Search
Close this search box.
[actualiza_post_views]

Operació de “neteja” dels tuits més ofensius de Joan Laporta i Enric Massip

De les virtuts que més aprecia el barcelonisme social són les formes, el tarannà, el respecte i la imatge algunes de les més destacades. I són de fet la causa fonamental que milers de socis al llarg de més de dues dècades hagin desenvolupat un rebuig contra Joan Laporta. Es diria que amb la mateixa passió i determinació que, en canvi, els seus més fidels i lleials seguidors prefereixen el seu gamberrisme i barra, la majoria d’ells cegament abduïts dels seus desacataments al nuñisme i al rosellisme que han dominat el club des de fa més de quaranta anys.

Les excepcions podrien comptar-se amb dos dits d’una mà: la victòria de Joan Laporta a les eleccions del 2003 i aquest període preelectoral sota la protecció mediàtica i el gegantí esforç propagandístic en la projecció d’un escenari en el qual Laporta ja ha guanyat les eleccions. En tots dos casos, inevitablement, l’espurna laportista l’ha encès una pèssima gestió anterior, com va ser la de Joan Gaspart de 2000 a 2003, i la de Josep Maria Bartomeu, en els dos últims anys del seu mandat.

Amb aquesta prèvia i una atmosfera convenientment caldejada pel vot de censura i una campanya social crispada fins a forçar la seva dimissió, la posada en escena de Laporta va ser dissenyada expressament per a una campanya llampec en la qual l’expresident fos gairebé invisible, una campanya en la qual aparegués el menys possible, amb els debats mínims i sense aquesta proverbial capacitat seva per a deixar-se portar pel seu impuls irrefrenable de dominar el mitjà i el missatge.

Per això s’ha combatut la seva enorme popularitat i mala imatge entre el barcelonisme més conseqüent, llaurada per aquesta indecent utilització del club per als seus delictes i profit propi, amb la presentació d’un personatge que no parla, no opina, no comenta, que actua com un ninot al qual li mouen braços i peus i fins i tot la boca per deixar anar obvietats i negar el seu propi passat.

Tant és així que, acuradament, s’han esborrat dels arxius de twitter, hemeroteques i altres xarxes socials els seus sonats i incorregibles actes d’embriaguesa a més del conjunt d’informacions que denoten el tipus de president que va ser, corrupte, tirà, mentider, aprofitat i malbaratador, havent dedicat una fortuna -diners del club- a comprar voluntats i favors.

En aquest entorn blaugrana de premsa pusil·lànime i venuda, de polítics igual de covards i d’un exèrcit de mediocres que voleien entre les classes mitjana i baixa del cercle del poder barcelonista es tem tant que guanyi com que perdi Laporta.

Si guanya, perquè potser no es beneficien de la seva generositat i privilegis, i si perd, perquè poden ser víctimes de la seva ira i el seu mal humor. Ningú es vol quedar fora del carnestoltes de la victòria, si aquesta arriba.

El rentat d’imatge també ha afectat especialment al seu entorn. Tant, que el seu ‘pinxo’ preferit de twitter, Enric Masip, també ha estat passat per la censura. No sols han desaparegut els seus tuits carregats d’odi visceral i mala llet, acusatoris i venjatius. També els hi escriuen i repassen l’equip de campanya perquè aparegui davant l’opinió pública com el més lleial, noble i educat redactor de tuits ridículament angelicals. De la seva prosa obscena i insultant no en queda el menor rastre.

D’això es tracta en definitiva, d’esborrar el personatge de Laporta i de la seva banda, de negar que va passar pel Reus i fins i tot pel Barça, de posar a prova la memòria dels barcelonistes, molts d’ells potencials votants perquè volen castigar així a Bartomeu i treure’s l’espina dels disgustos viscuts en el passat més recent.

La totalitat l’entorn laportista ha estat desinfectat i higienitzat de cara a unes eleccions massa eternes perquè la seva tàctica de guerrilles, buida de contingut i de propostes, pugui resistir molt més temps.

De fet, ara cal ocultar a Laporta el màxim, tot el que es pugui, si és necessari amagant-lo dels debats a ell i al seu equip. Cal escombrar-los i deixar-los en el seu espai natural, sota les catifes, fins a guanyar les eleccions. Pobre Barça si el dia 7 de març poden sortir del seu amagatall per a fer-se amb la llotja.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies