El projecte europeu, bastit sobre els valors de civilització i progrés que comparteixen socialdemòcrates, democristians, liberals i ecologistes, representa tot allò que detesta el nou president electe dels Estats Units, Donald Trump: Estat del benestar (educació, sanitat i pensions públiques), obertura econòmica als països en vies de desenvolupament, drets laborals, acollida i integració de la immigració per mantenir la piràmide demogràfica, condemna de les agressions militars de Rússia i d’Israel, adscripció incondicional als acords de les Nacions Unides (Agenda 2030), dret de les dones a l’avortament, respecte al medi ambient, foment de les energies renovables, lluita contra el canvi climàtic, etc.
Per aquestes i moltes altres raons, el xoc cultural, polític i econòmic entre la Casa Blanca i Brussel·les sembla inevitable, un cop Donald Trump prengui possessió del càrrec, el 20 de gener de l’any vinent. Podem dir que és el “fill que mata el pare”. Els Estats Units van ser fundats i conquerits, a partir del segle XVI, per emigrants europeus. La seva independència es fonamenta en els ideals maçònics que van inspirar la Revolució Francesa (llibertat, igualtat i fraternitat) i la seva decisiva participació en la I i la II Guerra Mundial obeeix a la complicitat i a la solidaritat de fons que sempre ha existit entre les democràcies nord-americana i europees sobre la base d’uns ideals compartits.
Però, amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, sembla evident que aquests ponts s’han malmès i es poden trencar. Amb l’agreujant que les posicions ultraliberals, ultranacionalistes i aïllacionistes del nou president dels Estats Units compten amb l’adhesió d’alguns “talps” a la Unió Europea (UE). Alguns han arribat al govern, com Viktor Orbán i Giorgia Meloni; una llarga llista de dirigents populistes i d’extremadreta que proliferen al Vell Continent (Santiago Abascal, Geert Wilders, Herbert Kickl, Sílvia Orriols…) acaronen la pretensió de fer-ho, comptant amb el suport i la protecció de Donald Trump.
De la mateixa manera que, en aquesta hora incerta, cal reivindicar i defensar els principis -plenament vigents- dels “pares” de la Constitució nord-americana, cal fer el mateix amb els postulats fundacionals de la Unió Europea, greument amenaçats per l’onada d’extremadreta que ens arriba de l’altre cantó de l’Atlàntic i que està fent forat aquí, amb l’ajuda cabdal de la manipulació infecta que circula per les xarxes socials. En cada poble, en cada barri, en cada ciutat, en cada regió i en cada país cal combatre els qui volen destruir el vell/bell somni de la unitat europea i la fraternitat universal.
La tasca de reconstruir i impulsar el projecte europeu, per tal que pugui esdevenir, algun dia, els Estats Units d’Europa, capital Brussel·les, es presenta, en l’actual conjuntura mundial i local, tremendament complicada. El Brexit i la precarietat dels mandataris dels dos països més importants i columna vertebral de la UE (Emmanuel Macron i Olaf Scholz) han deixat molt tocada l’arquitectura comunitària. A més, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no té el carisma ni la potència per pilotar una nau que sembla que va a la deriva.
Hi ha una evidència: els Estats Units i Rússia estan interessats objectivament en l’afebliment de la UE per mirar de provocar la seva implosió, quedar-se amb les despulles i imposar-nos els seus interessos geopolítics i econòmics. L’objectiu és també la depreciació de la divisa de l’euro, que emprem 20 dels 27 països comunitaris, per tal que deixi de fer la competència i de ser l’alternativa al dòlar.
Què serà dels 450 milions d’habitants que vivim en el territori de la UE? Donald Trump sembla disposat a desmantellar l’Aliança Atlàntica o, en tot cas, passar-nos una enorme i inassumible factura per continuar pertanyent a l’OTAN i donar-nos protecció. Les diferències culturals i lingüístiques entre els 27 estats membres dificulten la compactació del projecte europeu i el sentiment de pertinença i identificació amb la bandera blava amb estels grocs.
Davant de dues potències hostils i agressives amb la UE -i, per tant, amb les institucions que ens representen i que ens permeten funcionar- els europeus ens hem de defensar i, en conseqüència, redefinir el nostre lloc al món. Si Donald Trump i Vladímir Putin es posen d’acord per convertir-nos en l’objecte de les seves ambicions expansionistes, trinxar-nos i cruspir-nos, cal cercar un nou aliat per sobreviure a l’embat, i aquest no pot ser altre que la Xina.
La política exterior xinesa està basada en l’entesa, la cooperació i el benefici mutu. La seva manera de relacionar-se amb els altres països és sempre pacífica i, en cap moment, fa servir l’amenaça de la seva enorme potència militar i atòmica. Amb el lideratge del president Xi Jinping, la Xina és una gran defensora de les Nacions Unides i la pau i la distensió són l’eix de la seva estratègia diplomàtica.
Una entesa intel·ligent entre la UE i la Xina tindria la virtut de crear una esperançadora alternativa mundial que porti a la humanitat per camins d’harmonia i progrés. La majoria de països africans, llatinoamericans i musulmans -indignats per la directa implicació dels Estats Units en el cruel patiment i extermini del poble palestí per part d’Israel- entrarien en aquesta aliança sino-europea.
Donald Trump ja ha anunciat que instaurarà un brutal règim proteccionista als Estats Units i que cosirà amb duríssims aranzels les importacions. Per contra, la Xina promou i practica una sincera obertura comercial per tal de facilitar al màxim els intercanvis entre països, amb especial atenció als més desfavorits.
La Xina i el Vell Continent són dues cultures mil·lenàries, amb una història plena de sotracs i molta saviesa acumulada al llarg dels segles. Avui, els seus models socials -que no polítics- són molt semblants i tenen per objectiu comú el manteniment i millora de l’Estat del benestar, a través de l’esforç del treball i vetllant pels sectors més desvalguts (infants, persones discapacitades i gent gran).
Res a veure amb la mentalitat rapinyaire i violenta que caracteritza els Estats Units i que ara encarna un empresari sense escrúpols com Donald Trump. Per això, la Xina i la UE estan obligats a entendre’s i a aprofundir les seves relacions per tal d’encendre, en aquesta època de tenebres, una llum d’esperança a la humanitat.
(Per això, des de fa unes setmanes, EL TRIANGLE és l’únic mitjà de comunicació d’Europa que publica àmpliament notícies de la Xina, gràcies a l’acord de col·laboració que hem signat amb l’agència Xinhua).
