Tot i que el govern d’Andorra assegura que manté convenis amb la Generalitat de Catalunya i altres països veïns per facilitar la interrupció de l’embaràs en centres públics, el dia d’avui, mai han estat fets públics. La manca de transparència i l’opacitat també en aquest punt continua instal·lada en l’executiu que encapçala el demòcrata Toni Martí.
Tan sols es coneixen les xifres facilitades cada any pel departament de Salut de la Generalitat respecte al nombre de dones residents a Andorra que van avortar voluntàriament en clíniques públiques catalanes (107 l’any 2017) però, en canvi, no és possible saber el percentatge d’avortaments que es practiquen de manera involuntària fora del Principat en hospitals privats, que són la majoria.
Respecte al suposat reemborsament per part de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) d’un avortament a l’estranger existeix la possibilitat d’interrompre l’embaràs, però si s’utilitza, en quines circumstàncies i qui ho fa servir, de moment, no ho sap ningú.
El dilema dels professionals
“Hi ha por i inseguretat. Moltes vegades el més traumàtic per les dones és sentir que estan fent alguna cosa malament, una cosa que et fa travessar la frontera, perquè aquí és il·legal”, explica una integrant del col·lectiu feminista. El Codi Penal andorrà recull, des de la reforma del 2005, que l’avortament consentit pot castigar-se amb fins a tres anys de presó, per a les dones i professionals sanitaris que els practiquin, a més de fins a cinc anys d’inhabilitació. Tanmateix, el tercer punt de l’article 108 del Codi Penal estipula que “la temptativa de la conducta (avortar) és punible”.
Justament els límits legals dels metges ha estat objecte de debat els darrers dies en seu parlamentària. Mentre que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va assegurar que assessorar sobre les possibilitats d’interrompre un embaràs no és cap il·legalitat, els professionals tenen seriosos dubtes. Davant aquest dilema els metges s’estimen més evitar fer qualsevol comentari o donar informació a les usuàries, ja que no tenen clar què poden dir i què no.
Així i tot, el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, no considera necessària la petició del Partit Socialdemòcrata (PS) d’elaborar un escrit adreçat als professionals perquè puguin tenir clars els límits legals d’aquest assessorament.
