha estat vivint al Marroc i que escriu novel·les amb títols que invoquen inequívocament el culte al diable, com L’infern en la luxúria de Gabriel, només pot ser una enviada de Satanàs.

A Solsona diuen que, malgrat les aparences, Novell era una persona feble i turmentada amb la carn. Diuen que abans de dimitir sense donar explicacions es va veure diverses vegades amb el papa Francesc per mediació del bisbe Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola, i que el Pontífex li va demanar com a mínim dues vegades que se sotmetés a un exorcisme que alliberés el seu cos mortal. Va ser en va. Xavier Novell s’hi va negar en rodó. El Vaticà ni ho confirma ni ho desmenteix, però la maledicència solsonina creu que aquestes negatives no fan altra cosa que confirmar la possessió infernal del seu exbisbe. Si no tingués un cos que pertany al dimoni, no es negaria a l’exorcisme.

La felicitat d’un home enamorat, prou valent per renunciar a tot per amor, ha acabat per ser el ‘culebron’ d’aquest estiu, un ‘culebron’ d’aires i argument medievals.

I és que Catalunya no ha canviat tant en els darrers mil anys.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

1 d'octubre de 2021

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies