La vida dona moltes sorpreses i quan un menys s’ho espera, salta la llebre. El “cop de martell” contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial espanyola Banco de Madrid, perpetrat el 10 de març del 2015, té ara una via judicial en marxa que pot ajudar a aclarir, definitivament, la trama secreta que va ordir la confiscació i destrucció, amb finalitats polítiques, d’aquestes dues entitats financeres.

L’esquerda s’ha obert arran de les investigacions judicials que mena l’Audiència Nacional espanyola sobre l’espionatge i l’assetjament del qual va ser víctima Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, per part de la cúpula del ministeri d’Interior en temps de Jorge Fernández Díaz (“Operació Kitchen”). En aquest sumari està imputada la plana major de l’anomenada “policia patriòtica” –un grup mafiós format per comandaments policials- que s’encarregava d’executar els plans de la “guerra bruta” orquestrada pel ministre de l’Interior, amb abundant finançament a càrrec dels fons reservats.

“PACO BOMBA” DISPARA CAP AMUNT

L’“Operació Kitchen” és una derivada de la macrocausa que se segueix contra l’excomissari José Manuel Villarejo i investiga l’operatiu posat en marxa per la cúpula del ministeri de l’Interior per arrabassar, extrajudicialment, la documentació sobre el finançament il·legal del PP que guardava Luis Bárcenas i que afectava, entre d’altres, l’aleshores secretària general del partit, Dolores de Cospedal.

En aquest sumari, el magistrat Manuel García Castellón ha imputat Francisco Martínez (foto), l’exsecretari d’Estat de Seguretat i número 2 del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Però Francisco Martínez (a qui anomenen “Paco Bomba”, per les informacions altament sensibles que atresora) ja ha manifestat que no pensa “menjar-se el marró” tot sol i ha denunciat que Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal i el mateix Mariano Rajoy estaven perfectament assabentats de l’“Operació Kitchen” contra Luis Bárcenas i que hi havien donat la seva autorització.

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ, AL PEU DELS CAVALLS

Per demostrar-ho, ha aportat al magistrat Manuel García Castellón un seguit de missatges SMS i de Whatsapp. A partir d’aquestes evidències, la Fiscalia Anticorrupció acaba de demanar la imputació de Jorge Fernández Díaz i de Dolores de Cospedal i del seu marit, Ignacio López del Hierro.

Els mateixos protagonistes que van intervenir en l’“Operació Kitchen” van participar en l’anomenada “Operació Catalunya”, una part de la qual va consistir en “rebentar” la BPA per aconseguir les proves documentals del “tresor amagat” de la família Pujol a Andorra i, tal vegada, el d’altres dirigents independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras, als quals no es va trobar res. D’aquí que la disposició de “Paco Bomba” de “cantar-ho tot” pugui aportar les peces del “puzzle” que encara queden per encaixar per poder reconstruir tota la veritat que s’amaga darrere la confiscació dels dos bancs de la família Cierco.

L’HEREU CAIGUT EN DESGRÀCIA

L’“Operació Catalunya” va arrencar la primavera de l’any 2012, arran de la implicació d’Oriol Pujol en el cas de corrupció de les ITV. En aquella època, Artur Mas (CiU) governava a Catalunya amb el suport del PP, però la imputació del fill de Jordi Pujol –fet que significava avortar la seva planificada successió a la presidència de la Generalitat- va provocar la ruptura d’aquest pacte i, com a resposta, l’inici de la deriva independentista de Convergència.

Jorge Fernández Díaz coneixia molt bé Jordi Pujol, no endebades havia col·laborat activament amb CDC i li havia donat suport en la seva època com a dirigent de la UCD i del CDS a Catalunya. El ministre sabia que Jordi Pujol era qui manava, de debò, en el món nacionalista –encara que l’any 2012 ja estès oficialment retirat- i creia que, si se l’eliminava políticament, el moviment independentista quedaria escapçat i desmobilitzat.

LES CONFIDÈNCIES DE VICTORIA ÁLVAREZ

Per aturar aquest desafiament polític, el ministre Jorge Fernández Díaz va activar la seva “policia patriòtica”, amb l’objectiu de destruir la reputació dels Pujol i, específicament, de l’expresident de la Generalitat. El fil conductor van ser les confidències que Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, havia fet al seu amic de la infància Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy, sobre els negocis que feia el fill primogènit de Jordi Pujol i de les seves assídues visites a Andorra, on tornava carregat de bitllets.

A través de Jorge Moragas, Victoria Álvarez va mantenir un dinar amb Alicia Sánchez-Camacho, aleshores màxima dirigent del PP a Catalunya, al restaurant La Camarga. Per indicacions de la mateixa Alicia Sánchez-Camacho, aquest dinar va ser enregistrat per l’agència de detectius Método 3.

L’AMISTAT DE FERNÁNDEZ DÍAZ AMB MANUEL CERQUEDA

La “policia patriòtica” va obtenir una còpia d’aquest enregistrament a la tardor del 2012 i el comissari José Manuel Villarejo, que es feia passar per un periodista del diari El Mundo, va convèncer Victoria Álvarez perquè confirmés les informacions que tenia sobre Jordi Pujol Ferrusola davant l’Audiència Nacional. Aquest va ser l’inici oficial del cas Pujol, el 13 de gener del 2013, que ha acabat amb la imputació de l’expresident i de tota la seva família.

Però una cosa eren les declaracions de Victoria Álvarez i l’altra era tenir les proves de l’existència del “tresor” andorrà dels Pujol. D’entrada, calia saber en quin dels cinc bancs que hi ha al Principat guardaven els diners. En aquest sentit, és molt possible que l’estreta relació d’amistat que tenen Jorge Fernández Díaz i Manuel Cerqueda (president de l’Andbank) fos la clau per focalitzar l’operació de la “policia patriòtica” en la BPA.

LA CONFESSIÓ DE JORDI PUJOL

No endebades, Manuel Cerqueda coneixia perfectament que els Pujol havien tancat els seus comptes a l’Andbank a finals del 2010 i que, des d’aquí, havien transferit els seus dipòsits a la BPA. El famós “pantallazo” –el document publicat pel diari El Mundo el 7 de juliol del 2014- recull aquests moviments de sortida de saldos dels Pujol a l’Andbank cap a la BPA. La publicació del “pantallazo” va forçar la confessió de Jordi Pujol, del 25 de juliol, on reconeixia l’existència de diners no declarats a l’estranger, procedents d’una suposada deixa del seu pare Florenci.

Però, per tirar endavant el procediment judicial contra els Pujol –i, en especial, contra l’expresident de la Generalitat- faltaven més proves. Entre altres coses perquè en el “pantallazo” només hi sortien alguns membres del clan i no hi havia cap referència, per exemple, ni de Jordi Pujol Ferrusola ni del seu pare. En aquella època, el secret bancari encara era vigent a Andorra i això feia molt complicat accedir, pels canals oficials, a tots els comptes de la família.

SETGE ALS DIRECTIUS DE BPA

És en aquest punt que la “policia patriòtica” –formada, principalment, pels comissaris Eugenio Pino (DAO), Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo- comença una operació de “pressing”, cada cop més insostenible, sobre Joan Pau Miquel, conseller delegat de la BPA, i Higini Cierco, membre de la família que era accionista majoritària del banc. L’objectiu és diàfan: si la BPA no cooperava i es negava a donar els comptes de la família Pujol, el banc i la seva filial Banco de Madrid serien destruïts.

En aquestes amenaces –alguna de les quals va ser enregistrada- s’explicita que seran els Estats Units els qui donin el “cop de martell” definitiu. No queda clar si Joan Pau Miquel o Higini Cierco van facilitar la documentació que els exigia la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz sobre els Pujol. Les versions són contradictòries i ells neguen haver-ho fet personalment. En tot cas, és evident que aquestes informacions no serien “satisfactòries”, ni cobrien les expectatives dels responsables del ministeri de l’Interior, ni, en definitiva, servien per “empurar” l’expresident Jordi Pujol, veritable objectiu d’aquesta “cacera”.

JUAN JOSÉ GRINDA, L’HOME CLAU

Va ser en aquesta tessitura, a la tardor del 2014, que es va posar en marxa l’operació final per “rebentar” la BPA i obtenir, d’aquesta manera, tota la informació bancària dels Pujol. Però, per això, Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy necessitaven dos col·laboradors externs imprescindibles: el Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN), organisme depenent del departament del Tresor dels Estats Units especialitzat en la lluita contra la delinqüència financera, i el Govern i la Batllia d’Andorra. I, de manera molt especial, de dos funcionaris andorrans: el director de la UIFAnd, Carles Fiñana, i el fiscal Alfons Alberca.

En aquesta fase final hi juga un paper essencial el fiscal anticorrupció Juan José Grinda, enllaç habitual de l’ambaixada dels Estats Units i de l’FBI i la CIA a Madrid. Juan José Grinda havia intervingut en els sumaris dels casos Emperador (Gao Ping) i Clotilde (Andrei Petrov) i coneixia les ramificacions que tenien a Andorra. Ell, amb la col·laboració del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (SIGC), Carles Fiñana i Alfons Alberca, van recopilar la documentació que va servir de base argumental per emetre la “notice” del FinCEN del 10 de març del 2015 que va desencadenar la confiscació i liquidació de la BPA i Banco de Madrid.

LES REUNIONS DE MARIANO RAJOY AMB TONI MARTÍ

 Òbviament, i per la part que li tocava, l’aleshores cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, estava al corrent d’aquest operatiu. En aquest sentit cal interpretar les dues reunions que va mantenir amb Mariano Rajoy durant aquest “clímax” que va esclatar amb la “notice” del FinCEN: el 3 de setembre del 2014 a Madrid i el 7 de gener del 2015 a Andorra, setmanes abans del “cop de martell” contra la BPA.

La investigació judicial de l’“Operació Kitchen” i, sobretot, la decisió de Francisco Martínez (“Paco Bomba”) de “tirar de la manta” és una oportunitat d’or per il·luminar totes les ombres de la confiscació i destrucció de la BPA i del Banco de Madrid. El secretari d’Estat de Seguretat, que era la mà dreta i home de màxima confiança de Jorge Fernández Díaz, estava perfectament al corrent de les maniobres legals i il·legals que es van fer per esbrinar els comptes de la família Pujol a Andorra.

EL DOCUMENTAL “THE ANDORRA HUSTLE”

“El meu grandíssim error al Ministeri va ser ser lleial a miserables com Jorge (Fernández Díaz), Rajoy o Cospedal”. Això diu un missatge enviat per Francisco Martínez al president de l’Audiència Nacional, que consta reproduït en l’informe de 56 pàgines que ha fet la Fiscalia Anticorrupció sobre l’“Operació Kitchen”, on demana la imputació de l’exministre Jorge Fernández Díaz.

El documental “The Andorra Hustle” (“L’estafa d’Andorra”) del realitzador Eric Merola, que tant soroll ha fet al Principat, ja posa al descobert una bona part de la conspiració contra la BPA i el preu caríssim que en paguen els seus antics directius i treballadors. Si el magistrat Manuel García Castellón confirma el processament de Jorge Fernández Díaz, això voldrà dir que –encara que queda molt camí per fer- la truita ja ha girat de cara.