Fa un parell de setmanes, explicàvem en aquesta mateixa columna que el senyor Jordi Galobardas, president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), ens avisava que si l’administració no movia fitxa per flexibilitzar la Llei del sòl, acabaria havent-hi mancança d’oferta d’habitatges en un futur i, en conseqüència, una pujada dels preus.
Quelcom que em va sorprendre, ja que, com vaig comentar, era vox populi que a Andorra hi ha moltíssims pisos buits.
Doncs bé, ara ens hem assabentat, millor dit, confirmat, mira per on, que al Principat, la xifra de pisos buits ascendiria a més de 4.000. És graciós que alguna vegada hàgim hagut de sentir que, fins i tot, això era una llegenda urbana. I per a més INRI, aquesta xifra s’estableix com a conseqüència que quan va entrar en vigor l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, tots aquests pisos de gent no resident, no van ser declarats i, per tant, van quedar fora del mercat d’habitatge.
Això em planteja una primera pregunta… Ningú porta cap tipus de control en les operacions de compravenda d’immobles? Qualsevol persona de fora pot comprar un pis sense declarar-ho i que no quedi constància del fet?
Una altra de les consideracions que es desprenen d’aquest problema és que el preu dels lloguers s’ha disparat, molt abans del que es preveia. Avui dia, ja hi ha constància que molts temporers que vindran a treballar a l’hivern, ja s’estan trobant amb problemes a l’hora de llogar un pis, o bé perquè no n’hi ha o bé perquè les quantitats que els demanen són exagerades. A això cal sumar les dificultats que està tenint molta gent que resideix al país, que a l’hora de mudar-se, no troba ofertes de lloguer.
La situació d’aquests 4.000 pisos es troba enquistada i els amos d’aquests immobles no poden ni vendre’ls ni llogar-los perquè l’operació passaria a vincular-se a un compte corrent, i per tant, a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal.
I sembla que l’única solució des del Govern ha estat la reforma del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Escaldes-Engordany, que permetrà facilitar zones de residència. El senyor Galobardas ja pot estar content.
Si al final la situació se soluciona, caldria plantejar-se una altra pregunta… El Govern té algun pla d’acció si tots aquests immobles s’alliberen i se segueix construint? Perquè només n’hi ha prou amb veure el caos de trànsit en què es transforma el país durant qualsevol cap de setmana de pont a l’hivern, com per extrapolar-ho els 365 dies de l’any.
Perquè pensar en abstracte està bé, però dins d’aquests 4.000 pisos hi viurà gent: suposem un mínim de dues persones que tindran un mínim d’un cotxe. Estan preparades les infraestructures del Principat per absorbir tal nombre de gent durant tot l’any o es tornarà a construir indiscriminadament i ja veurem què passa?
