Per putes, per gosses, per porques, per deixades. Perquè les mares les vesteixen com a putes. Per sortir de nit i beure… Com a putes. Perquè no es cuiden, perquè volen cardar amb qui vulguin sense assumir les conseqüències. Per obrir-se de cames amb el primer que passa: si va provocant… Què vols? Si li escalfes la polla al paio, què esperes? No pots anar així per la vida, els homes tenen les seves necessitats… Saps? Que la van violar? Sí, és una putada, però… Per on passava ella? A quina hora? Anava borratxa? Segur que anava provocant, ara que no es queixi…
T’escandalitza? Et sembla que el llenguatge no és l’adequat? Em jutges a mi per utilitzar-lo? Potser penses així quan es parla d’avortament? Creus que la maternitat és un càstig que les dones hem d’assumir pel fet de voler ser lliures sexualment? I què passa amb els homes? Quina llei els responsabilitza dels seus actes? Quin judici social tenen per violadors patològics i/o per anar prenyant a dones sense discreció? I per abandonar la canalla, qui els assenyala?
Fa anys que ens diuen aquest tipus de coses com a dones, com a feministes i com a defensores de drets humans. Em pregunto, fins quan continuarem escoltant aquestes barbaritats? Fins a on és capaç l’home de justificar la seva conducta? (Entenguem ‘home’ com a gènere masculí i responsable de les violacions i corresponsable dels embarassos de totes les putes que volen ser lliures). Per què perpetuem constantment la cultura de la violació? Fins quan deixaran els homes que els tractin com a gossos en zel incapaços de controlar el seu desig? Quan aixecarem les dones la veu per a ser subjectes d’aquest desig?
Quan sentirem i defensarem el dret a la satisfacció sexual i a la no-agressió? Quan ens adonarem que la violació no és justificable, sota absolutament cap concepte? De fet, en el moment que es diu NO, allò que passa després és un delicte per violació, encara que tingui les calces baixades i la polla del primer que m’he volgut follar a punt de penetració.
I parlant de violacions, a Andorra no existeix ni un sol organisme públic, ni una sola institució que aclareixi quins són els nostres drets sexuals i reproductius. És com el tamarro, es diu que existeix, però ningú l’ha vist. Vivim en una societat que no ens cuida, amb unes lleis que no ens emparen, amb unes institucions que ni tan sols anomenen els nostres drets.
Cal matisar que, més enllà del prejudici de la societat neandertal amb el tema del càstig en forma de maternitat, l’avortament és un dret humà de les dones. I per a què el volem? Bé, per tenir maternitats desitjades. Us imagineu ser fill o filla d’una mare que no ho desitja? O d’una dona violada? O d’una dona violada per la seva parella que la maltracta? O d’una nena violada?
Posades a imaginar, imaginem ser fill o filla d’una nena de 15 anys? No, no són més madures que els homes. I no, no estan preparades per a ser mares. La societat hipersexualitza les nenes, com ho fa serà motiu d’un altre article. Un breu exemple, és que en les festes d’aniversari s’escolta i es veu sense parar música amb contingut sexual destinat a persones adultes. Això ens porta a una societat que té una clara i perversa tendència a la pederàstia, però molt poca intenció de protegir les nenes que, juntament amb el sublim del patriarcat, fan que acabem culpabilitzant les joves i abandonant-les a la seva sort. Em fa vergonya el tipus de societat que tenim. A tu no?
Només vull recordar que obligar les nenes a parir, sigui perquè són unes putes que provoquen o perquè les han violat, vulnera directament el dret a la infància que tant diu promoure el govern dels millors. Ningú ens dona dades sobre maternitat o embarassos infantils, però haver-hi, n’hi ha. Potser amb el temps veurem a més d’un polític assegut en la banqueta d’acusats del tribunal pels drets humans? Temps al temps… Que torres més altes han caigut.
