Les pròximes setmanes poden ser decisives per aclarir com es va ordir la conspiració que va acabar amb la destrucció, el 10 de març del 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i el Banco Madrid (BM), entitats financeres de les quals era accionista de referència la família andorrana Cierco. Els principals protagonistes d’aquest complot per liquidar dos bancs, sense precedents en la història democràtica d’Espanya i d’Andorra, seran interrogats pels representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats espanyol.
A proposta del PSOE i del PNB, s’ha aprovat la llista definitiva de persones que seran interrogades en el marc de la comissió parlamentària d’investigació del ‘cas Kitchen’, una de les peces separades del macrosumari judicial Tàndem, que instrueix l’Audiència Nacional sobre les activitats il·lícites del comissari de policia José Manuel Villarejo. El ‘cas Kitchen’ tracta, concretament, sobre l’espionatge i robatori de material sensible que va patir Luis Bárcenas, l’extresorer del PP.
LES TRES POTES DEL COMPLOT
Els protagonistes del ‘cas Kitchen’ són exactament els mateixos que van ordir el pla per ‘rebentar’ la BPA i el BM, amb l’objectiu de localitzar els comptes secrets de la família Pujol i, per extensió, dels principals líders independentistes catalans. Aquests polítics i policies van arribar a la conclusió que per desemmascarar els Pujol i desactivar el procés independentista català calia entrar a la “cuina” d’aquests dos bancs. L’única manera que se’ls va acudir de fer-ho va ser “dinamitant-los”, amb la imprescindible ajuda del govern andorrà de Toni Martí, del Banc d’Espanya i del FinCEN dels Estats Units.
La conspiració contra la BPA té tres potes: l’espanyola, l’andorrana i la nord-americana. Ara, amb la comissió d’investigació parlamentària del ‘cas Kitchen’ al Congrés de Diputats es poden obtenir informacions i declaracions molt valuoses per aclarir el paper que van jugar en aquesta operació el Govern del PP de Mariano Rajoy i les “clavegueres” policials de l’Estat espanyol.
INTERROGATORI DE 12 TESTIMONIS CLAU
Finalment, els testimonis acordats per tots els grups parlamentaris perquè declarin davant la comissió d’investigació del ‘cas Kitchen’ són 12, que seran interrogats en les pròximes setmanes:
*Mariano Rajoy (foto). President del govern del PP, entre 2011-18. Durant el seu mandat es va produir l’esclat del moviment independentista català, arran de la imputació judicial, l’any 2012, d’Oriol Pujol, el “príncep hereu” designat pel seu pare per esdevenir president de la Generalitat. Davant el desafiament independentista, Mariano Rajoy va decidir no arrugar-se i va donar viure lliure per investigar a fons els negocis de la família Pujol. En aquesta tasca hi va participar intensament el seu cap de gabinet, el català Jorge Moragas, que era amic de la infància de Victoria Álvarez, la dona que va donar les primeres pistes sòlides sobre la fortuna de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra, enregistrades en el celebèrrim dinar de la Camarga amb la diputada del PP Alicia Sánchez Camacho. En els mesos previs a la confiscació de la BPA i BM, Mariano Rajoy es va reunir en dues ocasions amb el cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, el 2 de setembre del 2014 i el 8 de gener del 2015.
*Jorge Fernández Díaz. Ministre de l’Interior, entre 2011 i 2016. Seguint instruccions de Mariano Rajoy, va encapçalar i coordinar l’operatiu policial per investigar i destapar la corrupció de la família Pujol i, per extensió, dels capdavanters del moviment independentista català. Se sospita que el seu bon amic Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, li va donar la informació decisiva sobre la migració dels comptes de la família Pujol a la BPA, feta des del seu banc a finals del 2010. Aquestes transferències són les que figuren en el famós “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014 i que va provocar la posterior confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol, que va destruir el seu prestigi personal i polític.
ELS CÒMPLICES ANDORRANS
*Francisco Martínez. Secretari d’Estat de Seguretat (2013-16) i mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz. Com a número 2 del ministeri de l’Interior, va viure en primera línia el desplegament i l’actuació de la “policia patriòtica” en l’anomenada ‘Operació Catalunya’. En una carta enviada a Higini Cierco i publicada pel diari El Mundo el dia 12 de novembre passat, va afirmar que la confiscació de la BPA i el BM va tenir “un evident caire polític”. I afegia: “A vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”. A més, assenyalava els qui considera màxims responsables de la destrucció de la BPA i, en paral·lel, del BM: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general. Segons la seva anàlisi, tots ells van actuar de manera premeditada i concertada per fer “pagar a la BPA”, en exclusiva, les pressions de les autoritats dels Estats Units contra el conjunt del sistema financer andorrà, que s’havia convertit en un amagatall utilitzat per la delinqüència internacional, gràcies a l’existència del secret bancari. Francisco Martínez afirmava, rotund: “Amb aquestes persones no hi he tingut cap tracte, però de la seva intervenció en les decisions (que van provocar la confiscació de la BPA) no n’hi ha cap dubte”.
*Eugenio Pino. Comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino havien arribat a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA i a BM. Però no tenien les proves necessàries perquè el jutge pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA i BM (Higini Cierco i Joan-Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” els dos bancs i accedir, d’aquesta manera, als comptes.
LA “BOMBA” VILLAREJO
*José Manuel Villarejo. Comissari de policia, que compatibilitzava la seva feina amb la direcció de l’empresa Cenyt, dedicada a la investigació privada i a treballs d’intel·ligència i seguretat. Empresonat des de fa més de tres anys i principal protagonista de l’Operació Tàndem. La seva obsessió per enregistrar totes les converses importants que mantenia ha desfermat un escàndol polític d’alt voltatge, que ja s’ha carregat la reputació del rei emèrit Juan Carlos I, ha provocat la dimissió del president del BBVA i la imputació deJorge Fernández Díaz i la plana major del ministeri de l’Interior pel ‘cas Kitchen’. Enfrontat a mort amb Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i Marcelino Martín Blas, ex cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia. Va tenir un paper important en la posada en marxa de l’Operació Catalunya: va convèncer, fent-se passar per un periodista, Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola i va obtenir una llarga declaració de Javier de la Rosa sobre els negocis de la família Pujol. És l’autor de les quatre notes informatives (NI) que va fer arribar a Higini Cierco, on explicava la seva versió sobre els fets que van acabar amb la confiscació i destrucció de la BPA i BM, culpant Marcelino Martín Blas d’haver protegit l’Andbank i de focalitzar la investigació exclusivament en la BPA.
*Marcelino Martín Blas. Comissari, cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia i persona d’enllaç amb el CNI. D’entrada, va fer equip amb José Manuel Villarejo en la investigació sobre els negocis i la fortuna amagada dels Pujol. Van acabar enfrontats de manera irreconciliable amb el cas del “pequeño Nicolás” (2014) i va caure en desgràcia davant del ministre Jorge Fernández Díaz, que va protegir José Manuel Villarejo. Marcelino Martín Blas va encarregar-se d’intentar obtenir, a través d’una maniobra d’extorsió a Higini Cierco i al conseller delegat de la BPA, Joan-Pau Miquel, els comptes de la família Pujol a la BPA. Per això es va valer de l’inspector Celestino Barroso, agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i de Bonifacio Díaz, cap de gabinet del DAO Eugenio Pino i anteriorment destinat a Andorra. Aquests dos policies van forçar la trobada de Joan- Pau Miquel amb un tal “Félix” –que, en realitat era el comissari Marcelino Martín Blas- a l’hotel Villamagna de Madrid on, suposadament, li va donar unes anotacions manuscrites amb els noms i les quantitats que tenien a la BPA els membres de la família Pujol.
“EL BANC MORIRÀ”
*José Ángel Fuentes Gago. Inspector de policia i home de confiança del DAO Eugenio Pino, que l’utilitzava per a missions “delicades”. En l’Operació Catalunya va intervenir en la investigació sobre els diners que, suposadament, amagava a Suïssa l’alcalde convergent de Barcelona, Xavier Trias.
*Bonifacio Díaz. Inspector de policia i cap de gabinet d’Eugenio Pino. Amb anterioritat, havia estat agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i per això tenia coneixença personal d’alguns càrrecs de la BPA. Va ser la persona que, per via telefònica, va pressionar la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Textualment, la va comminar: “Digues-li al Joan-Pau que el que li diguin per telèfon ho accepti i, si no, el banc morirà”. En aquest missatge, “Joan- Pau” és Joan-Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i que “ho accepti” feia referència a que la telefonaria un tal “Félix”, que després va ser identificat com l’excomissari Marcelino Martín Blas, cap de la UAI de la policia espanyola. En efecte, “Félix” es va posar en contacte amb Joan-Pau Miquel i es van reunir a Madrid, on el comissari li va exigir la documentació acreditativa dels comptes de la família Pujol a la BPA.
EL SOCI DE JORDI PUJOL FERRUSOLA
*Enrique García Castaño. Comissari de policia, cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCSO). Està imputat per col·laborar en els negocis i cobrar de José Manuel Villarejo, a canvi de facilitar informació reservada del ministeri de l’Interior.
*Andrés Gómez Gordo. Inspector de policia, excap de Seguretat de María Dolores de Cospedal quan era presidenta de Castella-la Manxa. Està acusat de subornar el xofer de Luis Bárcenas amb diners dels fons reservats del ministeri de l’Interior, amb l’objectiu que el vigilés i li sostragués material que pogués tenir sobre les finances del PP.
*María Dolores de Cospedal. Exsecretària general del PP i expresidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa. Havia contractat els serveis de José Manuel Villarejo en diverses ocasions. Va intentar que li sostraguessin a Luis Bárcenas, tresorer del PP, documents que la comprometien.
*Ignacio López del Hierro. Empresari, marit de María Dolores de Cospedal. També havia contractat algunes vegades el comissari José Manuel Villarejo per operacions del seu interès. Curiosament, Ignacio López del Hierro havia estat soci de Jordi Pujol Ferrusola en negocis a l’Amèrica Llatina i Àfrica, a través de la societat Ibadesa Cataluña.
L’OPORTUNITAT D’OR
La coincidència dels testimonis que seran interrogats per la comissió parlamentària d’investigació del ‘cas Kitchen’ amb la conspiració que va culminar amb la destrucció de la BPA i BM és clara i contundent. En aquesta comissió, que presideix la diputada socialista Isaura Leal, hi participen tots els grups parlamentaris. Els diputats tenen dret a preguntar als 12 testimonis tot allò que vulguin saber, sense que ningú els pugui tallar o retirar la paraula.
És l’ocasió d’or per respondre tots els interrogants i les llacunes que encara queden sobre la confiscació i la destrucció de la BPA i de BM. Això, tenint molt clar que la BPA no feia res que no fessin, en el moment dels fets, tota la resta dels bancs de la plaça financera andorrana. És de suposar que, com a part més directament implicada, els diputats de JxCat i ERC es prepararan bé els interrogatoris i aniran a fons.
LA QUERELLA ANDORRANA
Compten amb l’avantatge que alguns dels testimonis ja han manifestat la seva voluntat d’esplaiar-se i donar totes les explicacions que els demanin Ses Senyories. És el cas evident de José Manuel Villarejo –que té unes ganes boges de parlar-, però també Francisco Martínez, Eugenio Pino o Marcelino Martín Blas han donat a entendre que podrien aportar llum al cas BPA-BM, sempre que, esclar, no perjudiqui la seva situació processal, tant a Espanya com a Andorra.
I és que els principals protagonistes que desfilaran pel Congrés dels Diputats, començant per l’expresident Mariano Rajoy, estan inclosos en la querella presentada a la Batllia per l’Institut dels Drets Humans d’Andorra i l’associació catalana Drets per l’Operació Catalunya, que ha estat admesa a tràmit. Arriben uns dies d’allò més interessants per l’avenir d’Andorra.
