La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, ha posat a informació pública l’Esquema de Temes Importants (ETI) del pròxim Pla Hidrològic de la conca, que tindrà vigència entre els anys 2021-2027. Aquest document –al qual se li poden presentar esmenes o suggeriments durant els pròxims mesos- és important perquè fixa les prioritats estratègiques de la regulació de l’Ebre i dels seus afluents del Pirineu, la distribució dels recursos hídrics i les obres que s’hi executaran.
Un dels capítols cabdals d’aquest projecte és el de les concessions per a l’explotació de les centrals hidroelèctriques. A la conca de l’Ebre hi ha 363 plantes que aprofiten l’aigua dels rius per a la producció d’energia, amb una potència instal·lada conjunta de 3.894,5 Mw. La Llei d’Aigües, de l’any 2001, contempla que les concessions en el domini hidràulic s’extingeixen al cap de 75 anys i, en aquest sentit, la CHE s’ha proposat l’objectiu prioritari de rescatar les centrals hidroelèctriques a mesura que vagin caducant les seves llicències.
NOMÉS DUES A CATALUNYA
Segons els documents de l’ETI, que ha pogut consultar LA VALIRA, en el període 2021-2027 la CHE té previst nacionalitzar un total de 19 explotacions elèctriques a la conca de l’Ebre per haver vençut el seu període concessional. La gran majoria d’aquestes 19 centrals –que sumen una potència instal·lada de 92,12 Mw- estan a les comunitats de l’Aragó, Navarra i La Rioja.
A Catalunya, només hi ha dues nacionalitzacions previstes: la central del canal de Pinyana, al límit amb l’Aragó, de només 2.880 kw, que explota l’empresa Hidrodata SA i que caduca el 29 de juliol del 2022; i la central del Malpàs, a Llavorsí, amb una potència de 3.200 kw, titularitat de l’empresa Promociones y Proyectos Modolell SA, amb vigència fins al 10 de juny del 2023.
LES GRANS CENTRALS DEL PIRINEU, “OBLIDADES”
El que més sorprèn i escandalitza d’aquest document de la CHE és que exclou els grans embassaments i centrals elèctriques del Pirineu, tot i que, en molts casos, ja fa més de 75 anys que es van construir. Segons les dades consultades per LA VALIRA, hi ha nou centrals hidroelèctriques al Pirineu català que ja tenen vençuda la concessió, però que, increïblement, la CHE no contempla en el seu pla de nacionalització.
Són les de Cabdella (en funcionament des del 1914), Sossís (1914), Talarn (1916), Camarasa (1920), Pobla (1920), Molinos (1921), Sant Llorenç de Montgai (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935). Totes elles formen part de la primera etapa de l’electrificació de Catalunya, que va comportar la destrucció de les valls de la Noguera Pallaresa per fer funcionar les fàbriques de la conurbació de Barcelona.
Aquestes nou centrals sumen una potència d’uns 800 Mw i vuit d’elles són propietat d’Endesa, del grup italià Enel. La seva nacionalització seria una oportunitat històrica pel Pirineu català, ja que aportaria grans recursos econòmics i energètics per rellançar l’economia d’aquesta zona, molt deprimida i abocada, des de fa dècades, a la desertització demogràfica.
ENERGIA NETA I RENOVABLE
Precisament, la prioritat de l’ETI és que les centrals hidroelèctriques que es vagin rescatant tinguin un model de gestió que repercuteixi directament en benefici del territori. Bé sigui participant directament en la seva explotació, com propugna el govern de l’Aragó, o lliurant energia gratuïta (entre un 10-20%) per a usos socials als municipis afectats per la presència d’aquestes instal·lacions. A més, per les seves característiques –produeixen energia neta i renovable- les centrals hidroelèctriques són un instrument molt efectiu en l’estratègia de la lluita contra el canvi climàtic i harmonitzen perfectament amb els Objectius del Mil·lenni de l’ONU.
Les administracions amb competència sobre el Pirineu català –els ajuntaments, els consells comarcals, la Diputació i la Generalitat-, els partits polítics i els agents empresarials i socials haurien de qüestionar perquè aquestes nou centrals hidroelèctriques, que compleixen amb escreix el termini màxim de 75 anys que fixa la Llei d’Aigües, han estat excloses de l’ETI. Són faves comptades: la seva data d’adjudicació concessional i la de la seva entrada en funcionament estan perfectament documentades. Per quins set sous la seva concessió en mans privades encara és vigent? Quines martingales s’han fet perquè es doni aquesta situació administrativa absolutament irregular?
JA SE N’HAN RESCATAT CINC
Cal aprofitar que la CHE , que depèn del ministeri de Transició Ecològica i del Repte Demogràfic, està totalment disposada, en l’actualitat, a endegar la nacionalització de les centrals hidroelèctriques caducades. Fins ara, ja n’ha rescatat cinc: El Pueyo de Jaca, Barrosa, Urdiceto, Auxiliar de Campo i Lafortunada-Cinqueta. I no li ha tremolat el pols a l’hora d’enfrontar-se amb Endesa als tribunals, en el plet pel rescat de la concessió de la central de Lafortunada-Cinqueta, que finalment la CHE ha guanyat a l’Audiència Nacional, com ja ha explicat LA VALIRA.
La nacionalització de les centrals hidroelèctriques del Pirineu català ha de convertir-se en un clam unànime si volem salvar aquestes comarques de la insuportable decadència que pateixen. La seva construcció, a començaments del segle XX, va anorrear les valls més fèrtils i va tallar les ancestrals vies de comunicació, provocant –en nom del progrés de Barcelona- una hecatombe econòmica d’aquestes contrades que avui encara continua. És hora de revertir aquesta injustícia històrica que pateix el Pirineu i la clau és la restitució d’aquestes instal·lacions al territori.
MÉS DE CENT ANYS!
D’entrada, cal plantar-se i aclarir què passa amb les concessions d’aquestes nou centrals hidroelèctriques caducades i pressionar la CHE perquè doni per definitivament liquidada la seva concessió privada, que en cinc casos data de fa més de cent anys! També cal aprofitar que l’ETI és encara en període d’informació pública per presentar al·legacions i exigir que aquestes nou centrals siguin incloses en el programa de nacionalitzacions del període 2021-2027.
Una altra iniciativa a adoptar seria una denúncia als tribunals de justícia perquè investiguin els funcionaris i càrrecs públics responsables de la presumpta manipulació i alteració documental que ha fet possible que aquestes nou centrals hidroelèctriques caducades continuïn, el dia d’avui, en mans d’empreses privades. En aquest sentit, la CUP de la Vall Fosca ja ho ha fet, per l’anomalia concessional del complex elèctric de Cabdella, davant la Fiscalia Anticorrupció, l’Oficina Antifrau de Catalunya i la mateixa CHE.
