Per rebutjar mocions o inversions d’intervinents polítics no desitjats, tècniques, o millor dit, l’ego dels tècnics, han estat les febles excuses de l’ara encarregat del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Durant aquesta legislatura de tres “encarregats” al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, quatre han estat les mocions de promoció econòmica rebutjades des de la direcció política.
Les tres primeres plantejaven taules de treball al voltant de temes com la formació esportiva, la reintroducció d’espècies autòctones per al turisme aqüícola al tram entre embassaments del sud de la comarca i la combinació de productes gastronòmics i culturals existents amb personatges històrics locals.
La darrera moció del 2022 proposava combinar la promoció turística de l’aeroport de la Seu amb el potencial històric i patrimonial de la comarca.
Atesa la prèvia al·lèrgia de la direcció política del Consell Comarcal a les taules de treball, a la quarta moció només es plantejava incorporar la taula a aquelles iniciatives ja existents en matèria de promoció econòmica.
Des del sentit comú, costa comprendre que uns alcaldes votin en contra d’iniciatives en benefici dels seus municipis, on fins i tot les aproven. Entre altres aspectes, les mocions incloïen donar compte al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en una clara aposta per finançar projectes que afecten diverses comarques i que podien compartir, fins i tot, tres estats.
Un text de Harold Pinter del 1960, dirigit per Xiscu Massó al Teatre Lliure el 2014, il•lustrava a la perfecció l’actitud dels vells oportunistes, parasitaris i poc agradables, així com les misèries del comportament humà. Tristament, els pactes de cacics, que bloquegen la política comarcal, han estat sempre habituals.
Des d’una lògica preconstitucional té tot el sentit negar iniciatives de progrés. Qui forma la direcció política del Consell Comarcal lidera petits municipis, amb sinergies diferents, de vegades allunyades de la millora de l’interès comú, i proclius a patir ingerències de tota mena. La clàssica estructura feudal obsoleta que regeix la política comarcal ve contaminada per anys de gestió incapaç d’aturar el continu descens poblacional del territori.
El pinyol ideològic del que avui és el Consell d’Alcaldes segueix obsessionat amb el control del territori per sobre de la millora de la qualitat de vida.
Beneficiar a intervinents que apuntalin resultats electorals, fent servir els recursos de tots, no és una política massa intel•ligent. Els plans Leader, de teòrica promoció econòmica, els lidera qui alhora pot confeccionar llistes electorals a la comarca. Aquesta visió política arcaica podria funcionar si la massa crítica fos molt superior a la real.
L’urbanisme comarcal, va ser dissenyat des d’un entorn urbà, per governs de CIU, pretenent empolainar un sistema comissionista i recaptatori, sense parar gaire atenció a les diferents realitats territorials. Els POUM de cada municipi (plans d’ordenació urbanística municipal) pretenien, amb trampes incloses, beneficiar-ne uns quants, que gaudien d’influència sobre la massa crítica necessària, per aconseguir el poder que permetria alimentar un sistema clientelar corrupte.
Aquesta política ha deixat pobles de pessebre, buits de contingut excepte en períodes estivals o de cap de setmana. Cal agrair les suaus temperatures actuals que permeten escalfar les segones residències a un preu gairebé raonable. Cases que queden buides, quan el fred és massa intens.
Sense la millora de la promoció econòmica no es crearan prou estímuls per fixar la població a un territori que s’esquinça. El paisatge bucòlic no paga factures. Les condicions econòmiques són molt millors a l’entorn urbà. Les noves tecnologies permeten a l’abans treballador sense mobilitat o accés a la informació, desplaçar-se fins on se sent més valorat.
Els malucs de la pubilla ja no atrauen el mosso. El cabaler només apareix durant la festa major per recordar a l’hereu que el que no sigui híbrid, o elèctric, ha perdut pistonada. El cacic també se’n va. Un pis a Andorra, Lleida o Barcelona és molt més còmode i és lluny de les mirades que ara qüestionen el lideratge que ens ha posat a la cua del desenvolupament econòmic…
