Algunes localitats de les comarques del Pirineu no podran obrir aquesta temporada estival les seves respectives piscines municipals o privades davant la “impossibilitat” amb què es troben els seus gestors a l’hora de contractar socorristes. La causa és l’enduriment de la normativa per estar en possessió de la titulació de socorrista. Aquest és el cas de municipis com Montferrer o Montgai, entre d’altres.
Actualment, per poder accedir a una plaça de socorrista en instal·lacions aquàtiques s’ha d’haver regulat la situació mitjançant el procediment establert a la llei 7/2015, o bé disposar d’un certificat de professionalitat de socorrista (procediment d’acreditació de competències de socorrista aquàtic en piscines); d’una qualificació professional; d’una homologació de títol; o bé un cicle inicial de salvament i socorrisme o una de les formacions emeses per la Federació Espanyola de Salvament.
Alguns alcaldes han fet arribar a l’Escola Catalana de l’Esport (ECE) i a la delegació del Govern a Lleida de la inviabilitat, per part dels socorristes que hi ha a aquestes comarques, de complir l’actual normativa per la titulació i els requisits per accedir a les esmentades places, cosa que fa inviable la seva incorporació a les piscines municipals i obliga els ajuntaments a la contractació de professionals d’altres contrades i de fora de Catalunya.
Tot i les queixes dels consistoris i, fins i tot la demanda d’una moratòria en l’aplicació de la nova normativa, el Consell Català de l’Esport ha recordat a través d’un comunicat que aquestes directives va entrar en vigor el darrer trimestre del 2016. Per tant, es considera que les entitats i institucions que tenen la necessitat de contractar un socorrista “han disposat de temps suficient durant el període transcorregut per adequar-se a la normativa”. Alhora, s’afirma que la primera prioritat és garantir “la seguretat de tots els usuaris de piscines i platges,” i recull que, en aquest sentit, cal ser “molt estrictes” amb la formació que han de tenir i acreditar els professionals que n’han de tenir cura, tal com estableix la normativa en vigor.
